No es deixa tocar

-No es deixa tocar! Ni amb paraules!- exclamà, un cop més, la Iananna al seu company actual (el que feia trenta-tres), en Pepus.

No, la mare d’en Pepus –guàrdia aqüàtic en estanys de mides considerables on, de tant en tant, s’enxarxaven mol.luscos invasors per despietadament triturar-los i finar-ne el llinatge- no, la mare d’ell, fill únic, la mare d’en Pepus no deixava de mostrar-se esquerpa amb la setena folla-amiga del seu nen. Ho feia, a més-, per no haver de patir agafant-li estimació. I, és clar, per la pensió completa que suponia quan tocava que s’estigués a casa seva. Així que amb la Iananna, xinesa adoptada, es blindà.

“Quin nom més pèssim! Volien posar-li Anna i en dir-se ja d’allà Yan, van sumar-ho de forma patètica, els pares no biològics, i de resultes Iananna. No m’agrada gota. “ –va escriure al seu diari per, com habituava, desempallegar-se de merda psicològica mentre es premia neguitosament els greixos de l’abdomen disposats com plecs d’acordió.

Però la gent canvia. Llevat d’un caràcter estructural bàsic, canvia. La Iananna es dedicava a entrenar cossos decadents i el de la encara-no-sogra es trobava en clar estat patata-bullida, famosa descripció que feia lustres un director de cinema havia emprat per a qualificar l’aspecte físic de John Travolta, que s’havia deixat molt. Per tal d’aconseguir el paper, es requeria que l’actor perdés pes. ‘Grotesc, invendible’, havia afegit algú de Hollywood que el malvolia. Curiosament, qui paga mana, el director exigent patia un descurament del cos molt pitjor.

El cas és que la Lita, amb cinquanta-tres anys, encara era a temps de ‘físico-estupenditzar-se’. Amb aquelll verb inventat i llarg, de collita de la Iananna, la noia va poder, subtilment, iniciar un acaronament de la mare del seu xicot.

Va resultar. La Lita s’havia casat seguint convencions. Treballava mitja jornada en uns magatzems de grana. Portava la casa: comprar, netejar. Mirava molt la tele. A vegades, amb l’home, en Quico, encara emprenyaven les molles del llit matrimonial, però casposament. Per més que ell fos calb.

La Lita feia mesos llargs que confessava al diari, repetidament i amb mots diferents, que per uns moments d’èxtasi, hipotecar la vida amb una altra persona…era un preu caríssim.

Va començar a deixar-se dur per la encara-no-jove, la qual trigà poquíssim en confeccionar-li una taula d’exercicis per a la llar més uns itineraris, en sòl irregular, per córrer o caminar de pressa obrint pit amb aquells bastons que la Lita considerava inelegants. La Lita també hauria d’anar al gimnàs per l’enfortiment amb màquines.




Ha transcorregut un bienni. La Lita es deixa tocar per la seva/seves nova/noves parella/parelles ara que:

“Estic bona. Cal que ho aprofiti.”-conta al diari.

Tanmateix, la Iananna i en Pepus ja no estan junts. Ni en Quico ni ella mateixa. La Lita es permet un bon flux d’amants. Ni la Iananna ni en Pepus ni en Quico ni ella ni els seus ‘nous’…han experimentat mai el que una veïna xucla-euros amb el títol de terapeuta tret de la màniga proclama a tots els vents com un bé sublim: el sexe conscient. Sexe amb ànima, deixar-se tocar l’esperit, goig inefable. Cost: 200 euros la visita.