Sex simplicitat

Quan, un cop més, callà amb el tema que els jubilats amb potencial de massa salut feien anar malament l'economia, la dona del polític escapça-qui-no-és-útil va satisfer-lo amb la típica postura del missioner. Se sentia lliure quan ell no parlava ni gemegava i ella havia complert amb els afers del llit que anomenava 'sex simplicitat', definició amb què feia riure les amigues mentre ofegava la frustració.

Es van adormir gairebé alhora. La panxa immensa d'ell pujava i baixava amb el ritme del roncar mentre el seu ridícul membre reposava en un bosquet de pèls enganxifosos. Somiava que aconseguiria esporgar ajudes a malalts mentals (ell els considerava 'subnormals'); a accidentats d'un nivell acceptable com per anul.lar-los les pensions, què coi, que hi havia més falsos coixos que res!; el pagament per viduïtat; etc. Que feliç el faria tot plegat, aixecaria el país, massa gent cobrant, massa gent que no fot res, apart dels immigrants, quina nosa, quina invasió. Arrodoní el seu entusiasme disparant un pet tranquil.lament i estrepitós, seguit d'una llufa tan gasosa que, en assolir, travessant la finestra, les flors del balcó, les gronxà i pansí. La dona, que es despertà, el sentí mormolar:
-S'han acabat els pagaments extra.
I reia.
No, definitivament no l'obsequiaria amb el Kamasutra per no avorrir-se amb el sexe ràpid, curt i redundant dels dimecres. No li caldria cap afany per assajar innovacions. Agafà el volum per estrenar de la tauleta de nit i el llençà per la finestra. Anà a parar sobre un sense-sostre que jeia a la serena, en un descampat desherbat. Obrí els ulls de cop pel cop, agafà la causa i sota la llum lunar la fullejà, s'entusiasmà... Dirigí, intuïtivament, la mirada cap a la casa des d'on el regal se li havia enviat. Els esguards es trobaren.

L'endemà el polític s'estirà els cabells llegint la nota que ella li havia deixat. Preferia, afirmava, una vida gaudint sobre cartons que amotllar-se a un simple i pobre sexe en catre de roses.

Ell mig embogí.

-Imbècil de vagabund, fastigós, que es passi un dit pels plecs de les orelles, formatge ranci vomitiu. Que ressegueixi els pèls de l'entrecuix, que són lletres 'o' petites com ell, que se la confiti.

Marxà a rumiar com desfer-se dels pobres.