Lletres

M'has tingut ansiós fins al final. Series bona guionista d'obres de misteri. Com tantes vegades, imaginació desbordant.
I per part meva, enveja punyetera.

un relat dels que m'agraden més! En lloc de diluvis bíblics, ser empassats per llibres oberts seria una original manera de fer ras i net d'una humanitat deshumanitzada. M'ho he passat pipa, enhorabona!

Les lletres nodreixen la imaginació O en són el resultat?
De segur que donen forma i contingut a la creativitat i els ETs les volen per a ells quan veuen el profit que en traiem.

Un relat genial. Enhorabona.
Amb total cordialitat

Bona vesprada, Montseblanc, gràcies pel teu comentari al meu poema "El poeta cerca el vocable".
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
Cordialment.

Caram, Montse, quin relat més genial! M'has recordat, molt i molt, a Pere Calders. També a Pedrolo o Sergi Pàmias. El trobo molt original i, com a bon relat, amb un final encara més sorprenent. Felicitats, repeteixo! Una abraçada.

Aleix

Em sona més bé a un relat fantàstic, on tots anaven naixen amb la lletra tatuada en alguna zon del cos. Impressionant aquest relat.
Molt ben reeixit.
Això sí que és fantasia.
La frase de "van començar a néixer nadons amb la lletra ja marcada a la pell", aquesta frase m'ha agradat molt.
Enhorabona, Montseblanc, per donar-li més fantasia.

Cordialment.
Una abraçada...

Molt bo aquest encontre lletraferit en la X fase. I suggerent. M'imagino una trobada entre molta gent, que cadascú portés a la butxaca dues consonants i una vocal i intentessin compondre verbs (la r final aniria a càrrec de l'organització) i els portadors de les lletres que formessin el verb el posessin en pràctica. Mmm. Enhorabona, MB

Un relat molt imaginatiu; potser és això que ara en diuen ciència-ficció especulativa.
Trobo que té moltes explicacions possibles, el relat és obert en aquest sentit.
En primer lloc, trobo adient que una estudiant de matemàtiques quedi marcada amb la lletra "f", segurament la lletra "fi", la que indica la divina proporció, la secció àuria.
En segon lloc, sembla que vulgui dir que tots som lletres d'un llibre còsmic, que només cal esperar el moment per a trobar el nostre lloc a aquest món, entès aquí com una biblioteca a què anem a parar.
En tercer lloc, trobo fantàstica la barreja de naus extraterrestres (suposo) i literatura, és com si vinguessin a aprendre i al mateix temps a ensenyar-nos el nostre lloc al món.

Enhorabona, Montseblanc; un relat ple d'imaginació i encant.

sense límit. Talment com una pel·lícula de ficció. Una gran metàfora que expressa el valor i la passió per la literatura a tots nivells.
Gràcies per comentar els meus relats.

Execel.lent narració.

Enhorabona Montse.

Rosa.

Molt bonic. la incertesa i el misteri atreuen.

Totjorn arrendarai ton biais d'escriure, mas aqueste còp elogie l'idèa brilhanta qu'as agut! Un raconte amb un argument digne d'èsser portat al cinèma, mai d'un còp li aviá pas agut una istòria coma aquò ont las letras èran las protagonistas e que vos dirai de la fin: libres dobèrts (naus), qu'absorban las personas que pòrtan las letras aderidas al còs per las transportar, lo dau per fach, a una autra galaxia. Felicitats!