Punt i coma

Un relat de: sempre

Jo.............

Sempre pensant en tu i deixant-me a mi a segon pla,
sempre tenint en compte les teves pors, les teves
súpliques, les teves inquietuds i fins i tot els els teus somnis.

Jo mateixa m'he anul·lat.

T'he passat per sobre meu i no puc dir que no me n'adonava, era la meva el·lecció.

Amb aquest escrit poso fi a aquest cumul de pensaments extranys que corren a la meva ment sense deixar-me temps per analitzar-los.

No puc encara trencar amb tot i dir-te que s'ha acabat, ja que simplement el que faria és enganyar-me.

Crec que mai rebràs aquest escrit, perquè segurament demà pensaré diferent.
Conèixes la meva inestabilitat, i fins i tot has arribat a acceptar-la; ara em toca a mi fer-ho.

Ja no queda res de màgic entre nosaltres, i potser; no ho nego, la màgia torna a aparèixer.
Mentres ella no arriba, deixa'm dubtar de nosaltres, dels sentiments que ja ni ocults són res, de les converses que arriben al seu punt superficial.

Deixa'm mentrestant, conèixer altres persones que potser algun dia m'aporten alguna cosa que es pugui descriure com a màgica.

Només et demano temps, crec que després de tot no és tant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer