SOLSTICI D'HIVERN

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Per anar a peu del mas gran a la masia pairal sense donar el tom a camps i pastures, cal deixar el camí i agafar el corriol que travessa el bosc de l'obaga; una arbreda caducifòlia exuberant regada per un petit rierol.
Diferents espècies poblen el bosc, son arbres adults, sans, vigorosos i coronats de frondoses capçades que si be al estiu, protegeixen el sotabosc del fort sol del mig dia que podria eixugar herbes, molses i fins i tot els tendres plançons; al hivern les capçades despullades de fulles permeten l'entrada als dèbils rajos del sol.
El barranc amb el petit rierol d'aigües netes serpentejant l'estret viarany cobert de fullaraca, aquets darrers dies, estava preciós.
Els alts pollancres, quasi nus de fulles es mostren poblats de primes branques que s'enfilen verticals i paral·leles al tronc principal.
Faigs, avellaners i cirerers bords, grans castanyers, bedolls, freixes i nogueres..., tots ells han entrat ja en el anyal episodi d'hibernació. Fulles que la in turgència a marcit i tenyit de colors terrossos, enrogides unes, ocres d'altres, groguenques o d'un verdós esmorteït les que encara van caient, cobrint el terra i tenyint-lo i decorant-lo d'un bonic colorit de tardor.
En plena quiescència et trobes immers en l'encisador espectacle tardorenc, embolcallat per la preciosa i subtil pluja de fulles que l'arbreda deixa caure sobre el camí, en sa baixada ens captiva el vol dansaire, eteri, lent, elegant, persistent i misteriós que les fulles interpreten fins que aconsegueixen dipositar-se suaument sobre el terra.
Arribat un punt el bosc es tanca i pren un caire selvàtic, els verns més alts es veuen ofegats per centenars d'heures que s'enfilen fins les capçades abraçant-los el tronc tan fort, que els arriben fins i tot a ofegar la vida, lianes que després seques i colrades es llencen al buit com si fossin fortes sogues. Aquí el corriol deixa aquesta densa boscúria a l'esquerra, s'eixampla i pren així la categoria de camí, seguint completament entapissat de torrades fulles, despulles marcides caigudes de l'arbreda, hi ha de mullades, d'enfangades per les trepitjades, d'humides, o simplement de netes doncs hi acaben d‘aterrar.
Aquesta matinada al arribar a la part més freda del bosc s'observa com damunt la catifa de fulles ja s'hi ha posat la primera gebrada.
Entre el brancatge de les despullades capçades de l'arbreda, es descobreix com del cel plomís comencen a despenjar-se tímidament alguns floquets de neu.
I és que dins de quatre dies, passat el Nadal però no gaire més tard farem la darrera passa i trepitjarem el dia que donarà fi a la primera dècada d'aquest segle XXI.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
24 de desembre del 2009

La propera passa serà ja per el primer dia d'un nou any, el qual os desitjo molt feliç i venturós.

Lluís

Comentaris

  • Potser he trigat massa...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-04-2010 | Valoració: 10

    Potser he trigat massa a comentar-te aquest relat. Ja estem en primavera i tu ens parles de l'hivern. De totes maneres, una vegada més i ja n'he perdut el compte, m'has sorprès en una altra de les teves descripcions fotogràfiques.
    Una vegada més... Gràcies per escriure!
    -Joan-

  • La capacitat [Ofensiu]
    Xantalam | 25-02-2010

    de descriure paisatges, i les sensacions alentides, segons el pas i la mirada d'un observador expert, és quelcom màgic, almenys jo ho sento així.
    M'ha agradat especialment el ball de les fulles quan cauen dels arbres, meravellós, he sentit ganes d'escriure algun vers sobre aquesta imatge!

    Hi ha un Calçotada relataire el 20 de març, a Barcelona, J. Lluís. Si et ve de gust i et va bé el dia, t'invito a que t'uneixis a nosaltres, serà una bona ocasió per a conèixer-nos.

  • Un món de formosor![Ofensiu]
    brins | 26-01-2010 | Valoració: 10

    Quanta bellesa de paraules conté el teu relat, J. Lluís...Les teves descripcions de la natura, com sempre, m'han meravellat! No deixis mai d'escriure, les muntanyes, els boscos, les plantes... et necessiten; volen ser acaronats per mots com els teus, fruit de l'observació i la sensibilitat.

    Rep una molt afectuosa abraçada,

    Pilar

  • El màgic encant de la natura[Ofensiu]
    joanalvol | 14-01-2010 | Valoració: 10

    tan ben descrit només pot fer-ho l'observador que estima. No tothom té aquesta facilitat d'abstreure's admirant un paisatge, sigui amb la mirada directament o mitjançant les imatges que la imaginació fa rondar per la ment.
    Tan sols un ésser sensible és capaç de pintar amb paraules.
    Felicitats
    Joanalvol

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 13-01-2010 | Valoració: 10

    Ja sé on anar quan senti nostàlgia de natura, a la pagina d'en J.Lluís. Aquí sempre hi gaudeixo d'estones màgiques, on em deixo dur per les teves paraules i em sento caminar entre aquesta meravella de paisatge.
    Per cert on és aquest lloc tan bonic?
    Jo vaig amb molta freqüència al Montseny i encara que no crec que ho sigui, m'hi ha fet pensar molt.
    Només llegint aquest relat, se'n podria fer un bonic quadre de tardo- hivern amb els colors que tu descrius tan bé.

    Una forta abraçada

  • He quedat bocabadada per la bellesa[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-01-2010 | Valoració: 10

    del paisatge, però encara més per la bellesa de la teva descripció i la elegància de les teves paraules, com les fulles que interpreten una dansa etèria abans de posar-se al terra mullat. I què dir del vocabulari... Es evident que ets un amant de la naturalesa i de tota la flora que hi creix.

    L'enhorabona per aquesta descripció tan acurada.
    Aurora

  • Felicitats també [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-01-2010

    pels 500 comentaris.

  • Una vegada més[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-01-2010 | Valoració: 10

    m'has deixat meravellada i no tan sols per la descripció del paisatge sinó també per la lliçó magistral de botànica. Com vols que no et consideri el meu mestre? Gràcies per tot, amic J. LLuis.
    Que, en aquest any estrenat de nou, s'acompleixin tots els teus desitjos.
    Una sincera abraçada.
    Nonna

  • Quanta bellesa...[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 31-12-2009 | Valoració: 10

    ens saps descriure, company. El teu vocabulari és tan ric com la teva imaginació! Felicitats!!!

    Bon Any Nou!

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-12-2009 | Valoració: 10

    Tens el do de fer passejar el lector per aquests paisatges tan ben descrits que semblen sortir de la pantalla. He caminat per aquest bosc i he vist els colors i he sentit el crec, crec de les fulles tardorals. Tots els sentits s'activen llegint-te: quina delícia!
    Jo també et desitjo un Bon Any Nou i que segueixis oferint-nos relats vinculats amb la natura de forma tan bella.
    Una abraçada, J. Lluís Cusidó.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

83284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com