Foto de perfil de trucido

trucido

17 Relats, 39 Comentaris
17031 Lectures
Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...

sentiments d'engany, crits immaturs

Últims relats de trucido

  • caiguda

    trucido - 17-11-2007 - 876 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una altre espontaneïtat.. ràpid, d'inspiració... fa temps que no escric... és el primer que m'ha sortit ja veurem més

  • L'esperança: per què jo?

    trucido - 22-08-2007 - 1105 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un altre esclat... com la majoria fins ara, sense gaire suc, però feia temps que no tenia un d'aquests... i un primer intent de prosa Pensant, pensant i pensant... suposo. més

  • allà ets, sempre...

    trucido - 15-06-2007 - 1137 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poc a dir... melangia, suposo, i quelcom que no se'n vol anar... que no vull deixar enrere... més

  • Que vingui ja...

    trucido - 07-06-2007 - 937 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    nits i nits, i dies i dies així, i és l'única conclusió a la que puc arribar... però l'espera és massa llarga. Convé que passi. Moltes coses esdevindrien llavors inútils, i no és plan, com qui diu... tocant fons, això és tot ("caus a terra, molt avall, creus que no t'en sortiràs, però amb els messos te n'adones que tornes a començar...") més

  • Instant

    trucido - 02-06-2007 - 908 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    No té molt de valor, però ja són hores d'un esteticisme una mica mundà... Bé que sigui un moment curt, però sempre roman en el record, no? Amb dies de tant de sòl, jeje. En aquests moments on l'idealisme buit ha de tornar a ser un suport... més

  • Com? Digeu-me com, sisplau...

    trucido - 29-05-2007 - 1002 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un altre crit, em penso...(Senyor...) més

  • records

    trucido - 15-05-2007 - 1581 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Algo que vaig escriure fa temps, en un moment d'eufòria cega i fe equivocada... gran error! Però allò escrit, escrit queda... més

  • Elogi d'un final inexistent

    trucido - 08-05-2007 - 843 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    És per ell. Allò últim per algú que m'ha marcat sense adonar-me, sent jo dels imbècils que necessita el buit per veure lo mal que fa que no hi hagi res. He arribat tard, però el temps mai s'acava. Un darrer elogi, res més. més

  • Deixa'm.

    trucido - 04-05-2007 - 870 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    no sé que dir... algo que ha sortit de sobte... com tot fins ara, no té massa valor, però cadascú escriu com vol, com pensa i com li surt. Ja veurem... més

  • Vine amb mi

    trucido - 28-04-2007 - 968 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    no sé... una provatura... com sempre... escric de cop, retoco una mica i aixó és el que surt... quelcom sense massa gràcia més

  • qué farem?

    trucido - 27-04-2007 - 828 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    --- més

  • Si diuen...

    trucido - 27-04-2007 - 952 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    idea... més

  • Poema o frase

    trucido - 26-04-2007 - 774 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    del record, una frase. Del meu cos, una constant més

  • un intent.

    trucido - 26-04-2007 - 1038 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    no sé que puc dir d'un altre intent. més

  • sense..

    trucido - 25-04-2007 - 780 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    una cosa sense massa sentit més

Últims comentaris de l'autor

  • trucido | 04-12-2007 | Valoració: 10

    quin erotisme, quins records...

    m'ha deixat en blanc, m'ha encantat...

    amb la ment sense paraules, sols em queda guadir del que diu aquest poema

    massa i tot

  • trucido | 18-11-2007 | Valoració: 10

    Excel·lent... ja sé que dir això del que has escrit aqui pot semblar una mica frivol o acadmédic, però és el primer que em surt quan llegeixo algo que m'arriba al fons

    sembla que les lectures que més ens agraden són les que més ens llegeixen els pensaments, o més se n'assemblen

    Expresses un romanticisme estètic i profund, com el d'abans, i, poc a dir, en el meu cas se'm fa difícil expressar que sento quan algo m'ha deixat sense respiració, no com en el teu cas, tinc el gust de veure

    ha sigut preciòs

    un salut

  • trucido | 24-08-2007 | Valoració: 10

    Solemne i sincer... els dos elements que fan fort un escrit.. sempre arriba un moment en que diem prou, pero ja som prou victimes del temps i de nosaltres mateixos com per donar-los en aquests dos elements la victòria amb la nostra fi... lliutem perque el temps hagi de patir per nosaltres, no nosaltres per ell... ho podem intentar..

    el somni etern arribarà sempre, podem fer el que volguem fins que arribi, no l'hem d'adelantar... sempre vindra solet

    gràcies...

  • trucido | 22-08-2007 | Valoració: 10

    tendre i fluit, perfecte, estetic.... m'ha encantat, sobretot per la calma dels sentiments, el realisme de les sensacions i la versemblança de les situacions... realment esplendid, preciòs

    no tinc massa idea d'escriure, i per això em fa feliç trobar peces tan boniques com aquesta..

    potser sia un relat trist, però la bellesa i la felicitat de les sensacions viscudes, i el record son el que fan que s'acabi aquest relat amb un somriure de melangia

    gràcies...

  • trucido | 13-08-2007 | Valoració: 10

    maleit internet...

  • trucido | 13-08-2007

    curt, contundent i sincer... gran arribada a RC,..
    genial!

  • trucido | 14-07-2007 | Valoració: 10

    la vida... què podem treure d'una cosa tan contradictoria? En tant que vas vivint, per sort, les ganes de jutjar i de jutjarte van desapareixent, però també caus en el perill de perdre altres coses... la sensibilitat, la curiositat, l'iniciativa. Les coses són com són i es desenvolupen sempre fora del nostre control... Només ens podem controlar, i una mica, nosaltres mateixos.. la resta no, i a vegades, el voltant que tan necessitem ens somriu, ens suporta tolerant, ens ignora o ens fa mal... la força que té cadascun per enfrontarse o defensarse és l'únic que val.. vull dir, front els problemes que cadascú té... la tristessa... si, sempre hi és, i per sort tenim algo mes trist que la mort, la costum... en determinats ámbits és pitjor que la mort.
    Hölderlin es sorprenia en una de les seves escritures de que la gent plores en els funerals... "per què ploren pel mort, si és l'únic de tots ells qui ha trobat la pau?"

    gràcies, Indefinida, d'algú que compren el que escrius, i ho viu...

  • trucido | 09-07-2007 | Valoració: 9

    vinga... res a dir.. la brutalitat de les lletres i la seva falsedat en el moment de possarles en pràctica ja ho demostren... això m'ha destrossat... no va dirigit a mi, clar, però possarse en la pell del destinatari no és massa complicat front la duressa d'aquestes paraules...

    uns crits de desesperaciò, més per la propia condiciò, per un mateix, que no per allò que suposadament les motiva, un element exterior..

    gràcies

  • trucido | 08-07-2007 | Valoració: 10

    el millor escrit fins ara... una anàlisi real de les sensacions personals, oblidant sempre les situacions que ens van portar aquestes, però mai les sensacions... d'on sino surt la por quan ens trobem en una situació semblant? Del record, si, però d'aquell que no controlem.. el record de la nostra pell i del nostre cos, que són els que pateixen les nostres pors.. per sort o no les situacions, siguin bones o dolentes, les oblidem... sempre caiem en els mateixos errors portats per nosaltres mateixos, sense control

    I el final m'ha obert els ulls... realment... ulls desesperats, boques tancades, cercant un ajut mistic, demanant-lo a allò més gran creient que com a individus ho mereixem, unicament per ser el que som..... tràgic

    gràcies, Inadaptada, gràcies...

  • trucido | 04-07-2007 | Valoració: 8

    visca el nihilisme i la soledat que porta l'evidència enemiga

    moltes gràcies

  • trucido | 22-06-2007 | Valoració: 9

    només puc dir allò.. i et torno a animar a continuar escrivint.. malgrat l'esperança mai, MAI, s'ha de perdre, es fa molt difícil... sempre endavant, en el que es pugui.. no sabem que és bo per nosaltres, però si que es dolent... la lluita contra l'obscuritat s'inicia amb intentar no caure en allò que sabem que no és bo... i a partir d'alla, l'existencia ha de continuar... la foscor sempre sera allà, al costat de nosaltres, però no permetrem que ens vencin les nostres propies pors, oi? Però, com bé dius, la foscor sempre és a prop...

    força...

    un relat que m'ha encantat, realment... ha sigut dels millors que he llegit des que he entrat a RnC... per la seva contundencia i sinceritat


    gracies

  • trucido | 15-06-2007

    demano perdó.. aquesta escritura correspon a biografia i a poesia.. en triar el gèneres m'he equivocat, clicat sense llegir ni preocuparme... demano disculpes

  • trucido | 12-06-2007 | Valoració: 10

    quin erotisme més subtil i alhora clar... puf.. aquest terratremol sescampa amb la mateixa força en aquells que ho llegeixen.... la dolçor de les imatges i la força dels actes han arribat fons.. quina intensitat, simbolisme i realisme alhora

    m'ha encantat, excel·lent....

    gracies

  • trucido | 11-06-2007 | Valoració: 10

    curt, però contundent... de la mateixa durada que un cop ben donat en el punt exacte... quina força amb tan poques paraules... sense paraules... m'he hagut de sostenir desprès d'un crit d'aquesta contundencia, força i sinceritat... tràgic, humà

    ha sigut massa

    gracies

  • trucido | 11-06-2007 | Valoració: 9

    ja se't trobava a faltar, jeje.. bé..

    això és el que sen mostra... quelcom que reneix entre unes cendres que han patit.. s'aixeca, ferit pel passat, però amb una força renovada.. decidit a no oblidar, de cap de les maneres, però a seguir endavant... separar per fi el record del dia a dia sense perdre-ho... expressat amb una força molt valent, ja no violenta, sino valent i amb determinaciò.. i sense oblidar...

    felicitats...

    gracies

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: