Detall intervenció

Sí (que) cal, Íptic!

Intervenció de: Tanganika | 26-03-2022

La Burga tenia un os a l'esquena (per a segons què) (i si li convenia deia que hi tenia un ós, més pesant, més feixuc) i només es tractava, potser, de la síl·laba extirpada del seu nom, Osburga.

La Burga, robusta morenassa d'aire tanzànic, de trenta-tres anys (edat de 'Jesucrista', afirmava, i si la titllaven d'inculta religiosa, uiiii, llavors es passava el dit més llarg pels baixos seguint el regueró fins a enfonsar-lo i remenava i, un cop llustrós i empastifat de la mena de iogurt que el túnel propi de goig li'n proveïa generosament, els hi esquitxava, acompanyant el descarat fet amb exabruptes (ella deia 'sexabruptes').

La Burga Yusafa Gust tot seguit, cansada i ofesa pel fluïd desaprofitat llençat d'aquella babalà manera, cercava una gandula on refer l'energia, esquenadretament o, a vegades, i si ho deia millor no contradir-la, esquenaesquerrament.

Exacte: la Burga era de descansar l'existència llevat de...

L'únic que l'apremiava i es tornava motiu de despesa calòrica i calorífica s'esdevenia quan en Dha Til la visitava o ella a ell. Un robust morenàs d'aire tanzànic venedor de dàtils turcs i argelians. L'havia conegut en comprar-n'hi a la paradeta passa-com-puguis on les caixes de les piles que contenien aquells fruits de les palmeres li volaven de les mans. Pel preu i per la qualitat. Aviat la dona anhelà el dàtil de Dha Til, que ben endevinava afí de delers gustatius. I com que en un racó del minso espai botiguer el negociant incloïa servei de cura visual en haver cursat mitjos estudis d'òptica (calia recuperar la inversió) on mirava els ulls (tots, els de poll i els altres i l'altre i l'altre), la Burga va voler fer-se'ls revisar. Allà s'inicià una passió com la de 'Jesuscrispa', ella definí, i ai de qui trobés què dir-hi.

-Sí cal, Íptic! Sí cal, Íptic!-exclamava gemegosa orgàsmicament, i ell mutis, enriolat i atent, no li corregiria pas com deia 'òptic', d'aquella manera li semblà més òptim i picà tots els ullets.

Enveges, és clar, ' a la punta de de la pala', ella descrivia. Tantes i tants feien dentetes esmoladetes rabietes perquè la parella no tenia pèls a la llengua (què hi tindria, doncs?) contant (oò, i a voltes mostrant) les seves experiències. La Burga explicava a les amigues i conegudes i el què cony fos, com el dàtil de Dha Til -a qui amorosament anomenava Íptic- encès, majestuós i hàbil feinejador, li repassava, resseguia, recorria els plecs inflats i tous de l'entrecuix. I com, oh encís de moment precís, l'òptic fruiter -o al revés- s'amorrava a la sucosa menja més dolça i exquisida que cap dàtil arxiselecte. Un tast i textura de massapà extraordinari que es desfeia a la llengua i, tu, afegia el detallàs de restar-ne un pòsit adherit al paladar, per rebobinar plaer més tard.

-Vols dir que m'hi he d'estar tanta estona, Burgona, ens estan filmant, sento vergonya!

-Sí cal, Íptic, go on, go on!-responia i que ella volia ser llesca de mai no acabar.

Amb el temps van crear escola a gran escala. Accepten cobraments diferits i divertits.


TGNK



Respostes

  • RE: Repte clàssic DCCXXII - ESTAT SICALIPTIC - Convocatòria
    kefas | 22/03/2022 a les 20:34
    Ah, i com a molt de 369 paraules
    • RE: RE: Repte clàssic DCCXXII - ESTAT SICALIPTIC - Convocatòria
      Prou bé | 23/03/2022 a les 08:20
      En primer lloc enhorabona en fer prevaldre el sentit de responsabilitat per sobre aquest dolç ensonyament... A casa em deien sempre "els cansats fan la feina"... I encara ara no sé què volien dir...
      El relat ha de ser definitivament gastronòmic, oi? (Gastronòmic O gastronòmic has escrit). I pel simbolisme potser amb 269 paraules n'hi havia prou! És només la meva opinió que exposo amb total cordialitat i amb una picada d'ull...
      Ah! I ves fent que pot estar molt bé...
      • RE: RE: RE: Repte clàssic DCCXXII - ESTAT SICALIPTIC - Convocatòria
        kefas | 23/03/2022 a les 09:02
        Tot es pot menjar, en un sentit físic o figurat.
  • RE: Repte clàssic DCCXXII - ESTAT SICALIPTIC - Convocatòria
    aleshores | 23/03/2022 a les 16:09
    Reina de la nit

    La reina de la nit se'm va aparèixer per primera vegada, però jo ja la coneixia, i des del començament!

    Es va apropar i de cop i volta tot em va semblar una ficció, fins i tot allò que m’havia atret sempre amb desfici.

    Comprovava la ficció que m’havia segrestat tota la vida. I ara no valia res. El plaer de la vida era un somni!

    Com és que tornes si t’havia foragitat? - Li vaig dir.

    Mai no me n’he anat; prou bé que ho saps! Només eres víctima de l’encanteri, que em disfressa per amorosir el resultat final. L'examen.

    Comprovo com has despullat la meva vida - Vaig prosseguir. Ara i aquí res no val del que m’agradava i em delia.

    Pots donar gràcies, tu, que ja ho has fet tot. O gairebé tot! Tot el que havies de fer, més bé o més malament! No us n’adoneu que el temps fuig, de vegades força de pressa i us voleu enganyar pensant que tornaré molt tard. Doncs ja soc aquí. Sovint m’apropo abans a vosaltres a causa de les vostres obsessions i tendències que us porten, inevitables i molt aviat, cap al darrer moment.

    Si bé podia semblar terrorífica la situació, una estranya calma em va envair. La calma de qui coneix i accepta la seva sort, la del present sense futur neguitejant, de qui està conforme amb el que vindrà.

    Respecta als qui queden - Li vaig demanar.

    El problema es que ells es respectin a si mateixos i jo d’això ja no en soc responsable. Ja els hi has explicat tot això?

    Vaig donat gràcies que la seva vinguda no havia estat del tot imprevista i la vaig fa companya convençut que era el millor per tots, i la fi absoluta.

    Darrera quedaven les ficcions on m’havia enjogassat, la sicalipsi.

    I així sense mirar enrere ens endinsarem en el bosc del no retorn.
  • RE: Repte clàssic DCCXXII - ESTAT SICALIPTIC - Convocatòria
    Prou bé | 26/03/2022 a les 14:44
    Melmelada

    Ep!... Escolta'm!... No cal pas que et digui quina és la que més m'agrada, oi?! Quants anys fa que vivim junts? I, quants en fa que esmorzem junts!, cada dia?
    Em llevo més aviat que tu. Et preparo les torrades amb oli i el cafè amb llet. Tot ben disposat, amb gust, a la safata. També un tovalló, ah! I un suc acabat d'esprémer!
    I jo, avui, només et demano que em passis la melmelada... i em dones la de llimona!... Si saps que no la suporto! És clar que com que estàs adduït pel Paraulògic… Mòbil damunt la taula i mirada fixa... Ja entenc, ja, que no sàpigues què fas!
    Mira, saps què?, t'explico que jo ara em trobo en un estat totalment sicalíptic. Què vols que et digui? Que no ho veus com faig anar el ganivet amunt i avall de la meva torrada? No paro de posar-hi mantega, esperant que "tornis" del viatge de buscar paraules i m'acostis la melmelada que vull, la meva melmelada!
    I, ara que hi penso... a tu prou que t'agrada també quan forma part del teu àpat particular! Un bon gastrònom estàs fet tu, quan juguem sota els llençols sicalípticament!
    Au! Va! Dóna'm la melmelada que, així, no acabaré mai...
  • Sí (que) cal, Íptic!
    Tanganika | 26/03/2022 a les 19:42
    La Burga tenia un os a l'esquena (per a segons què) (i si li convenia deia que hi tenia un ós, més pesant, més feixuc) i només es tractava, potser, de la síl·laba extirpada del seu nom, Osburga.

    La Burga, robusta morenassa d'aire tanzànic, de trenta-tres anys (edat de 'Jesucrista', afirmava, i si la titllaven d'inculta religiosa, uiiii, llavors es passava el dit més llarg pels baixos seguint el regueró fins a enfonsar-lo i remenava i, un cop llustrós i empastifat de la mena de iogurt que el túnel propi de goig li'n proveïa generosament, els hi esquitxava, acompanyant el descarat fet amb exabruptes (ella deia 'sexabruptes').

    La Burga Yusafa Gust tot seguit, cansada i ofesa pel fluïd desaprofitat llençat d'aquella babalà manera, cercava una gandula on refer l'energia, esquenadretament o, a vegades, i si ho deia millor no contradir-la, esquenaesquerrament.

    Exacte: la Burga era de descansar l'existència llevat de...

    L'únic que l'apremiava i es tornava motiu de despesa calòrica i calorífica s'esdevenia quan en Dha Til la visitava o ella a ell. Un robust morenàs d'aire tanzànic venedor de dàtils turcs i argelians. L'havia conegut en comprar-n'hi a la paradeta passa-com-puguis on les caixes de les piles que contenien aquells fruits de les palmeres li volaven de les mans. Pel preu i per la qualitat. Aviat la dona anhelà el dàtil de Dha Til, que ben endevinava afí de delers gustatius. I com que en un racó del minso espai botiguer el negociant incloïa servei de cura visual en haver cursat mitjos estudis d'òptica (calia recuperar la inversió) on mirava els ulls (tots, els de poll i els altres i l'altre i l'altre), la Burga va voler fer-se'ls revisar. Allà s'inicià una passió com la de 'Jesuscrispa', ella definí, i ai de qui trobés què dir-hi.

    -Sí cal, Íptic! Sí cal, Íptic!-exclamava gemegosa orgàsmicament, i ell mutis, enriolat i atent, no li corregiria pas com deia 'òptic', d'aquella manera li semblà més òptim i picà tots els ullets.

    Enveges, és clar, ' a la punta de de la pala', ella descrivia. Tantes i tants feien dentetes esmoladetes rabietes perquè la parella no tenia pèls a la llengua (què hi tindria, doncs?) contant (oò, i a voltes mostrant) les seves experiències. La Burga explicava a les amigues i conegudes i el què cony fos, com el dàtil de Dha Til -a qui amorosament anomenava Íptic- encès, majestuós i hàbil feinejador, li repassava, resseguia, recorria els plecs inflats i tous de l'entrecuix. I com, oh encís de moment precís, l'òptic fruiter -o al revés- s'amorrava a la sucosa menja més dolça i exquisida que cap dàtil arxiselecte. Un tast i textura de massapà extraordinari que es desfeia a la llengua i, tu, afegia el detallàs de restar-ne un pòsit adherit al paladar, per rebobinar plaer més tard.

    -Vols dir que m'hi he d'estar tanta estona, Burgona, ens estan filmant, sento vergonya!

    -Sí cal, Íptic, go on, go on!-responia i que ella volia ser llesca de mai no acabar.

    Amb el temps van crear escola a gran escala. Accepten cobraments diferits i divertits.


    TGNK


  • De molles i de xardor (o Ardència colúmbida)
    deòmises | 29/03/2022 a les 23:41
    En un pèrit aterratge, arribo a la balustrada que, des del cel, albirí. Les molles de pa, quasi indetectables a ull nu, s'escampen pel pati de grava i grama; seran el meu esmorzar. Les picossejo aleatòriament, i endrapo també alguna minúscula pedra, que ajudarà a digerir allò que entaforo dins de l'estómac. A corre-cuita, perquè un altre mascle o un pardal massa àgil no em furti aquest botí.

    Ensumo l'aire i les sentors de femella en dies fèrtils m'atura l'empresa de nodrir-me, i inflo al màxim el pit i estarrufo les plomes de la cua i començo a parrupar de forma exagerada amb els moviments circulars característics. La reacció quasi immediata i la polseguera aixecada en cada nova volta que descric són evidències de l'exitació que carrego. Tinc ganes de gresca i cal que se sàpiga. Des de la darrera vegada que la vaig ficar en calent fins a avui és massa temps per a mi, tot i que fos ahir al capvespre. La flaire de feromones femenines em fa venir salivera al bec i necessitaria tres poals d'aigua per minvar-me l'escalfor del cos.

    Noto la inflor entre les potes, recorro el perímetre del meu entorn amb una ullada discreta, i augmento la pressió de la caixa toràcica amb una alenada més. I m'aturo en detectar la dona endormiscada en la gandula de vímet i de boga, amb un gir de coll mig sorprès. La deliciosa fragància que m'ha destarotat els sentits no pot ser generada per aital criatura. Per això, parpellejo diverses vegades per aclarir les pupil·les i observo atentament l'extensió del pati. Sense centrar-me massa per culpa dels genitals, que van al seu aire. Els testicles volen descarregar en una fembra i la cigala enyora el frec de les parets vaginals i llur xardor.

    —Maria, marxo cap a la fusteria— la veu potent d'un home gairebé em fa desistir la recerca i alçar el vol. Però suporto l'ensurt primer amb una hieràtica positura que em confereix la invisibilitat. La dona tan sols emet un murmuri prou audible perquè l'individu marxi satisfet que algú li ha fet cas. És quan inflo novament el pit i endego el parrup...

    La resta de la història ja la sabeu, cràpules.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.