Cercador
Com? Digeu-me com, sisplau...
Un relat de: trucido- Compartir:
Senyor, què fer amb l'enyor?
Què fer amb aquest enemic etern?
-Oblida'l, com ell fa amb tu;
sempre adins teu,
ofega'l en el present que et treu,
en la fi del teu passat;
pren-li la vida que et nega, la teva,
fes que l'abomini,
fes que l'odiï.
¡Extingeix la flama que t'abrasa amb la sang del seu objecte!
Senyor, com li prenc ma vida,
sense caure amb ell?
-Com, il·lús? Com sinó trobar la pau que em demanes?
Comentaris
-
...[Ofensiu]indefinida | 17-07-2007 | Valoració: 10
Arriba un dia en que l'enyor es torna dolç i ens fa somriure...talment com ho feia l'enyorat.
Gràcies pel teu comentari :)
Petons i sort. -
suposo[Ofensiu]ANEROL | 14-06-2007 | Valoració: 10
que se't remouen moltes coses i vius dins teu moltes contradiccions vitals. Per amí, la negació, l'odi no és la solució però pot servir com a recurs per donar el primer pas a l'alliberació, sempre que, amb el temps es pugui assimilar i superar
-
Segurament[Ofensiu]Inadaptada | 05-06-2007 | Valoració: 10
no serà així però moltes vegades penso que és impossible desfer-se de l'enyor. Hi ha coses que calen massa en l'ànima...i quan t'has acostumat tant a quelcom és fa eternament difícil oblidar-se'n, com si allò mai t'haguès influenciat. Hi ha coses que ens han marcat massa...
Crec que l'enyor forma part de nosaltres, sense l'enyor no hi hauria records.
Enhorabona per aquest relat...
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.83
l´Autor
17 Relats
39 Comentaris
17984 Lectures
Valoració de l'autor: 9.35
Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...sentiments d'engany, crits immaturs