PEL PASSEIG DEL NADAL

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta
Al camp la matinada és freda, molt freda, gelada.
L’esclarissada boira, translúcida i gebradora de l’albada passa silenciosa i lentament per davant de la finestra. Impressiona veure com en el seu eteri passeig va gebrant tot el que acaricia, branques, branquillons, fulles i pinasses que hores abans s’espolsaven la neu, ara anaven quedant capritxosament cobertes de diminuts cristallets de glaç omplint l’entorn amb centenars d’encisadores escultures i filigranes que més aviat semblen haver sigut esculpides sobre el gel, que modelades pel glaç de la gebrada.
Rigorós i desconegut va quedant el paisatge quan el misteriós embolcall boirós recargolant-se en l’espai vaporosament s’enlaira fins esfumar-se.
Ben aferrats al ràfec del empinat teulat, pengen Llargs, transparents i punxeguts caramells.
Dins la casa de pagès l’ambient és més acollidor però es veu molt integrat en l’exterior.
Darrera dels dos grans batents de la majestuosa porta de fusta, s’obra un gran cancell, crida poderosament l’atenció l’austera amplitud. El terra enrajolat amb gruixudes i quadrades toves, el sostre amb una formidable volta catalana, prop de la porta, i arrambada a la paret, una vella tartana encara amb la vela ben tensada i molt conservada; a mitja estada una teiera a banda i banda clavada a cada paret. Al fons, i al recó de l’esquerra presideix el cancell un fastuós pessebre construït amb suro, pedra i molsa. Un peculiar olor a sotabosc humit amara l’ambient.
Ja traspassada la porta posterior i la immediata de la dreta s’obra el saló principal.
El Nadal s’endevina per tot arreu, boix grèvol, boles de colors, i branques d’avet amb grans llassades pengen o adornen qualsevol recó i arreu s’escolta l’alegre xivarri de la il•lusionada mainada.
Els troncs d’alzina, en mig d’un ball de ardents flamarades cremen a la llar alhora que d’una traca de esmorteïts espetecs s’afegien al soroll de l’estada llençant xemeneia amunt un núvol centellejant d’espurnes.

Les guspires que a pagès empeses per l’escalfor del foc havien sortit volant per la xemeneia, a la ciutat es transformaren en milers de lluminàries que, muntades en grans garlandes, engalanaven carrers, places i façanes.
Els avets que a muntanya balancejats per un vent net restaven gebrats o nevats però jolius i carregats de vida. Aquí, assedegats i empolsinats, expiraren plantats en un test amb les arrels mutilades i les capçades empolainades amb desenes d’ardents bombetes i boles de colors.
El tràfec i el incessant moviment en dels carrers contrasta fortament amb la quietud i el silenci del camp.
Parades de Santa Llúcia, ambaixadors reials recollint les comandes dels infants, aparadors adornats amb galindaines mostrant els seus productes. Dins dels magatzems, els adults s’encallen embadocats davant de les novetats electròniques mentre la canalla s’aturen impacients per contemplar il•lusionats alguna joguina. Tot recorda que les festes de Nadal també han arribat aquí.

S’ha fet de nit, l’església del poblet de muntanya repica campanes anunciant la missa del gall, mentre a la plaça el jovent s’afanya preparant la coca, els porrons de moscatell i la llenya per la foguera i el tió que a la sortida de missa presidirà la festa popular amb un petit ressopó.
No gaire lluny d’allà, en una casa enrunada, prop l’escalfo d’un foc mal forgi’t , una parella amoïnada i trista per la penúria, però alhora il•lusionada pel futur, dóna a llum un bell nadó.

La nit també a enfosquit el cel ciutadà, el carrers nets i engalanats poc a poc van quedant deserts. A Les llars les famílies s’han anat agrupant.
Sota una porxada, damunt d’uns cartons aplanats a terra, protegint se del fred tapat amb unes ronyoses mantes hi jau un indigent que hi rau quiet i aspectant, solsamènt acompanyat per la solitud la tristesa la vergonya, i el menyspreu o la ignorància ciutadana.
Més enllà un jove proveït d’un llarg ganxo de ferro remena un contenidor de brossa estirant allò que creu poder vendre.
A resguard de les inclemències una parella amb un nadó passaran la nit a l’empara d’un caixer.

