Vine amb mi

Un relat de: trucido

Allà camines, tranquil, sol,
feliç, gos.
Jo rere teu, malferit, sagnant arreu;
mon cor, que esclata, que crema,
que peta d'odi,
tacant-me,
per tu.

Treu ma vida de tes mans,
no és teva, ni meva, treu-la!
Dona-me-la!

No em sents, no em veus,
continues com si res,
i caic sobre tu, t'esclafo;
arrenco ta destral de mon esquena;
fresca per ma sang,
t'esquitxo, amb ella.

-No la volies, maleit?
veure com em deixa,
com m'abandona, com m'ofego sense ella,
com cau a terra, per ser teva?

Tingues-la, pren-la,
és teva, te la dono,
la fico endins teu,
la compartim.
Siguem dos, així,
unim-nos ara!

Com la treu aquesta lluent fulla,
com l'escampa arreu;
que el teu cor no pari.
Morim a la vegada!

Com goses cridar de por?
No ho intentis, recorda aquest liquid
que ara viu als teus pulmons, que vessa el teu interior.

No ho facis, no treguis aquesta escuma roja,
bella, teva, tota ha de restar dintre teu,
per mi, quan t'esmicoli, desgraciat.

Perque talli cada part del teu cos, a tu,
i així podrem ser un, tu a dins meu.

Volies que m'esvaies, que fos pols,
que em perdés.
Tranquil, amic,
desapareixerem junts, traidor.

Recobraré ma sang, ma vida,
me'ls tornaràs, amb la teva;
fluiràs dins meu, seràs amb mi,
seràs jo, com sempre vas voler,
per aixó em vas trair!

Fem-ho amb aquesta destral,
que ja et guia sense tu, que ja et porta cap a mi.

I et vas reduint,
poc a poc,
no reconec a quí destrosso.
Aquesta carn ha perdut sa ulls,
i de tots és igual.

No em demanis la mort, no supliquis per ella,
mai no la rebràs.
Patiràs com jo,
fins la fi,
a l'eternitat,
amb mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de trucido

trucido

17 Relats

39 Comentaris

17205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...

sentiments d'engany, crits immaturs