Cercador


Llista categories

Fenòmens atmosfèrics (Terratrèmol al teu cor)

Un relat de: Illadestany

Mig adormits encara, s'apropa suau a l'esquena. Us arrauliu dins del quaranta-quatre dels vostres cossos vinclats. Les seves mans inicien un lent, delerós viatge. Mans d'àngel, mans de dimoni.
Al teu cor, primers moviments sísmics.
T'embolcalla, t'acarona, t'humiteja.
Al triangle de les cuixes hi situa, com qui res, l'estri candent.
No li vols posar massa fàcil: et fas l'adormida. Però el teu cos pateix pregones turbulències. Comencen els torbs i les ventades.
Hi ha un terratrèmol al teu cor.
Et gires a la fi, entres de ple dins l'abraçada de llavis i de cames, de pits i de pells. Commoció.
T'enfiles sobre l'home, per a cavalcar-lo. Rius i cascades, salvatges aiguats.
Dins la furient tempesta, cavalques l'amor.
Ressò de trons. Lluminària esclatant de llampecs.

Comentaris

Afegir comentari
  • puf...[Ofensiu]
    trucido | 12-06-2007 | Valoració: 10

    quin erotisme més subtil i alhora clar... puf.. aquest terratremol sescampa amb la mateixa força en aquells que ho llegeixen.... la dolçor de les imatges i la força dels actes han arribat fons.. quina intensitat, simbolisme i realisme alhora

    m'ha encantat, excel·lent....

    gracies

  • Amb fermesa[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-06-2007

    Efectivament, s'hi troba un fenomen, en aquest relat: tot i les turbulències, els moviments sísmics, els torbs, les ventades, la commoció, les cascades i els aiguats salvatges, els trons, els llampecs i la tempesta... tot i la presència d'aquests elements, molt adients amb el títol i el to del text, en cap moment no perds el control dels mots, del ritme narratiu, de les frases amarrades amb brida ferma, del conjunt que amb poques línies descriu una singular meravella.

    Molt bona feina! Tornaré, és clar...

    T'envio una abraçada calmada, encara de primavera,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45655 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits
Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >