Ara sóc jo qui parla

Un relat de: sempre

Ara em toca a mi
viure el dia a dia
amb els impulsos latens
dels propis moments.

Ara em toca a mi
combatre la por
i creuar la barrera del límit
per no caure al pou.

Ara em toca a mi
ser egoïsta i pensar en mi,
sense mirar el futur
que em persegueix i em bloqueja.

Ara em toca a mi
viure els moments intensos,
sense planificar la màgia
per quedar-m'hi presa.

Ara em toca a mi
tirar els daus a l'atzar
el teu torn vindrà
a la propera partida.

Comentaris

  • uauau! de nou...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10

    "ara em toca a mi
    viure els moments intensos,
    sense planificar la màgia
    per quedar-m'hi presa"

    què guapoooo!
    La màgia pren, esclavitza, ageganta l'altre i et fa més petita, disponible a to, enlluernada i esclava...
    poema meravellós...
    veus, he tornat i ara... mai et diré ADÉU...
    i em deixaré esclavitzar per la màgia dels teus versos.

  • hola!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 28-04-2005

    que la partida sigui la que tu tries!!!
    Salut companya, encara no t'havia llegit i m'ha agradat, si senyora....tant el relat com el poema, els he trobat molt sincers...
    Felicitats!
    Seguiras escrivint? potser al final trobaràs el secret que buscaves...
    Salut i revolta!
    Sílvia

  • clar que sí![Ofensiu]
    març | 15-04-2005

    Tenia moltes ganes de tornar-ne a llegir, nena! M'agrada la força amb què has escrit aquests versos, la valentia d'algú que no ha de deixar apagar-se per res ni per ningú, perquè el teu somriure s'encomana i som molts els que el necessitem per encarar la vida amb una rialla, ben forta, ben sonora, perquè el món la senti bé!

    A tres dies dels teus 21 anyets, t'envio una abraçada, plena d'il·lusions i projectes que ens omplin cada dia! Per moltes tertúlies com les que hem tingut durant anys i per totes les que ens queden!!!

    Petonsss, croqueta!!!

    Marta

  • clar que sí![Ofensiu]
    març | 15-04-2005

    Tenia moltes ganes de tornar-ne a llegir, nena! M'agrada la força amb què has escrit aquests versos, la valentia d'algú que no ha de deixar apagar-se per res ni per ningú, perquè el teu somriure s'encomana i som molts els que el necessitem per encarar la vida amb una rialla, ben forta, ben sonora, perquè el món la senti bé!

    A tres dies dels teus 21 anyets, t'envio una abraçada, plena d'il·lusions i projectes que ens omplin cada dia! Per moltes tertúlies com les que hem tingut durant anys i per totes les que ens queden!!!

    Petonsss, croqueta!!!

    Marta