Cercador
Desmai Etern
Un relat de: TanganikaEl nom del perfum feia patxoca: ‘Desmai Etern’. Sembla ser que una tal Mae East, actriu porno, per no deixar de protagonitzar films se’n posava a tort i a dret (certes males llengües asseguraven que s’hi dutxava). I així atreia tant que la fitxaven (i més).
Aquell producte de cost gens assequible es traduïa en un quart del que guanyava per pel.lícula. Valia la pena, és clar. Fama i èxit, embolcallada pel desig que l’aroma encetava. Va esdevenir popular la frase ‘Mai Desmai sense Mae’. Els amants s’agenollaven i es mostraven generosament obsequiosos amb aquella dona tan sensual.
Fins que el cos, de cervell llest, va dir prou. I quan la Mae es va jubilar es va recloure en un palauet amb vistes a un oceà carregat d’una gamma de blaus que el seu esperit requeria, a envellir amb un somriure, calma i acceptació. En un moble baix de portes de vitrina encara mantenia desats els flascons de cada ‘Desmai Etern’ consumit…menys, en tots, una gota. Sumant-les es podia omplir una ampolleta ara que feia uns lustres que no se’n podia trobar enlloc. La Mae sabia que l’efluvi contenia ambre gris, format per la fossilització de vòmit de catxalot i només d’alguns. Quelcom, doncs, escàs i per a ús de privilegiats. Però ella ja no volia posar-se’n perquè pensava en les balenes, que adorava. Que patien perill d’extinció. De tant en tant destinava esplèndids donatius per a les organitzacions que vetllaven per elles i un cop, de retorn, agraïts, li van fer arribar colònia de tomàquet d’hort ecològic amb tocs de pebrot escalivat, que ella definí de sublim. Tant, que…, orgasmà de goig. I encara va col.laborar més contra l’explotació d’aquell mamífer marí.
I l’ampolleta-afegitó dels valuosos residus de ‘Desmai Etern? Satisfactòriament distreta l’anciana estrella sucumbint al plaer de ‘Tomapebreoh’…una criada espavilada la va pispar i…però això ja és una altra història.
Aquell producte de cost gens assequible es traduïa en un quart del que guanyava per pel.lícula. Valia la pena, és clar. Fama i èxit, embolcallada pel desig que l’aroma encetava. Va esdevenir popular la frase ‘Mai Desmai sense Mae’. Els amants s’agenollaven i es mostraven generosament obsequiosos amb aquella dona tan sensual.
Fins que el cos, de cervell llest, va dir prou. I quan la Mae es va jubilar es va recloure en un palauet amb vistes a un oceà carregat d’una gamma de blaus que el seu esperit requeria, a envellir amb un somriure, calma i acceptació. En un moble baix de portes de vitrina encara mantenia desats els flascons de cada ‘Desmai Etern’ consumit…menys, en tots, una gota. Sumant-les es podia omplir una ampolleta ara que feia uns lustres que no se’n podia trobar enlloc. La Mae sabia que l’efluvi contenia ambre gris, format per la fossilització de vòmit de catxalot i només d’alguns. Quelcom, doncs, escàs i per a ús de privilegiats. Però ella ja no volia posar-se’n perquè pensava en les balenes, que adorava. Que patien perill d’extinció. De tant en tant destinava esplèndids donatius per a les organitzacions que vetllaven per elles i un cop, de retorn, agraïts, li van fer arribar colònia de tomàquet d’hort ecològic amb tocs de pebrot escalivat, que ella definí de sublim. Tant, que…, orgasmà de goig. I encara va col.laborar més contra l’explotació d’aquell mamífer marí.
I l’ampolleta-afegitó dels valuosos residus de ‘Desmai Etern? Satisfactòriament distreta l’anciana estrella sucumbint al plaer de ‘Tomapebreoh’…una criada espavilada la va pispar i…però això ja és una altra història.
l´Autor

227 Relats
227 Comentaris
140190 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47