Escalfor

Primer de tot et prego que si passen els dies i no t'he comentat que m'ho facis avinent....a vegades me'n descuido i més en aquests darrers dos mesos que estic passant, ara ja he passat lo pitjor, uns moments terribles d'incertesa i d'insomni degut a canvis professionals que m'obligen, per a poder fer front als diners manllevats per la remodelació de ca meu, ha haver de treballar en horari nocturn i a damunt guanyar molt menys. Imagina't!, treballar de nit i a l'interperie i amb lo fredolic que sóc de mena i a una edat a poquíssims anys a tocar de la jubilació.... Això s'esdevindrà amb l'entrada del nou any!
Pel que fa al teu relat m'ha "frapat" l'ànima! En poques paraules has descrit un univers que he sentit o experimentat en la pròpia pell, talment com si em trobes un situ! Serà perquè aquesta atmòsfera de ocàs de la joventut coincideix amb la meva edat de quasi pre-jubilació. a l'edat de la gent que conec que porta el mateix recorregut existencial? Les descripcions excel·lent, recreades en un ambient de decadència que em fa reflexionar sobre els encerts i equivocacions de la vida. Al text hi ha un comiat, un adéu perpètu condicionat per les imminents responsabilitats que els hi ocasionaran persones alienes al seu món d'amor d'anys i panys! Desolat i trist he restat amb el final de la història....Però la vida és així i continua....Enhorabona!, per tan belli entranyable relat. Nil de Castell-Ruf

Relat estàndard, sense estil, romanticisme de manual i irreal, descripcions insulses, vocabulari pobre... què vols que et digui.

(QUINES COSES FA DIR L'ENVEJA!)

Al revés t'ho he dit. Ja m'entens. Disculpa la broma.

...llevat de l'essencial i ara estic copiant grans paraules del Petit Príncep. 'L'essencial és invisible als ulls'. Quina certesa! Alhora, però, hi ha 'essència' en el que es veu i percep, per això tenim els sentits. Són un regal. I sí, depèn de per a què, no ho són. Ningú vol veure imatges abominables, ni olorar putrefacció, etc. No parlo del teu relat, ja saps que volo d'aquí allà massa ràpida.

Tinc una coneguda, sis anys més gran que jo, que ara s'ha casat. No ho havia estat mai. Dona 'alternativa', coach. Es banya al mar si pot tot l'any, al matí d'hora. Fa el seu ioga. I em va dir, fa poc, 'quiero un churri'. I sí, sí. Ja la tinc casada i vivint a Baiona o potser s'escriu Bayona. I sento, en gran part, sana enveja. És clar que cadascú és cadascú. Aquesta dona no té fills. Ni té ja pares. Només un germà i que s'espabila. Ja pot tenir ales, ella. I, vull suposar, bé li deu anar el tema casori: així, en fer-se gran tindrà 'cuidador' i a l'inrevés. No? Hi ha gent que en sap. Ai, els caràcters.

Tornant al relat...els protagonistes han d'encetar un nou tram vital. Sempre poden, si volen, allargar l'antic. Però al relat s'ha finat una etapa. Respectable.

Trobo que el teu relat té una mica de tot, Montseblanc
És un d'aquells relats que, en llegir-ho, penses 'caram, que m'hauria agradat que m'hagués sortit a mi, una història tan senzillament ben contada'
L'enhorabona!

Mira, sigui com sigui i sigui amb qui sigui, la veritat és que han passat una bona estona. I punt! Si fa 20 anys que ho fan, enredant les seves parelles, per algun motiu serà. Visca l’amor i visca la passió! Una forta abraçada.
Aleix

Vaja!, m'ha sorprés com has fet aquest relat amb un amor que no s'esperava.
Estimar-se és fonamental en la vida. Sí, la infidelitat està a punt entre ells.
Total, que m'ha agradat molt.
Cordialment.

Ja ens has tornat a enganyar a tots. El semblava una descripció de l'amor casolà i matrimonial ha resultat ser una descripció de l'amor adulterí.

No s'hi sol pensar que aquest tipus d'amor també comporti rutina i badalls i malgrat tot continuï sent tan fort com les primeres vegades.

Al relat hi ha moltes coses destacables: la comprensió, l'estimació que han d'acompanyar el sexe, encara que sigui de patacada. També cal destacar la sorpresa que significa per al lector el descobriment de la naturalesa de la relació, Cal destacar, també, com s'expressa el pas del temps, la vellesa que s'acosta i el nou ritme de vida que ha de suposar la jubilació. Cal destacar també l'escena final, la força dramàtica del comiat definitiu, l'adeu a vint anys d'escalfor que malgrat tot encara persisteix.

Un excel·lent relat, ben escrit, ben pensat i amb molta força.

aquest relat, però ja hi veia alguna cosa que no m'acabava de lligar, però el que si és segur és que la jubilació no acabarà amb les trobades, encara que només sigui per parlar una estona, ara és quan més necessiten aquesta complicitat.
Salut.
J

posa punt i final a les infidelitats? Jo crec que, mentre siguin vius, trobaran el temps i l'excusa perfecta per retrobar-se furtivament, amb sexe o sense, n'estic convençut. Però la idea m'ha agradat perquè m'ha fet riure, per inversemblant, bàsicament. Agraït per fer-me passar una bona estona, Montseblanc!

sostinguda durant vint anys, malgrat les seves limitacions, que ara estronca la jubilació. Una etapa acabada per començar-ne una altra. L'escalfor l'hauran de trobar en altres braços. Potser en la dels nets?
El relat molt ben conduït, i amb un final inesperat.

Enhorabona Montse. Moltes gràcies pels teus comentaris.

Rosa.