Gràcies

Admiro el teu "saber estar" en situacions com aquesta,
i m'al·legro d'haver vist en tu algú necessari per viure..

Et tinc aqui sempre i ni me n'adono.

Però ara no puc veure res més en tu que caos,
i per això em fas mal sense voler-ho,
rebaixant-me fins al punt més trist de la pròpia persona.

Fins i tot així et donc les gràcies per entendre'm,
per aguantar el rebuig
amb que constantment et marco els passos.

Perdona les meves paraules, ofensives i esquerpes,
ser que ho faràs...

Continues estant aquí.

Ni el dolor que sento em priva de donar-te les gràcies,
perquè en el fons ser que m'entens i em valores.

No marxis de mi si t'ho demano.

Que fàcil seria tot si no m'entenguessis, si no em valoressis, sino m'apreciessis, si no et quedessis amb mi cada cop que m'enfonso...