ous al plat a casa de na mireia

Un relat de: ricard99

I si hi hagués espai al plat, on fer-hi estada i retornar estels als ulls? De vegades un poema s'esmicola abans d'empassar-lo i el seu polsim es confon amb el plat de pedra blanc en què... ¿mengem? Llavors no arriba a engreixar la panxa dogmàtica i semblaria més aviat o gairebé una delicadesa culinària d'herbes aromàtiques amb pebre blanc. Hi ha frases que no són versos però són paraules al cap i a la fi; hi ha versos dolents que deixen de ser versos però continuen sent frases meravelloses... no és el cas del Poeta que em trasbalsa. Tinc molta gana i qualsevol no em valdria. No vull bèstia grossa ni immaculada transparència de fruits del temps. Vull poesia... però de l'aromàtica, empebrada de pebrots amb brots de brucs bròfecs i brumosos. I és que Barcelona són dos carrers ennuvolats i un cel tapat per estrafularis del dir barroer. Tanmateix, de poc en gaire neix un bolet de poesia. Creu-t'ho. Fes cua. És en Pope el Poeta de Pòsits-Post-its per emmarcar.
I si hi hagués algun cronista que escrivís, durant l'abominable misteri del 12 d'octubre d'enguany, que hi ha espai per a transitar pel neopopularisme d'arrel subalterna i agra? Doncs sí. Hi ha qui ho afirma. És clar que sí. Hi ha un espai per a cada cosa i una cosa per a cada temps. I avui, "el futur present" (que deia en Pope), hi ha qui pot escoltar encara amb gana i profit els signes inequívocs de la mala llet, que no és agra, ni desagradable, ni agresta com aquestes muntanyes que envolten el regne del bcneta de disseny caduc, de façana multiús i poc sabó... multiculti, vaja. Que tenir l'ànima inquieta -¿neta?- no substreu el coratge, senyors!
I arriba prompte el dia de la vaca de la mala llet... ens torna de nou, la vaca de la mala llet, ja que de ceguesa un no s'hi mor però es perd moltes coses... i un bon àpat - un poema, vaja- no sols entra pels nassos sinó pels ulls, que veuen, que escolten i trien amb qui poder parlar, llegir, escoltar, riure i deixar-se fer... ¿amistat?

rot d'esglai

Deixa't la panxa plena de dogma,
com ja saps perfora't el cervell
i gangrena'l amb espurnes d'or i argent.

Escorcolla el gibrell quan t'ofegui
la nyafra.

JORDI POPE (Escrits. Barcelona: Ed.62-Empúries, 1999)


Ricard Mirabete (2009)

Comentaris

  • Bon rot d'esglai![Ofensiu]
    Epicuri | 26-05-2010

    ja que de ceguesa un no s'hi mor però es perd moltes coses... i un bon àpat - un poema, vaja- no sols entra pels nassos sinó pels ulls, que veuen, que escolten i trien amb qui poder parlar, llegir, escoltar, riure i deixar-se fer... ¿amistat?

    rot d'esglai.

    M'ha agradat molt el teu poema. De fet m'he menjat tots tres! i com podria no dir-te-ho?
    M'he quedat amb ganes de més!

    Mercès per la coneixença del Poeta de referència, sempre tinc ganes de mes.

    Diuen que la gana és una desgràcia?

    clar que pot ser és refereixen a fam, que fa mes respecte...

    Qui...que sigui conscient, no sent fam de Poesia?

    la inconsciència...
    pot ser un bon principi.

  • TENIM GANA...[Ofensiu]
    puramaria3 | 18-10-2009 | Valoració: 10

    "Hi ha frases que no són versos però són paraules al cap i a la fi; hi ha versos dolents que deixen de ser versos però continuen sent frases meravelloses... no és el cas del Poeta que em trasbalsa. Tinc molta gana i qualsevol no em valdria. No vull bèstia grossa ni immaculada transparència de fruits del temps..."R99

    Després de saber de la teua fam de versos veritables, esencials, i els sentiments d'estima i pell que s'hi amaguen i s'escolen al seu cos poètic, sent un plaer doble. Sóc conscient que aquesta fam ancestral que sent cada dia, en cadascun dels instants que repten a la comptabilització absurda i impersonal del temps que fuig si no és l'amor, no és una necessitat de la meua boca sinó d'altres llavis, també els teus. D'altra banda, les teues paraules sobre els meus versos d'amor, es convertixen en una mena d'aliment inesperat i benvingut. És un regal que un altre perceba en les meues paraules els sentiments que les provoquen. La nostra fam d'amor, de sentir, de vibrar, de viure i desitjar...es converteix en fam compartida que diluïx, d'alguna manera, les fronteres imprevistes que marquen les hores d'aquells dies que s'assemblen als que definixes com "deserts d'amor". Fam profunda, fonda, sentida que espera secretament no ser saciada mai...
    És preciós sentir aquesta gana...

    Ets benvingut sempre als meus versos i suburbis, ja ho saps.
    Petons!!!
    Pura María

  • M'agrada [Ofensiu]
    Nyanga | 17-10-2009

    aquesta barreja d'aliments i poesia i prosa que has fet...
    M'agraden les teves paraules, i com les expresses..
    gràcies per escriure, gràcies per escriure'm i per llegir-me!

    una abraçada,

  • una visita feliç[Ofensiu]
    ricard99 | 13-10-2009

    perquè has vingut, i com sempre les nostres paraules són compartir i complicitat. Ja saps que et llegeixo, encara amb més il·lusió. Petons!

  • FRASES[Ofensiu]
    puramaria3 | 13-10-2009

    Hi ha frases que no són versos però són paraules que es senten com versos. Hi ha paraules que ens "diuen": les teues sempre ho fan.
    M'he alegrat de veure't i llegir-te també a RC.
    Petons
    Pura Maria Evasex

l´Autor

ricard99

3 Relats

8 Comentaris

2559 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
filòleg, escriptor i conversador... irònic?