Una parella de reforç

La Vicenta i en Lluís feia quatre lustres i mig que eren casats, i seguien. Fet que estava esdevenint poc habitual en tantes parelles de la seva edat. La Vi i en Llu havien trobat un sistema -més típic, impossible- de manteniment: una parella de reforç. Sortir tots quatre duent a terme unes activitats que miraven d'ocultar els adjectius 'estipulat, repetit, tediós'. Les dues parelles tenien en comú que feia temps que no...

-Casats que no carden!-rigué la Neus, després de buidar la copa menstrual i brindar amb ella plena de cava. La Centa rigué, també, amb un amarg deix de frustració.

- Ni ganes, ja no podria...amb ell no!- i, al seu torn, amb la seva copa menstrual igualment buidada i reemplenada, va fer el xin-xin.

-Fins i tot coïncidim amb la regla.-la Neus prosseguí.- Avui em va de baixa i, a més, s'acabarà aviat. Fa el tonto. Com tu, ens fan el tonto!

Els marits, en Lluís i en Carloide, a la taula del restaurant chic, parlant que si aquell futbolista que si aquell polític no es preguntaven gens què caram feien elles tanta estona al lavabo (dones!) ni perquè s'hi havien endut l'ampolla de brut nature amb la fredor justa. Continuaren conversant, passant a la importància de caminar amb bastons obrepit, antiestètics i molt de moda. Anaven engolint el generós pica-pica que s'instal·laria còmodament i amb tendència a residir-hi en llurs ventres inflats qual segon trimestre de gestació d'embaràs.

Van aparèixer elles.

-Parlem de fills, ara?

-No, ja ens ho sabem.

-De les pensions que tindreu?

-Tampoc, puta crisi, que el sopar ens faria de mal profit, aquest tema no.

-Deeel....kamasutraaaa?

La Neus els va fulminar. Es llevaren, els dos homes, directes a l'excusat. Compartiren, de cop, la inoportuna i dolorosa molèstia d'una sorreta que ensangonava l'orina, l'un deia que seria del tipus platja mallorquina i l'altre cala costadaurada. El múscul reproductor, doncs, caldria que restés intocable.
Elles esclafiren a riure. Un cop soles, no obstant, no, no se sentien massa unides. Una mancança comunicativa, llevat d'algun minso moment àlgid fora de tòpics. Llavors entrà al local la...aquellaaaaa? La Núria...amb...aqueeeeeell? En Felip. Aferrats, morro-adherits. Però, però, però...ella que tenia dues nenes, bé, dues noies,...on era el seu home, en Lluc? La Núria i en Lluc, parella trencaesquemes, criança a casa, molta cultura museística, anglès amb una veïna nadiua,...Parella dissident en tant i...ja estaveeeen? Per què ovaris no havien buscat una parella de reforç? I cà! La Núria i en Felip, passió en el roig més viu, després cardarien pels descosits en l'estrenada relació. I ben forts -i reforts, reforç zero- que s'hi dedicaven.