Cireretes confitades

El pronunciadíssim escot de la Magda encengué amb més potència que els fanals de la festa el desig del seu acompanyant, en Frederic. Sonava la cançó jaumesisenca 'La coca de Sant Joan' en la plaça del passeig marítim. Ells en menjaven.

-Les cireres que amagues són millors que les confitades d'aquesta coca...

-Has begut massa cava! Menja i calla!

Dit i fet. El jove s'abraonà sobre el pitram prometedor. Hi quedà, però, encallat, amb perill d'ofegar-s'hi, escletxa massa estreta. De pressa, entre uns quants s'organitzaren per estirar-lo, talment les bestioles del conte del cargol i l'herbeta de poniol. De resultes, en Frederic sortí disparat. Aterrà massa ran de les flames de la foguera, se li rostia el cul i ell de pet de cap a l'aigua. En sortir, per calmar-lo, se li oferí un bon tros de coca.

-Els bocins de fruita...i les cireretes?

Absents, algú altre les estava degustant.