EL RITUAL 2

Un relat de: puramaria3

Em va agradar el timbre de la seua veu, pròxima i al mateix temps estranyament freda, especialment quan em va explicar cada un dels xicotets actes inclosos en el ritual que m'oferia:
-És important que sàpies la seqüència del ritual, però la motivació duplicarà el teu desig, les ganes d'advertir-lo sobre els teus sentits. No puc descriure't tot el que faré al teu cos i la teua ment, així la teua expectació serà l'aliada de les meues mans i la meua veu. Hi haurà un moment en què et deixaras portar per ella. Llavors, sentiràs la verdadera intensitat del que provocaré en tu.
Supose que aquelles frases, pronunciades amb una seguretat immensa, trobaren un lloc íntim buit al meu pensament i van desterrar qualsevol dubte que poguera albergar. A les seues paraules, evocadores i incitants, li van succeir les seues mans en la nostra primera trobada.
Aquest matí, quan el dia s'iniciava de manera inequívoca, he rebut la seua primera telefonada. Abans que creue el llindar de la porta, intencionadament tancada perquè puga sentir el plaer exacte i insubstituïble de la victòria del desig sobre un obstacle menut, em fa saber els objectes i condicions que emmarcaran el ritual.
-Desitge que, a més de l'aigua perfumada, em rebes envoltada en un núvol d'encens. Deixa que la penombra siga el teu còmplice i que la llum dels ciris s'alie amb la meua mirada quan et recórrega la pell amb els meus ulls fins que el teu cos tremole i siga indubtable la teua ànsia de ser posseïda pel meu sexe.
Ell manté la meua excitació des d'eixa primera trucada en què provoca el dibuix mental de l'escenari del meu plaer. Ell ho sap, és conscient que li espere transcendint el temps detingut. Ara els seus passos li antecedixen, ressonen com una invocació que la meua pell reconeix i comprén. La porta del bany s'obri lentament i el seu rostre encén la penombra artificial que inunda l'habitació, jugant a dibuixar espectres lluminosos minúsculs que emanen dels ciris blancs que entapissen part del sòl. Estic immersa en l'aigua perfumada i càlida que ompli la banyera que, des que el em banya, ocupa el centre d'aquest espai. Les seues condicions es convertixen inevitablement en ordes suaus, desproveïdes de cap sentit imperatiu, però carregades d'una autoritat estranya, la que exercix sobre la meua voluntat a través de les seues peticions:
-El teu cos ha de sentir-se prou lliure perquè jo puga posseir-lo amb la intensitat que secretament vols demanar-me. Busca una banyera gran i blanca que s'assente sobre el sòl sostinguda per unes urpes de felí: en qualsevol acte carnal es conjuga la part essencial d'un animal, un felí, amb la sensualitat d'un cos i l'ànima que l'ocupa, tu ho saps...
Cada paraula que marca l'escenari del seu ritual ha sigut obeïda per mi abans del moment inicial de la trobada. No hi sent vulnerada la meua independència: les seues peticions em recorren l'esperit proporcionant-me un plaer singular, el que origina percebre que, més enllà de la racionalitat, la submissió es convertix en la conjugació de la feblesa i la fortalesa. Submisa davant dels seus desitjos, la meua consciència em fa saber que en l'obediència residix també el meu poder sobre ell, la meua força.
Sent l'aigua càlida rodejar els contorns del meu cos mentre l'aroma de l'encens estimula el meu olfacte i manté eixe sentit alerta, com quan un animal l'utilitza per a detectar un perill o una recompensa. El meu sexe comença a percebre la vibració de cada una de les seues partícules de pell i carn, es mulla sobre la humitat aquosa que el manté expectant.
Ell s'aproxima amb passes enceses com els meus ulls, el meu sexe i les flames que provoquen la llum dels ciris. S'acosta a la banyera sense deixar de penetrar la meua mirada amb la seua. Els seus llavis estan tancats, sap que m'incita pensar que únicament s'obrin quan desitgen fregar-se amb els meus i conjugar les nostres llengües. Roman uns segons de peu, dreçat, provocant-me amb el seu somriure. Contempla el meu cos i fixa, després, la seua vista en els meus ulls, s'endinsa en ells, copula amb les meues pupil·les per a estremir-les i avançar-se a la forma i l'instant etern en què em farà completament seua.
