Resolució repte clàssic 'És l'hora de ser feliç'

Quatre relats presentats ben al començament de la proposat i que han hagut de pacientment esperar força dies per a no res, però el termini és el termini.

Aquí teniu els meus humils comentariets:

1. LA NOIA, de kefas. El trobo un escrit amb un caire cesarepavèsic, i no és cap crítica negativa. No acabo, amb tot, d'aclarir el motiu de la noia a l'herba. Si no és que ha tingut un moment poètic de goig a la natura i un natural (i físic?) deixar-se anar. Un èxtasi. És això el que entén, el passavolant? I per què se l'enduu cap al poble com condescendent?

2. L'HORA DE L'AUTÒMAT, de Xavier Valeri Coromí. Com ens té acostumats, l'autor ens plantifica noms i cognoms (sempre dos, ell mateix amb el seu nom de relataire) que acostumen a ser peculiars/divertits/adients, tant per a persones com per a immobles com, en aquest cas, per a autòmats. Com sempre, els humans s'emporten el premi a l'hora de comportar-se amb crueltat (quedar-se sense feina no és excusa per fer el que fan amb el 'substitut'). I un cop fet un nyap, esdevé feliç (?) perquè veu que arriben reforços dels seus?

3. EXPERIÈNCIA PROPERA A LA MORA (EPM), de Joan Colom. Sembla ser que en efecte, qui ha vist/s'ha apropat/ ha estat a la llinda del famós túnel cap al més enllà experimenta una mena de benestar. És clar que per al protagonista no pot ser i ho camufla de 'somni'. No li serveix de res. La seva desgraciada vida li demana de repetir i que no s'erri amb el procediment.

4. ARA O MAI, de Galzeran (homefosc). La Marta executa el que es proposa. Ser feliç, no pas poca cosa. Només cal no allunyar-se d'aquesta 'norma' i així transcorre la seva existència: saluda amb somriures àdhuc a desconeguts, arregla el jardí, cuina per a convidar,... La senzillesa del dia a dia amb activitats així. Segurament està superant una depressió, digues-li neguit existencial, aquesta Marta. Hi trobo a faltar, mentre s'entrena en la felicitat, un xic de trama entrebancaire...


Gràcies grosses a tots quatre. Moltes gràcies.

I per la paciència, unes quantes més.


Penso que, per com ha enfocat la idea/frase demanada, l'encarregat de dur a terme el proper repte és...Galzeran. Enhorabona!


Ens hi trobem!


TGNK