Foto de perfil de sempre

sempre

barcelona ,

11 Relats, 30 Comentaris
15723 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43

Últims relats de sempre

  • Prou

    sempre - 22-11-2007 - 1067 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un text que de tan en tan em va bé llegir per recordar que podem mantenir-nos ferms. més

  • En una pantalla gegant

    sempre - 19-08-2006 - 1154 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Uns versos senzills sortits de la nostàlgia. més

  • Jo mateixa

    sempre - 17-02-2006 - 1414 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Desde lluny tot és molt diferent; la distància relativitza! més

  • Algun dia

    sempre - 26-08-2005 - 1610 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè crec en el que dic, i perquè sento el que escric. A una amiga. més

  • Punt i coma

    sempre - 02-08-2005 - 1271 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per evolucionar s'ha de trencar amb alguna cosa, sempre. més

  • Llum als ulls

    sempre - 29-07-2005 - 1824 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per una persona que m'ha donat moltes lliçons de la vida i dels problemes, per algu que va creixen a base de cops, però que cada dia és més forta. més

  • Moments

    sempre - 15-07-2005 - 1279 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Molts cops les contradiccions s'atrauen i donen més llògica a les situacions. És un escrit coherent, encara que aparentment no ho sembli. Va dirigit als sentiments, a la coherència i sobretot a la por. més

  • Gràcies

    sempre - 05-05-2005 - 1491 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    .....Unes linies caòtiques per una situació caòtica..... Una paranoia amb sentit encara que potser només l'entenc jo, simples paraules ordenades caòticament. més

  • Contradiccions

    sempre - 05-05-2005 - 1288 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Ara sóc jo qui parla

    sempre - 15-04-2005 - 1669 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Què ens ha fet canviar?

    sempre - 27-01-2005 - 1656 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És el meu primer relat. Realment no em sentia capaç d'escriure entre tan talent, tot i que tampoc crec que tingui tant nivell ho necessitava. No he escrit per fora, he escrit per dins. Sense floritures ni cap estil literari...simplement he escrit, perquè ha arribat el moment de necessitar-ho. més

Últims comentaris de l'autor

  • sempre | 20-12-2007

    He llegits els teus relats, tots tenen alguna cosa en comú...dir el que tots pensem d'una manera bonica i potser en algun punt sarcàstica!
    M'encanten tots..et seguiré llegint!!
    Felicitats.

  • sempre | 22-08-2006 | Valoració: 10

    He hagut de parar de llegir-lo i continuar mes tard. M'he emocionat, i no com quan plores en una pel·lícula externa a tu...

    Has dit exactament el que corre per dins meu dia a dia, i també vaig decidir escriure....amb diferents paraules no tan ben posades.

    Et felicito. Em pensava que aquesta alliberació que sents ara, després de treure-ho, només passava quan era un escrit teu. Però he descobert que quan veus els teus pensaments al full d'un altre...l'alliberació és mútua..

    Crec que és possible..espero que sigui cert.

    gracies per aquets escrit.

    sempre

  • sempre | 15-06-2006

    be reina, aquest escrit el tinc a sobre la tauleta de nit del meu nou pis a roma....i realment es molt bonic...

    crec pero que simplement son coses de la vida..no haguessis pogut pretendre res i si ho haguessis fet ara no hauries escrit aquest precios poema

    Anims reina que tot va a ratxes!!!
    testimo molt

    un peto desde terres italianes!
    Sempre

  • sempre | 13-02-2006

    espero de veritat sentir-te cantar aquesta dolça canço...

    Petons des d'aqui, no és tant lluny...
    mua!!

  • sempre | 24-08-2005 | Valoració: 10

    No t'havia llegit i m'ha impressionat aquest relat, descrius l'amor, les contradiccions que sorgeixen, l'oblid, el dolor, la por...tot d'una manera sincera, simplement espectacular...

    Et continuaré llegint! un petó

    sempre

  • sempre | 23-08-2005

    ultimament et veig aixi..et sents sola...i si, tothom fa la seva vida però fixa't que tu també fas la teva...

    Digan's que fer perquè no et sentis aixi.

    No ets una espectadora de les nostres vides, ets una actriu mes dins l'escenari...on no hi ha public..estem en un teatre sense public en que cadascu fa lo seu...

