AMIC PINSÀ

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Pedra natural, pedra de pissarra de diferents grandàries i cants estellats, pedres que antigament foren destrament col·locades, unides amb fang eixugat al sòl, així varen construir les sòlides, gruixudes i altes parets de les centenàries cases del poble.
Els primers raigs de sol s'estavellen contra els vidres de la vella, petita i desencaixada finestra de dos batents, construïts cadascun d'una peça de fusta de roure massís en la que s'hi varen vogir dos espais quadrats per col·locar-hi llurs vidres, finestra muntada a la part interior de l'habitació deixant a l'exterior un túnel de gruixuda paret.
L'escalfor de la pedra exposada al sol atrau un ocellet que barroerament hi aterra i es posiciona sota el llindar de la finestra.
És bonic d'observar-lo, és un pinsà adult de plomes multicolors, veig com amb el bec es pentina les plomes de les ales; té l'entorn dels ulls, galtes, coll i esquena del color de la terra vermellosa, el cap i clatell gris clar, el bec gruixut i resistent, els ulls xics brillants i rogencs, pit i panxa ocre clar, ales blanques i negres, àgil cua timó pel vol, i les potes... en té una de ferida!
A poc a poc obro un dels batents de la vella finestra, les frontisses grinyolen però l'ocell segueix allà quiet, els seus ulls tristos em miren de reüll mentre es picoteja la pota ferida. Sembla que demani ajut.
Lentament li atanso la meva mà oberta fins arribar a tocar-li les fines plomes del pit.
No s'espanta, em mira la mà que mantinc oberta i immòbil, gira el cap per enfocar un dels seus ulls fixant-se especialment en el meus dits, amb l'índex li acaricio suaument el pit que és suau com el vellut, ell ho accepta picotejant-me el palmell de la mà, seguim uns instants amb aquesta cerimònia fins que de sobte, puja i s'ajoca damunt la mà, té el cos fred, tanco els dits per retenir-lo i abrigallar-lo.
Amb suavitat plego el colze i reculo una passa per portar-lo dins de casa sense tancar mai la finestra.
Agafo la farmaciola, em dirigeixo a la taula del menjador que està davant de la finestra, recolzo i obro la mà damunt la taula al centre de la qual hi ha un tapet i un gerro amb romaní, el pinsà el mira i observa desprès el cobretaula de ganxet en el que feixugament s'hi trasllada.
Obro la farmaciola, trio el que em pot fer servei, amb cura agafo el pinsà, i intento guarir-li la poteta, a l'acabar li beso el cap i el deixo novament damunt el cobretaula de ganxet.
El contemplo, ell es mira la pota, desprès em mira el cap i d'una revolada se'm posa sobre el cabell, piula i fuig volant per la finestra.
Passats uns dies, mentre amb la finestra oberta estava recolzat a la taula llegint un llibre, veig com un ocell que du una petita i tendra branqueta al bec es posa a la finestra, mira curiós dins de casa i d'una revolada es posa damunt del cobretaula de ganxet, a saltirons avança deixant a prop de la meva mà la branqueta de romaní florit, amb mira encuriosit, piula, fa un salt fins posar-se sobre el meu cap, desprès fa un vol per l'estada i se'n va.
Sens dubte era el meu pinsà, el mateix que des de les hores em visita assíduament.
Això és l'agraïment, la farigola el seu present, les visites l'amistat.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
20 de setembre del 2009

Comentaris

  • Moltes felicitats ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-06-2012

    Que passis un dia molt feliç en companyia dels teus éssers estimats.
    Una abraçada .

  • Entre amics[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2009 | Valoració: 10

    Has aconseguit un relat tendre i equilibrat, en el sentit de què entendreix no amb excessos grandiloqüents, sinó amb senzillesa, apel·lant a sensacions elementals i sentiments bàsics més que a grans fets o passions.

    A partir d'una Coincidència ( no m'he pogut resistir a la temptació, amic Lluís, jajaja! espero que un alumne avantatjat com tu valorarà l'oportunitat adequadament, oi? ) providencial entre dos éssers vius molt diferents, has omplert de detalls ben col·locats una narració planera, molt grata de llegir, que amara de caliu l'esperit i obsequia esperança.

    Ah! de res J.Lluís Cusidó i Ciureneta, ja saps que la matrícula sempre és oberta per a tu... ;-))

    Una abraçada suau, amb tacte de ploma,
    Unaquimera

  • Millor que Pla[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 15-11-2009 | Valoració: 10

    Als meus alumnes els faig llegir molt sovint les descripcions acurades de Josep Pla, per a fer comentaris a l'aula. Qualsevol dels teus relats seria digne de ser llegit i estudiat a fons, per tal de sentir la literatura.

  • Ostres, xaval, m'has fet posar la carn de gallina. [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-11-2009 | Valoració: 10

    En primer lloc per fixar-te en un animaló que un altre hagués fet fora d'un "manotazo". Descrius el seu plomatge amb tota delicadesa, amb detall, això vol dir que és important per a tu, que et produeix tendresa. Després, el teu servei sanitari és impecable i l'agraïment del pinzà entendridor.
    A banda del contingut, (que em recorda una anècdota semblant amb un ocell que va trobar el meu marit al carrer, mig mort de fred i que ell va alimentar amb molletes de pa sucat en llet calenta), la forma és impecable. És un relat molt ben escrit i no és d'estranyar que els lectors reconeguin la teva valua amb una bona puntuació.
    Enhorabona i gràcies pel teu comentari.

  • Preciós ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-11-2009 | Valoració: 10

    Molt entendridor i emotiu aquest relat que amb la riquesa descriptiva m'ha situat en l'escena gaudint d'uns moments rics en sentiments. La tendresa que hi ha en la troballa amb el pinsà ferit m'ha emocionat. L'amistat que neix d'aquest agraïment és pura.
    Els animals capten la sensibilitat de qui els estimem i ens la tornen en amor i fidelitat.
    M'ha agradat moltíssim aquest relat, des del principi en com descrius un entorn que estimes fins el motiu principal que és ple d'amor.
    Jo també estimo molt els animals, és un regal poder gaudir d'ells amb harmonia.
    M'ha agradat molt, però molt, el comentari que has fet al meu darrer relat, has copsat els sentiments que jo vaig voler expressar i que no sabia si havia sabut transmetre bé.
    Una abraçada ,
    Núria

  • Deliciós[Ofensiu]
    Naiade | 05-11-2009 | Valoració: 10

    Un relat tendra, que m'ha fet evocar moments meus, viscuts com el que descrius.
    Un relat que t'absorbeix i amb els detalls tan precisos que dones, m'ha semblat que a més de ser-hi, podia tocar el dolç plomissol del pinsà i la suau tremolor interior que acostumem a notar quant els acotxem amb la mà per reconfortar-los.
    Un relat magnífic d'aquells que transmeten pau i segur que rellegiré de tant en tant .

    Una forta abraçada, encara emocionada .

  • M'has ben enredat![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-10-2009 | Valoració: 10

    M'has ben enredat. M'havies acostumat, últimament, a les teves acurades descripcions i ara... ens sorprens amb un relat inicialment descriptiu que deriva vers una petita, petita però entranyable, història.
    Llegint altres relats teus, ja t'havia dit que sempre em quedava amb les ganes de llegir més... aquesta vegada també!
    Aquesta vegada també, també he hagut d'agafar el diccionari.
    Gràcies J. Lluís, continua, continua...
    - Joan -

  • Bellíssim relat[Ofensiu]
    brins | 25-10-2009 | Valoració: 10

    Una història commovedora i tendra que és explicada amb moltíssima cura i sentiment. Una mostra més de com en saps d'escriure...J. Lluís, et felicito!

    Una molt cordial abraçada,

    Pilar

  • Els ocells, tenen ànima també?[Ofensiu]
    joanalvol | 25-10-2009 | Valoració: 10

    M'agrada com descrius les escenes del relat i la veu pausada que relata. M'agrada l'agraïment que demostra el teu `pinsà.
    Gràcies per l'estona
    Joanalvol

  • Fins ara [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-10-2009 | Valoració: 10

    creia que eren els gossos els millors amics dels humans, però després de llegir aquest entranyable relat, veig que, també els ocells guarden dins dels seus petits cossos, grans dosis d'amistat i agraïment.
    Tot el que escrius m'entusiasma, però aquest...aquest...Jo diria fins i tot que supera els altres.
    FELICITATS. Així amb majúscules.
    Gràcies mestre Josep Lluis.
    Nonna

  • La veritat amic...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-10-2009 | Valoració: 10

    Josep Lluís és que m'ha emocionat la història que vas tenir amb el pinsà, i em ve a la memòria quan jo tenia quatre o cinc anys, jo vivia a una planta baixa en la que hi havia un xicotet corralet en el que un dia va caure un ocellet no sé si era un pardal, un teuladí o una cadernera, jo era i sóc un home de ciutat i no entenc gaire d'animals però mon pare amb la seua gran bondat va agafar aquell ocellet que tenia la pota trencada i li va fer un torniquet i li la va soldar en una setmaneta, l'ocell va eixiir dies més tard amb la seua pota nova, i jo em vaig enamorar més si cal de mon pare, un home en definitiva bo i bondadós.
    No sé si era la figura de mon pare ja major el que em provocava tant d'amor o va ser la cadernera feble i desprotegida que va trobar la vida gràcies a mon pare.
    Són records que valen una vida, com el teu conte mestre dels sentiments. Una forta abraçada de Vicent.

  • Presentam al teu amic pinsà. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 23-10-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    M'agradaria publicar-lo a tribuna@guimera.info

    Enviam el text en un arxiu de word com adjunt en un email a l'adreça indicada.

    Està pendent una trobada face to face.

    Gràcies

  • Quin relat[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-10-2009 | Valoració: 10

    més harmònic i tendre! M'ha semblat com una dolça cançó que se t'emporta cap un món noble, on la relació persona/ animaló està embolcallada de tendresa, agraïment i amistat.
    Les descripcions fantàstiques del llogaret i els colors preciosos del pinsà em fan pensar que estic veient una pel·lícula deliciosa amb un final esplèndid. Una història senzilla i preciosa!
    L'enhorabona per aquest fantàstic relat tan "humà"
    T'envio una abraçada ben cordial, J. Lluís Cusidó.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

82096 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com