(ín)Tim record

-Avui compleixo dos lustres.

Les altres, jovenetes, l'admiraren. Segur que elles no durarien tant. Fetes a la Xina, què vols!

-M'ha conservat bé, cal afegir. Sóc un símbol, una relíquia. Un record tangible...mai més ben dit!

I el tanga, tangible, negre semitransparent, de casa de marca, deixà que un vent com de bufar de llavis d'un tipus a llavis d'un altre l'inflés d'orgull per haver estat motiu de lascívia i molt més entre la seva propietària, ja madureta, ja jubiladeta, i un home més jove que enguany anava pel quart matrimoni amb insatisfacció. Mai trobaria ningú com la del tanga de deu anys. Ho sabien tots tres: la dona, l'home i el tanga.

-En Tim. Com gemegava, ella: Tiiiiim. Sóc un, reien, ín-Tim record!

I les altres calces sexies s'estiraven els pèls púbics que imaginaven haver tapat (poca cosa, l'àrea boscosa quan marxa, marxa, la senilitat no regala res) envejant categoria i fets.

Arribà la dona de fer feines, va seleccionar deixalla. El tanga negre se'l quedà. Els altres, a 'Humana'. Aquella dona ignorava que quan se'l posés el seu company, empès per una guspira que se li despertava,...ressucitaria.