Vocacional i vacacional

(Es mira les altres per sobre)

-Bones, hola. Aneu-me coneixent com la privilegiada, d'acord? Poc us hi trobareu com jo, escalfadeta pels prims i tímids rajos del magnífic astre rei en néixer el dia, deixant-me gronxar per aquest ventet que estranyament no duu a la panxa residus dels xemtrails. Que vagi esdevenint eixuta no em convé, sent del món de les humitats jo. Per tant, li demano, exigeixo, més calma. Adoneu-vos com l'aire en moviment em fa cas, bon pas per ampliar la meva sabàtica estada a la sissí, emperadriu del balcó on estem penjades i segures mercès a aquests dos gafets de plàstic color fúrsia -aiii, fúcsia- oriünds del basar xinès de sota d'aquest cinquè pis. M'entusiasma, també, no treballar, tot i que poc em dura la feina. De seguida me'n lliuro. Sóc momentània, sóc el foc que precedeix a l'explosió. Vosaltres no teniu aquesta peculiaritat ni de bon tros, sincerament us ho dic. Us falta glamour pel fals amour. Què vols, qualitat ínfima, qualitat íntima zero. No sereu jamais les seves preferides. Restareu en un calaix d'oblit, ho veig a venir. I jo, destacant, al de dalt, com fa tant.

(No sent ni comentaris ni respostes. Quina vacuïtat més profunda, que desgraciades, analitza).

-El vostre temps serà sabatiquíssim imposat allà arraconades. Un avorriment de repòs. Inútils. En canvi, els meus descansos sí que valen, sí que són un goig. Us quedareu amb les ganes dels massatges líquids de la rentadora; l'olor del producte aroma sabó de Marsella que se m'hi adhereix; el plaer ininterruptus de la centrifugada. Per res del món canviaria la meva professió que tants parèntesi de relax em procura, vacacionetes en dic. Permissió sabàtica ben merescuda.

(Se les mira descarada, inflada, reflectint un deix de menyspreu des de cadascun dels seus lluentons amb iridescència).

-Quin orgull, ser la millor tanga de la més selecta puta del barri!