per sentir-te bé "sent part" del realt i trobant punts poètics.
Una abraçada

per la vostra sensibilitat al llegir les meues paraules.
Una abraçada
Pura Maria

unes "gràcies" que no són gens pseudogràcies!!!

La meua platja és també teua...
Una abraçada de "quasiabril", ETERNITAT!

on no existeix la mentida possible: la pell i la carn només escolten la veu de la veritat, de l'emoció...En les aigües de l'orgasme hom es sent un vaixell de carn que sap que el viatge és curt però intens i real...
Gràcies pel teu comentari!!!
Pura Maria

on són les teues paraules?
fa temps que les paraules vermelles del drac vermell no s'estenen per la pell de paper del planeta...
Fes-nos el teu regal. L'esperem
Petons
(t'enviare les meues)

Crec que els autors i autores del fòrum de RC ja estan preparant-se per posar-se a tremolar...si participes en els reptes (meloreptes, reptes o nanoreptes) a més de disfrutar, guanyaràs més d'un i et tocarà convocar i organitzar el següent.
Són reptes en què a partir d'un tema, una extensió, una data límit -normalment establida pel guanyador o guanyadora de la convocatòria anterior a eixa- es reben textos que, després, se sotmeten a votació entre els lectors de RC. Jo únicament he participat en un MELOREPTE (repte a partir d'una cançó). Per saber un poc més, ja que jo com a "puripedia" et seré insuficient, vés al fòrum i consulta les entrades que facen referència als reptes. En quant t'animes, ja tens un vot: el meu. M'encanta com dius-escrius el que sents.
Reptes-petons!!!
PS: disculpa l atardança en respondre't :)))

"Hi ha frases que no són versos però són paraules al cap i a la fi; hi ha versos dolents que deixen de ser versos però continuen sent frases meravelloses... no és el cas del Poeta que em trasbalsa. Tinc molta gana i qualsevol no em valdria. No vull bèstia grossa ni immaculada transparència de fruits del temps..."R99

Després de saber de la teua fam de versos veritables, esencials, i els sentiments d'estima i pell que s'hi amaguen i s'escolen al seu cos poètic, sent un plaer doble. Sóc conscient que aquesta fam ancestral que sent cada dia, en cadascun dels instants que repten a la comptabilització absurda i impersonal del temps que fuig si no és l'amor, no és una necessitat de la meua boca sinó d'altres llavis, també els teus. D'altra banda, les teues paraules sobre els meus versos d'amor, es convertixen en una mena d'aliment inesperat i benvingut. És un regal que un altre perceba en les meues paraules els sentiments que les provoquen. La nostra fam d'amor, de sentir, de vibrar, de viure i desitjar...es converteix en fam compartida que diluïx, d'alguna manera, les fronteres imprevistes que marquen les hores d'aquells dies que s'assemblen als que definixes com "deserts d'amor". Fam profunda, fonda, sentida que espera secretament no ser saciada mai...
És preciós sentir aquesta gana...

Ets benvingut sempre als meus versos i suburbis, ja ho saps.
Petons!!!
Pura María

Hi ha frases que no són versos però són paraules que es senten com versos. Hi ha paraules que ens "diuen": les teues sempre ho fan.
M'he alegrat de veure't i llegir-te també a RC.
Petons
Pura Maria Evasex

Inefable amor, paraules que desfan els deserts. Versos en els quals l'amor batega com una respiració que es nega a ser continguda. Paraules, les teues, que em fan recordar el sabor deliciós de l'amor, aquest sabor que cada dia mantic al paladar dels meus sentiments.
Preciós poema Preciós
Pura Maria

Sé que no és un contrapoema, és la teua veu barrejada amb la meua, les meues paraules sostenint les teues. En part, i tu ho saps, està escrit perquè no vull veure més papallones brillants que cauen en la foscor.
Saps que l'amistad , la nostra, no ho és, d'impostora.

T'abrace amb ella
Pura Maria

escriu, escriu, Sandra, escriu, viu, imagina, no et deixes guiar per la veu que es doble. Viu les paraules i recorda només allò que guanya el viure a la teua memòria (estic a madrizzzz!!!)

Com m'agrada llegir i sentir que allò que vull expressar és entés i sentit. Sí...sóc dualitat, com la paraula i la vida.
Gràcies per les teues paraules
Pura Maria

(la Marçal m'encisa amb els seus versos)

Què tenen els braços de l'altre que ens inviten a ser en ells?
Són els parèntesis que el cos dibuixa per a traçar un espai d'acollida, a la pell i a l'emoció.

Preciós poema!

Els teus versos i la cançó em porten tants records...
Gràcies per deixar que la cadència de les meues paraules arribe a on ets, també.
Pura Maria

Hi ha una emoció més preciosa que la que provoca imaginar una paraula i lliurar-la als ulls dels altres: saber que els ha inundat la pell, les sensacions i la seua cadència més interna, si més no, per un instant

GRÀCIES (moltes)
Un bes al meu estil

Pura Maria

Només em de FER I IMAGINAR ...i donar-li sostenibilitat a l'acció i els somnis.
.............................
Gràcies pel teu comentari i per considerar que el text de L'home que em banya és suggeridor.
És cert el que dius: viure, viure'ns, és una ferida. Escriure és sentir les nostres ferides i les de l'altre, reconéixer-les, estimar-les i donar-les forma de paraula.
Jo sóc la ferida vital que mostre en les meues paraules. M'enorgullixen les empremtes i les marques que altres van deixar en mi.

Una abraçada
Pura María