El nou amor de Zuleia

A la Janira, descendent de princeses orientals, li encantava escoltar la seva mare narrant històries de la seva família. Aquell dia va ser sobre l'avantpassada Zuleia:

"Zuleia va tornar d'un dels seus llargs viatges a llocs desconeguts i els seus homes, el seu mascle-harem, esperaven amb candeletes sentir-ne una magnífica descripció -com habitualment- amb tots els ets i els uts. Quins colors imperaven en aquelles ignotes terres, quines olors, quins animals i plantes hi vivien, quins costums tenien els seus habitants...

Zuleia, però, primer necessità desfogar el cos fent passar pel seu aromatitzat i sensual llit d'aigua els seus preferits i uns quants més. Després va reunir tots els seus mascles en una sala gran, multitud com eren. Abans d'instal.lar-se li besaven i llepaven els peus, i de resultes va calçar dos números menys. Bé s'ho valia, aquell plaer li alliberà un gemec megaorgàsmic necessari per al bon potencial narratiu amb què els extasiaria i la venerarien encara més.

Els contà, fil per randa, tot el que esperaven que fos contat. I més.

Va concloure:

-En aquella civilització existeix l'home perfecte i immortal. N'he adquirit un.

Les boques badades dels homes no podien ser més amples.

Tot seguit, unes criades van portar una figura embolcallada en fines teles. Zuleia va destapar-la per fer veure a tothom aquell ser atemporal de mides i formes òptimes.

-Està dormint sota els efectes d'un elixir per no patir el transport.

L'harem sencer hagué de dissimular la gran enveja que sentia d'aquell estranger que els deixava a tots enrere, sense excepció. No obstant, quan la reina va ser fora van acordar fer alguna cosa per 'eliminar' el nouvingut, detestable intrús."


La Janira mostrava els ulls ben esbatanats esperant què més...i la seva mare esclafí a riure.

-Janira, hahaha, es tractava d'un...hahaha, d'un maniquí!