un intent.

Un relat de: trucido

Assegut, sense pensar,
fent res,
com sempre,
et guardo ara a dins meu;
la poca vida
que abans em donaves
l'he perduda,
però tot és igual, com sempre,
sense canviar, com abans.

Deia que t'estimava,
però ara que no hi ets,
com sempre,
sento el mateix silenci
sense tu,
quan hi eres.
Deia que t'estimava,
però ara que no hi ets
t'enyoro, t'estimo, però res ha canviat,
tot és igual.

et noto, et sento,
em faltes,
però res ha canviat, tot és igual.

una vida que marxa, indolent,
i persones que veig, com tu, passar.
sols que a tu t'he estimat, crec
però res ha canviat, tot és igual.

assegut, sense pensar.

Comentaris

  • Hola..[Ofensiu]
    Inadaptada | 23-05-2007

    he estat llegint bona part dels teus relats i sento com tots emanen un sentiment de dolor, decepció, melancolia que està present temps rere temps...i que no se'n va.
    Merci pel teu comentari...crec que tots hem sentit algun cop aquest odi a tot, quan ja no podem més.
    Una abraçada.

  • Transmets[Ofensiu]
    ginebre | 26-04-2007

    aquest abatiment de la pèrdua. Aquest abandó, aquest deixar fer, deixar passar.
    Has trobat algunes repeticions "tot és igual" "el mateix" "sense canviar" que ajuden a donar aquesta sensació desidiosa, de melanconia arrepenjada.
    Està bé aquest intent :)
    Aviam quins altres n'hi haurà!
    Fins aviat i benvingut/da a RC

l´Autor

Foto de perfil de trucido

trucido

17 Relats

39 Comentaris

17981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...

sentiments d'engany, crits immaturs