Perquè estic amb tu

M'agrada com saps transmetre sentiment.

Primer som nosaltes, les criatures; després, s'hi tornen ells, segons en quin grau, segons què tenen, segons el caràcter, segons...

TGNK

Ostres, m'ha tocat molt el teu poema, el meu pare va morir el mes de marc i és així ben bé com ho escrius.
Gràcies per posar-ho en lletres, pot semblar fàcil, però no ho és, abocar els sentiments, treure'ls de dins, fa mal.

No coneixia aquest vessant de la teva producció literària. M'has deixat de pedra, amb la difícil simplicitat del poema: dues estrofes amb la mateixa estructura, els mateixos personatges, pare i fill, però separades per cinquanta anys.

Bona vesprada LLpages,

Un relat molt bonic i molt tendra,
Que bonic el anar agafat de la mà d' algú,
sigui la persona que sigui et fa feliç.

Una abraçada

Noia Targarina

Ostres, Lluís, quin canvi i quina meravella! No sé si havies publicat abans poesia, però aquesta és fantàstica. has aparcat el teu realisme i sentit de l’humor per una tendresa molt empàtica. M’encanta! Una forta abraçada.

Aleix

Un poema! Tan entranyable, tan bonic i tan ben expressat! I una sort poder agafar encara de la mà a qui et ve fer voleiar sense por .
Enhorabona!
Amb total cordialitat

La senectut, les fulles seques, el bastó... L'amor, l'acompanyament, les mans... M'has sorprès amb aquest bellíssim poema, la tenies ben amagada aquesta destresa. Quina sensibilitat i quins versos més sentits.

Enhorabona Lluís.

Rosa.

Molt diferent dels teus relats humorístics habituals.
La poesia és molt bonica. Trobo molt bona la distribució en dues estrofes paral·leles que expressen un mateix sentiment en dues fases de la vida, tot canviant la figura del protector i el protegit.
Un madrigal preciós, Llpages. La lírica et cau tan bé com el relat d'humor.

Tal com diu el Nil, és el primer poema que et llegeixo. No sé si és el primer que has escrit el primer que publiques. Sigui com sigui felicitats !!!!
El poema, amb dues estrofes són com la cara i creu del mateix: Agafats de les mans, ara i abans, la teva i la meva , parla de la seguretat que dona l’amor al llarg de la vida. Abans de joves i ara a la maduresa ( que tan bé representen les fulles seques).

Un poema amb ritme i amb paraules ben boniques i amb aquest joc de contrastos, que m’ha agradat molt.

Segueix amb la poesia, tu tens un camí molt interesant per explorar i nosaltres per gaudir-ne.

No m'esperava pas un poema de la teva collita, si no vaig errat és el primer amb que ens obsequies? I la veritat és que he restat sorprès per la traça que hi aboques. El tema colpeix els sentits: la vellesa, la tardor, el sentit de l'amor fins que la mort els separa...,etc "Em feies voleiar, escampant fulles seques", bellíssima imatge que evoca la senectut de la bellesa de l'ésser humà acompanyat
Hi ho aconsegueixes en "quatre fulles seques i un gaiato o bastó". Aconseguir dir molt, dir-ho en poques paraules ben acompassades és fer que el lector acabi tenint un bon gust de lectura en l'ànima i l'intel·lecte. Enhorabona!