Aimée

Un relat de: crow6




Amb compassió mancada d’afecte vaig cuidar al meu vell marit. En l’acabament, proferia uns crits semblants als esgarips de l’orgasme, paregut també a una agonia, quan expel•lia mísers grumolls de semen sanguinolent a dintre meu. El seu membre petit i negre em repugnava; obligada a casar-me sent una nena, vaig enviduar als dinou anys, mestressa d’una fortuna i amargada dels homes.

Durant dos anys vaig viure isolada, entre el piano i els llibres, però una espècie d’anhel que m’havia anat creixent al ventre, i que no es calmava en cap estat ni ocupació, m’arravatava.

Un home jove i bell em va revelar els plaers de la vida galant. De festa entre llums resplendents, després d’un ball de somni, vaig descobrir aquell gaudi que m’havia estat negat. El cel no va ser prou gran, les estrelles oblidaren el rumb. Tremolosa sota el seu gran cos calent, penetrada per una verga vigorosa, vaig sagnar. La segona escomesa fou deliciosa i les que van seguir al llarg dels dies em van transfigurar.
No pensava sinó en aquells combats. Vaig esgotar al meu amant. El meu cos assedegat volia més. I ell volia complaure’m.

Un vespre, tornant d’un sopar, encesos, entrarem a casa seva. Un home ens esperava; un noi d’ulls negres i cabells llargs. Va dir-me que era un amic, desitjós de mi feia temps; seria amb nosaltres, si jo ho permetia. Vaig consentir, i a l’instant em vaig veure despullada i atrapada entre els dos homes. Les carícies més suaus van convertir-se en ferotges; una mà em fregava la vulva inflamada, una boca em masegava el coll. L’amic em ficà un enorme instrument a la boca, el meu amant va usar la llengua per assaborir-me els pits. Vaig perdre els sentits mentre ells s’alternaven per penetrar-me. De totes les maneres vaig ser posseïda.

Gairebé un any duraren aquests jocs salvatges. Ells es van amistançar. Saciada i agraïda, vaig deixar-los.
Ara coneixia la luxúria, però volia més.

I per primer cop, em vaig enamorar.

Però em manquen paraules per explicar aquest altre desvari...


Comentaris

  • In crescendo[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-02-2015 | Valoració: 10

    Un relat que va creixent amb la lectura, que va evolucionant amb la lectura, que reflecteix diversos estats d'ànim amb el pas de la lectura i on es veu l'evolució dels sentits d'una noia viva, desperta i, finalment, romàntica. Potser ho era des de bon principi, però no ho sabia. M'ha encantat el teu estil precís, de llenguatge ric i molt ben estructurat. És una prosa que atrapa. T'aniré llegint. Una abraçada.

    Aleix

  • esta molt be[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 01-01-2015 | Valoració: 10

    Es una historia bonica

  • El que agrada es vol més i més[Ofensiu]
    Tanganika | 01-01-2015

    I encara que qui ho 'descobreix' és una noia jove i en té la 'sort', per més que els estereotips socials s'escandalitzin. Tirem enrere al marquès de Sade (no en sabia res, l'altre dia n'apareixia un article en una revista d'un dominical i, anant més enllà, del protagonisme colgat de la seva dona, de la qual sembla ser que se'n farà/ha fet un llibre). I ja passo a la meva veïna i un 'ditxo' seu -ella és gallega- "La mujer y la gaviota, cuando más vieja, más loca", que, segons com, hi lliga (i ho dic des d'una visió positiva, tot i que...buf! Cos i ment, ment i cos, la vida, i el sexe i l'amor i tant tant tant. Bon any!

    Al post fet com ràpid i plegat d'errades ortogràfiques d'avui, primer d'any, al fòrum, em semblaves algú perdut i com si t'haguessis 'fotut algo'. Espero que estiguis bé. Llavors he vist el que la Bloody comentava, i força sovint coincidim en visions, ella i jo. En aquest cas, també.

    TGNK

  • M'ha agradat moltíssim[Ofensiu]
    bloodymaruja | 31-12-2014 | Valoració: 10

    He arribat als teus relats arrel del post de la literatura eròtica . N'he llegit un parell i m'han encantat. Escrius de manera magnífica , amb sensibilitat i bon gust. Felicitats, company .. Et seguiré llegint. Molt bon any nou!

  • ara l'he rellegit i[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-01-2014

    encara m'agrada més.

    Ferran

  • De la compassió a l'enamorament[Ofensiu]
    Frèdia | 16-01-2014

    L'ésser humà no s'acontenta mai, potser això és el que el fa humà. És molt interessant l'evolució de la protagonista. De la compasió passa a l'anhel al qual no li posa nom. De l'anhel al plaer. Del plaer als jocs salvatges. Amb un amant ja no n'hi ha prou... De la luxúria viscuda a l'enamorament. I aquesta història (desvari) és la que ens agradaria llegir per saber més de l'Aimée. Un relat que es llegeix amb ganes i encara queden ganes de més.

  • m'has fet pensar[Ofensiu]
    Endevina'm | 14-01-2014

    en Sándor Márai, no, no, en aquella altra la que vivia a la Xina del segle passat entre guerres. Ja hi pensaré després...

    Ara parlem de l'escrit.
    Has creat un relat molt poètic, malgrat la duresa del començament i aquesta incògnita final que potser ens seguiràs explicant el proper mes, amb el tema del romanticisme... que no hi havies pensat? doncs ara ho tens molt bé.

    Un relat genial, un estil únic... i ara no em surt el nom de l'escriptora que vivia a la Xina... carallu!!

  • Més i més[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-01-2014

    quan la passió descobreix un nou cos.

    Interessant i potent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de crow6

crow6

6 Relats

16 Comentaris

8115 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99