Moltíssimes gràcies

Mestre Colom, no val amagar l'ou.

Estem en una convocatòria literària i, fins i tot els de ciències sabem que, en un concurs, les obres literàries s'escullen pels seus mèrits literaris i no per la mandra o la manca de temps o d'engrescament pel tema proposat que s'atribueixi a l'autor.

Si sou capaç de comentar els relats de forma polida i temperada, també ho sou per justificar els mèrits que, per al vostre gust, té el relat que us ha agradat més. Per aquest motiu, no accepto el vostre veredicte en no estar raonat de forma suficient segons la meva manera d'entendre els criteris d'acceptació dels veredictes dels concursos de relats.

Tens raó, Joan, que em miro poc els relats. Mel’ls miro una segona vegada i prou . Després a l’hora de publicar-los me’ls torno a mirar. Però això és irremeiable!, tampoc m’enllustro les sabates. No es pot convertir al personal de més de…70, en pulcres escolars.
I , després, tu que, segons has dit o reconegut, saps de dibuix (i de lletra) cosa que no està renyida amb les rebequeries, saps que li passa a la làmina quan te la mires massa: Claves el compàs dues vegades, el forat es fa massa gran, la tangent es fa secant i au!, làmina nova!, no! No ens podem canviar (tan fàcilment).
O sigui, segur que el relat de Kefas és impecable (jo només li critico interiorment aquest pensament que tindria de caire nietzschesià, o similar, individualista diríem)
L’argument: noi agafa noia pel coll amb tota la grapa després de remenar-li els llavis i per adobar-ho li treu el mòbil de la butxaca ell mateix i se’l mira. Compte amb aquest jocs (si és que és un joc) que pot prendre mal ella.

Tens raó, Joan, que em miro poc els relats. Mel’ls miro una segona vegada i prou . Després a l’hora de publicar-los me’ls torno a mirar. Però això és irremeiable!, tampoc m’enllustro les sabates. No es pot convertir al personal de més de…70, en pulcres escolars.
I , després, tu que, segons has dit o reconegut, saps de dibuix (i de lletra) cosa que no està renyida amb les rebequeries, saps que li passa a la làmina quan te la mires massa: Claves el compàs dues vegades, el forat es fa massa gran, la tangent es fa secant i au!, làmina nova!, no! No ens podem canviar (tan fàcilment).
O sigui, segur que el relat de Kefas és impecable (jo només li critico interiorment aquest pensament que tindria de caire nietzschesià, o similar, individualista diríem)
L’argument: noi agafa noia pel coll amb tota la grapa després de remenar-li els llavis i per adobar-ho li treu el mòbil de la butxaca ell mateix i se’l mira. Compte amb aquest jocs (si és que és un joc) que pot prendre mal ella.

...per llegir-los tots tres i començar-los.

Enhorabona, kefas!


TGNK + avatars