Instant

Un relat de: trucido

L'instant d'uns ulls desconeguts
que es creuen;
cadascú al seu camí,
cadascú fent sa via,
es creuen un etern instant.

Quí és?
No ho sé.
Què fa?
No ho sé.
Què pensa?
No ho sé.
Qué mira?
No ho sé,
no m'importa.
Sols un instant,
ella ha vist la meva ànima,
i jo la seva.

Quina dolçor, quina bellesa,
els seus ulls, la seva ànima, tota ella,
sols d'ella, sols per mí.

Ens lliurem un a l'altre, inconscients,
en una mirada,
en un instant.

Comentaris

  • comentari[Ofensiu]
    SweetInnocence | 11-07-2007 | Valoració: 9

    expresses molt be la intensitat d´aquest intercanvi de mirades...

  • molt bonic[Ofensiu]
    Perry | 25-06-2007

    no l'havia llegit i es mol bonic
    de veritat

    petons

    i a seguir escrivint

  • ANEROL | 14-06-2007 | Valoració: 9

    expresses molt be, aquest instant de trobades fugaces

  • oh...[Ofensiu]
    Inadaptada | 05-06-2007

    m'encanta com has descrit aquest instant, un sol segon...He llegit aquest relat pel matí...i cada cop que he creuat mirades amb algú pel carrer he pensat en el que has escrit!
    La meva ausència es a causa de molts exàmens! D'aquí poc tornaré a publicar quelcom...
    Que tot vagi molt bé.

    No miris enrere.

l´Autor

Foto de perfil de trucido

trucido

17 Relats

39 Comentaris

17983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...

sentiments d'engany, crits immaturs