    No estic d'acord en que la gent t'oblidi..com si ja hagues fet el correcte per la seva conciencia..la gent pensa i fa coses per tu molt mes del que ara veus i valores...espero que algun dia te'n adonis...perquè tens sort de tenir tanta gent al teu voltant..que esta amb tu fins i tot quan tu no els vols...

    Tens molta gent que et valora, t'aprecia i t'estima...de veritat!


  • sempre | 29-07-2005

    Buf. És molt dur el que expliques, vas amb inercia davant la vida, tires per on s'ha de tirar per pura inercia.

    Ho trobo molt lògic que et sentis buida, extranya, amb somriures mecanics, però espero que quan tot aquest dolor que et menja i que s'apodera de tu mateixa, deixi de fer-ho, vegis que darrera d'aquest taló dangoixes de sentiments durs, i de situacions horribles, hi ha un public que està esperan-te, hi ha una vida per endavant que te moltes portes obertes per tu, i hi ha mil nens que volen somriure't i que depenen de tu, que seras un referent per ells,...Hi ha tantes coses que ara no veus que faran que siguis una dona feliç.

    Perquè els fets condicionen però aquest no et privarà de ser feliç.

    Lluita per ser-ho siusplau! T'estimo molt!!!

    muaaaa

  • sempre | 13-07-2005

    nena!!!el millor relat...amb més sentiment i dolçor dels que t'he llegit...

    realment és un homenatge, un final bonic dins de la duresa de la situació.

    segurament tens contradiccions al cap del que vas viure i del que vas veure..crec que la imatge d'un final com aquest perdurarà en tu primerament amb dolor i després donaras gràcies per haber estat allà en tot moment, per haver-la vist obrir els ulls i dolçament adormir-se.

    continua escrivint , t'ho diré sempre.

    SEMPRE

  • sempre | 04-07-2005 | Valoració: 7

    Uau!!!
    Preciós....

    Admiro la teva fortalesa en situacions així.
    M'ncanten aquests versos, segueix escrivint reina!!!que hi ha molta gent que et necessita!

    t'estimo moltíssim! un petonas!!!

  • sempre | 22-05-2005 | Valoració: 10

    no puc fer res mes que plorar davant d'aquet text...

    no soc ningú per donar consells, ni reaccions perfectes....

    simplement et vull dir que segueixis escrivint si pots, jo et continuaré llegint

    estic amb tu. un petó!

  • sempre | 04-05-2005

    acabo de descobrir que enamorar-te d'un amic és trair la seva amistat...jo també he trait ..però és inevitable i no som culpables no creus?

    un poema molt intens, m'ha agradat molt!

  • sempre | 04-05-2005 | Valoració: 10

    m'agrada molt com escrius...i aquest relat és molt bo!!!

    gracies pel comentari..algun dia trobare el secret..mentrestant..buscant el meu sol!!!
    gracies!!!
    segueix escrivint que jo et segueixo...

  • sempre | 04-05-2005

    No m'agrada aquest escrit, reina!!!es massa trist, encara que literariament estigui be!
    No m'agrada sentir-te dir això, i menys sent algu del mon aquest al qui fingeixes...no et cal fingir, no cal desmostrar que ets forta i que les coses no t'afecten, perquè ja sabem que ets forta per molt que ara t'ensorris, i perquè veiem que el teu somriure és inercia i rutina, d'uns dies que tafecten, si que et fan patir, que et desequilibren, i que?
    Per tant perquè fingir si no et cal desmostrar-nos res?

    be només el de sempre, quan decideixis treure't la màscara jo soc aqui. un petonas!!!

  • sempre | 27-04-2005

    bua!!!m'ha encantat!!és molt clar...quina sort tenir les coses tant clares i saber delimitar l'amistat i l'amor..

    Pot ser bo, escapar-se d'un sentiment tant rapidament, si realment és possible explica'm el secret...

  • sempre | 05-04-2005 | Valoració: 10

    un 10 per la originalitat de l'escrit!!!pell de gallina, riure i plorar és el que m'ha suggerit aquest escrit. La veritat és que no ser pq he plorat, ...però mira m'ha emocionat...

    Merci per la part que em toca, educadora en un centre de rehabilitació...bé directora!!!uau!!!jejeej

    Be, reina, només dir-te que espero que hi hagi molt de real en aquest escrit, que mirem enrere i no sigui tant diferent com ara,i no en la feina, marits, fills...si no en nosaltres!!!!
    un peto..t'estimo moltíssim!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: