caiguda

Un relat de: trucido

Rapid, etern, m'enfonso en mi mateix,
en ma oscuritat,
caient en pou de silenci,
de sequedat, pols estèril;
de cec, buit infinit,
cridant-te, llum, que abandones ma fi,
que em va veure, em va fer neixer: Maleit sia!

Comentaris

  • L'Embranzida[Ofensiu]
    Illadestany | 02-12-2009 | Valoració: 10

    Lent, transitori,
    arribes fins al fons
    del teu pou de silenci,
    en toques l'humit terra
    doblegues les cames i,
    tot prenent embranzida,
    t'empemptes claror amunt
    vers l'esclat de llum
    mentre fas un gran crit,
    ple de paraules
    mai pronunciades abans.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de trucido

trucido

17 Relats

39 Comentaris

17197 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
que puc dir? ho intento, i ho torno a intentar, però la meva arrogancia em pot i sempre fallo... ja sortirà quelcom millor o simplement, com tot, diuen, deixarà de ser...

sentiments d'engany, crits immaturs