Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

Un relat de: Montseblanc
Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda ens contempla des de dalt el sostre del dormitori, rient entremaliada. Ha estat ella la que ens ha empès l’un en braços de l’altre.
La blanca cortina s’infla amb una ventada i per un moment em sento com si tu i jo anéssim en un vaixell, un rai que tu i jo hem entreteixit amb braços, cames, gemecs i mirades. Surem al mar d’aquest plaer que ara mateix ja no aixeca onades, el vent ens porta lluny, de tot i de tots.
Et miro, respires, suposo, espero, però no fas cap soroll ni se’t mouen els llavis o el pit. Estàs de cantó, de cara a mi. Un dia em vas dir que et seria impossible adormir-te al meu costat, però aquí estàs, no deu fer ni cincs minuts que encara ens ondulàvem buscant la manera d’enganxar el màxim de pell teva amb el màxim de pell meva.
T’haig de despertar, ho sé, però et donaré, em donaré, cinc minuts més.
Els suaus rínxols dels teus cabells s’escampen pel coixí dibuixant tirabuixons de gris i castany. Haig de tancar les mans per evitar enfonsar-hi els dits. Et brilla el front i una goteta de suor fa camí per la templa esquerra fins arribar a la barba. I de nou haig de serrar els punys per no acariciar-te. Et miro els llavis i em mossego els meus. Mai, mai, mai deixaré de desitjar les teves besades. Si això passés seria perquè ja no respiro.
Abans d’abandonar-te t’has tapat, vergonyós, amb el llençol fins a mig cos. Amb la calor que fa... I la blancor del llençol fa que la teva pell sembli més fosca del que és en realitat. Les pupil•les se m’enreden amb els pels del teu pit i rellisquen alegres fins al melic, on el maleït llençol els hi crida l’atenció i elles es posen serioses de nou.
Et vull deixar descansar, encara que només sigui tres minuts més, que el temps passa volant. I m’entretinc comptant les hores que fa que ens vam enganxar, aquell dia d’un maig. Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després, dorms al meu costat.
Obres els ulls i per uns instants m’hi veig en ells, la cortina es torna a bufar i la tarda se’ns emporta juliol enllà, petit vaixell sense timó solcant llençols amarats de tu i jo...

Comentaris

  • Somni[Ofensiu]
    kefas | 15-09-2019


    De vegades els somnis baixen dels núvols i s’escampen pels llits. Llavors és quan les tardes, des del sostre, s’enriolen. La seva rialla, nítida, rebota en la gota de suor que baixa per la galta i, en comptes d’anar a l’orella, baixa coll avall i la perdo. Noto una escalfor propera, enganxosa, com d’un llimac passejant-se pel front. El llimac s’eixampla i em cobreix tota la cara. Em desperto, sobresaltat, i, en obrir els ulls, veig la cortina que es passeja pel meu rostre. En un acte reflex em poso la ma al cap. No pot ser!. M’aixeco de cop i corro cap el bany. La llum ja està encesa i en el mirall observo, incrèdul, una imatge esgarrifosa. Però, on són els meus rínxols?

  • 2 anys, 2 mesos, 11 dies i...[Ofensiu]
    Akeron343 | 03-09-2019 | Valoració: 10

    Relat precios.
    El llegeixo i em sento surar enmig de les sensacions que es van desfilant suaument amb les teves paraules.

    Seria bonic despertar al costat d'algú que sent això per mi.

    Felicitats pel relat.

  • Hola Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-09-2019

    Gràcies per les teues paraules i la teua visita al meu poema "Cos Blanc", que m'han alegrat moltíssim. Què passes un bon dia i fins a l'altra.
    Abraçades...
    Perla de vellut

  • Amarada d'hores...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-08-2019 | Valoració: 10

    D'hores i de sensibilitat. Vaja relat, per a contar tantes hores al costat del teu amant, doncs per a contar tantes hores és precís molta memòria i molt d'interés.
    Realment senzill i a la vegada amb molt d'amor que vessa en els sentits de qui el llig.
    Per a mi, té molta qualitat, Montseblanc.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Hores impreses[Ofensiu]
    Tanganika | 24-08-2019

    ...mentre es viuen i, amb el record, reviuen. Quan 'pugen', quan valen la pena, quan són diguem-ne més trascendentals físicament i anímica que ni pas físicament i mentalment, resten com un tresor. Hi ha poesia, s'hi ha sabut posar/trobar, hi ha riquesa. I valorar-la, una manera ha estat, en el relat, comptar el temps que fa que gaudeix. Són espurnes precioses entre les ombres, a l'existència. Són un regal.


    Enhorabona!

    TGNK

  • De pel·lícula[Ofensiu]
    llpages | 30-07-2019 | Valoració: 10

    M'agraden els textos descriptius perquè fan que l'acció passi pel teu cap com si estiguessis veient una pel·lícula. En el que ens ocupa, un film d'alt voltatge sensual. El més fort del que hi expliques és, paradoxalment, el que no contes: l'abans de la contemplació del cos adormit. Mentida, hi ha una brevíssima referència, però t'empeny amb molta intensitat cap al que ha passat entre dos cossos assedegats de plaer. I aleshores el text fa que el teu cap rebobini, fent un salt enrere en el temps, i t'imaginis, amb més pèls que senyals, l'acte en tota la seva càrrega d'erotisme. A mi, la suor també m'ha arribat als porus de la pell mentre llegia, i no només perquè faci una calor que empesta... La meva més sincera felicitació per aquest encertadíssim relat, Montse!

  • Descripció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2019 | Valoració: 10

    Els fets, no només s'han de viure, cal descriure'ls. Està molt de moda dir "que guai, de conya, fantàstic...", però no n'hi ha prou. Els teus relats són tan descriptius que et transporten a l'escenari dels fets. Petits detalls, sensacions, pensaments, tot un còctel de precisions que t'endinsen dins l'espai literari creat. Fantàstic, Montse! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Una delícia[Ofensiu]
    Canela fina | 29-07-2019 | Valoració: 10

    Una delícia de relat, tot un regal per passar una nit d'estiu. Gràcies per tan belles paraules. Abraçada

  • Dos anys i escaig?[Ofensiu]
    llegiresviure | 28-07-2019

    Hi ha una paraula que no surt en tot el teu relat i que tot i així fa pampallugues com un neó a Broadway mentre el vaig llegint: amor.

Valoració mitja: 10