Aquesta vegada, i per cap dels dos pobres nadons, no hi haurà àngels que el custodiïn, ni pastors que li portin obsequis, i molt menys reis que l’adorin. Sí que els infants seguiran rebent l’amor i l’escalfor dels seus progenitors, fins que les autoritats els castiguin prenent-les-hi la custodia.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta
20-12-2010

Comentaris

  • Moltes gràcies,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-12-2011

    per la felicitació de Nadal. L'he trobat molt adequada als temps que ens ha tocat viure.
    Imagino que tens altres projectes però t'haig de dir que trobo, trobem a faltar la teva participació a Relats.
    Molt Bones Festes, amic Lluis. Que el proper 2012 sigui un any venturós per a tu i família.
    Una abraçada

  • Continuo pensant...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    Continuo pensant que ets un mestre de les descripcions. He intentat imaginar que aquest relat el sentia, com si un narrador ens l’oferís amb la seva veu. No ho he aconseguit.
    M’agradaria, i molt, poder tenir l’oportunitat d’escoltar alguns dels teus escrits per una veu ben modulada i que sabés transmetre tot el sentiment.
    Gràcies J. Lluís,
    —Joan—

  • Una delícia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-01-2011 | Valoració: 10

    llegir el teu relat, amarat de descripcions i amb un llenguatge ric que ens apropa ràpidament tant a l'entorn del camp com també al de la ciutat. M'han agradat especialment les imatges de l'interior de la casa, perquè has sabut trobar la manera d'explicar-nos l'entorn amb les paraules precises perquè siguem capaços de veure-la. Hem passejat amb tu a prop de la llar de foc i hem vist els guarniments de Nadal. Inclús ens has fet sentir el xivarri de la canalla. Com sempre, un plaer llegir-te, J. Lluís, i l'alegria de saber que et podré seguir llegint. Una abraçada, i molt bon Any també per tu i la teva família.

  • un bon quadre descriptiu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2011

    Tens una prosa molt rica, i l'enfilall de paraules que van teixint el teu relat ens mostren un paisatge que no ofereix dubtes, fins a dur-nos a una realitat mil·lenària i actualitzada. Fa venir fred tot el teu relat, i això crec que és la teva intenció, que ens sentim freds en la lectura i calents en el sentiment de ràbia que mou la nostra societat actual.

    Cal seguir treballant Josep Lluís!!

    Bon any!

    Ferran

  • Preciós relat[Ofensiu]
    brins | 11-01-2011 | Valoració: 10

    Un conte de Nadal, preciós; imatges curulles de bellesa i de tradició nadalenca al costat de realitats punyents i doloroses.Una paradoxa que caldria que tots tinguéssim en compte...

    Has escrit una gran història de denúncia social amb la màgia d'un vocabulari molt ric. Felicitats!

    Una forta abraçada, J. Lluís; et desitjo un 2011 ple de salut i joia!

    Pilar

  • Magnífiques descripcions del bosc d'hivern[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-01-2011 | Valoració: 10

    i també de la casa de pagès. Empres un vocabulari extens d'un ambient que sembles coneixer força bé i li dones color malgrat la gebrada d'hivern. Relates molt acuradament l'ambientació del Nadal amb tots el elements necessaris per a fer-lo entranyable, però, i aquí apareix la sensibilitat de l'autor, el contrastes amb l'altra cara de la moneda: la soledat, la pobresa, inclús la misèria.

    Aquest sentiment m'és també conegut. Sempre per Nadal, des qu'era molt petita, sorgeixen dos sentiments oposats: el de l'alegria pel naixement de l'Infant i la festa que comporta, i el de la tristor per tots aquells que no tenen la sort de celebrar el Nadal amb l'escalfor d'una llar i l'abundància de menges i de gresca.

    Crec que no és la primera vegada que et comento. M'he alegrat de retrobar-te.

  • J. Lluís,[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 01-01-2011 | Valoració: 10

    Com m’ha agradat aquest relat! Caram! Molt i molt!
    Només he llegit dos relats teus, els dos últims que has publicat –massa feina per fer tot allò que es vol fer, com ara llegir i comentar relats– i ja m’he enamorat de la teva prosa. Pel que he vist, tens un gran talent per fer descripcions que són tan encertades que a la lectora li sembla ser ben bé enmig de tot allò que descrius. I les descripcions de la natura i dels indrets envoltats de natura són tan meravelloses que no només t’hi trobes, sinó que t’hi vols trobar, allí. Com ara quan descrius la casa de pagès. Oh, com voldria ser-hi ara mateix!
    M’ha agradat molt la comparació que fas en aquest relat. Està feta d’una manera elaborada, però alhora amb sobrietat i, sens dubte, resulta molt efectiva per comunicar el missatge.
    No sabia que també ets de Català Sempre. El món de vegades és ben petit.
    Et desitjo un bon 2011, ple de relats i de natura.
    Una forta abraçada,
    Shaudin

  • Errada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-12-2010 | Valoració: 10

    Fa tres o quatre dies vaig comentar-te aquest relat i, equivocadament el vaig enviar al forum. no sé si el vas llegir, Si no ho vas fer digues-m'ho sisplau i el tornaré a enviar.
    Feliç Any nou, J. Lluis!

  • Tot passejant[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-12-2010

    Quina alegria, amic J. Lluís , m’has donat en rebre notícies teves després de tant de temps... i en veure que tornes a publicar!
    M’alegra que hagis donat per acabat el teu “parèntesi sabàtic” i que avui puguem anar de passeig tots dos plegats per aquest text tan oportú i coherent amb les dates.

    Aquest passeig, sense cap tipus de dubte, posa de relleu que l’autor té bones dotes d’observació i un ric vocabulari que dosifica acuradament.

    També deixa clar, tot passejant, que la vida i la realitat són plenes de contrastos i que l’esdevenir depèn sovint de l’entorn que per atzar ens envolta des de què venim al món:
    un medi rural o un medi urbà, un tipus o un altre de família, una situació econòmica i social, una cultura, una raça, una religió o una altra com a referents, són factors no triats per la criatura que comença a viure, però resultaran en gran mesura determinants del seu futur.

    Abans que acabi l’any, t’envio els meus millors desitjos per al 2011 envoltats d’una abraçada nova,
    Unaquimera

  • Quin passeig![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-12-2010

    Com si portessis una càmera d'alta sensibilitat has retratat amb un gran encert la vida. La vida que veiem i palpem, dia a dia, plena de contrastos que encara semblen més injustos en aquestes dates nadalenques. Massa pobresa! Pobresa material i d'esperit. Caldria ser molt més solidaris amb tantes i tantes famílies que estan deixades de la mà de Déu o, millor, de la societat.
    Les teves descripcions de la natura que ja trobava a faltar m'han alegrat, però, el teu relat tan real i dur.
    Et desitjo que passis unes Bones Festes i que l'Any Nou et vagi molt bé en tots els àmbits ( i que no falti el literari, per descomptat!)
    Una abraçada ben afectuosa, J. Lluís.

    Mercè

  • realment real[Ofensiu]
    Matheu | 28-12-2010

    estic amb tu a l'hora de percebre i descriure l'amalgama de sentiments, a vegades contrapossats, que envolten la societat en aquestes festes i durant la resta de l'any.

    M'ha fet recordat un vell poema que vaig publicar un Nadal ja fa uns quants anys. Si el trobo, el penjaré.

    Bon Nadal, per a qui????????????????

  • Un molt bon missatge[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-12-2010 | Valoració: 10

    Aquest retrat del Nadal, tan ric i poètic en les detallades descripcions que ens fan sentir protagonistes de l’escena, ens porta, de la tranquil•litat del poble, al neguit de la ciutat i a la misèria i penúria d’aquells per a qui cap dia és Nadal.
    A mesura que he anat llegint, i en trobar el contrast amb la ciutat , he anat entenen el missatge i se m’ha encongit el cor en la crua realitat del final.
    I m’he fet una senzilla pregunta… quants necessitats podríem abastir amb tots els dispendis d’aquestes festes?

    I tot i així seguirem…

    Gràcies per les teves paraules J. Lluís m’has emocionat.
    Una gran abraçada,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

83735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com