Immòbil, front de la meua excitació iniciada molt abans que les seues passes obriren el temps de la nostra intersecció, comença a descordar-se la camisa, amb lentitud antònima al ritme amb què augmenta el seu desig. El seu tors esta cobert amb una pell blanca que incita a acariciar-la sense esperes, a fregar-la amb l'extensió total de la llengua, a acaronar-la amb les meues mans. Somriu. En realitat el seu somriure roman adherit a la seua expressió, intercanviant ràfegues de gestos que l'acosten a la tendresa i a la luxúria desbocada, després. Ell sap que en aquest instant començaria a acariciar-li i a rosegar el seu cos, deixant-me portar pel cabal intens de sensacions extremes que provoca, especialment en el meu pensament.
El cinturó del seu pantaló es despassa a la vora del moviment minúscul de les seues mans. Amb lentitud, el pantaló es desfà de l'obstacle de la seua cintura i s'obri per a començar a mostrar el seu sexe cobert per la roba íntima, negra. Està excitat, el seu penis ha iniciat el seu batec i em desafia la boca amb la insolència de la carn que espera ser mostrada. Després, s'acosta fins a la banyera i recolza les seues mans en la vora blanca.
-No et mogues, em murmura abans de deixar caure sobre la pell de la meua cara besos humits que incrementen les fantasies que ocupen la meua ment.
Descendixen les palmes de les seues mans pel meu coll, agranen la indiferència, la peresa que haja pogut impregnar-lo abans que la seua voluntat siga fer-se sentir en la part de mi que unix el meu cos al meu cap, la carn a la idea, el sentir al pensar, la meua dualitat. Tanque els ulls per a intentar duplicar la intensitat de cada una de les seues carícies, suaus, intenses, ardents. Situa sobre els meus pits les mans càlides i amb els dits em busca els mugrons i els excita pressionant-los i fregant-los amb intensitat. Com si existira una connexió inexplicable entre els meus sins i mon pubis, cada fregament que trasllada als meus pits incrementa la latència imparable del meu sexe, que es contrau i s'expandix fent-me vibrar profundament. La seua aigua i el líquid perfumat que invadix la banyera es confonen.
Les mans itinerants visiten el meu cos mullat i troben un replec en el seu camí quan troben el meu sexe. En ell s'introduïxen els seus dits exploradors, els mateixos que anhelen la pell enrogida i candent de l'interior de la meua vagina. L'agiten amb moviments que imiten el dansar del seu penis, anunciat i anhelat. Mentre ocupen el meu interior, els seus dits joguetegen amb la vora misteriosament enervada de mon clítoris amb lleus tocs, carregats de premeditació i sexualitat, d'imperiosa cadència, d'estremiment ineludible. Imagine, em recree en la meua fantasia: el seu membre erecte és el que s'endinsa i ix, sense abandonar, la meua vagina. Quan els meus gemecs es resistixen a continuar ser ofegats per un silenci que cada vegada és més inexistent, la seua veu profunda em demana que li oferisca la meua boca i amb ella aconseguixca el suc íntim del seu sexe i provoque la seua desbordada existència.
M'incorpore, encara envoltada en una excitació que no decreix malgrat que intente estacionar-la i mantindre-la suspesa per no aconseguir el clímax fins que nasca el moment en què les nostres mirades es penetren i ens indiquen que la resistència al deliri ha de ser vençuda, per ambdós, en compàs acordat i compartit. Amb les dues mans subjecta el seu penis i l'introduïx, lentament, en la meua boca delerosa. No em permet tocar-li, és ell qui dirigix la seua essència i marca el ritme amb què desitja ocupar la meua boca i arribar fins a la meua gola, omplir-me, ocupar-me. Els meus llavis es fonen amb el seu membre, el rodegen i l'impregnen de la saliva que precedirà l'instant en què la seua essència fluïsca en llibertat.
-Continua, em diu, fins que el meu semen rodege els teus llavis i cobrisca la teua boca.
Llavors, inicie llavors, el camí sense retorn cap al plaer mes intens després de les seues paraules envoltades en fermesa, tot buscant la seua ejaculació amb una mescla de passió i tendresa, d'oferiment i recerca, de lliurament i d'espera. Amb cada moviment la unió del nostre desig s'acreix i es reafirma. Després d'uns minuts en els que percep el sabor deliciós de la bromera lleugera que antecedix al semen que es pressent, l'explosió incontrolable del seu membre s'acompanya d'un gemec intens, del meu orgasme i del contrast que deixa sobre la pell de la meua boca la seua bromera densa i blanquinosa. Romanc sense separar-me d'ell i de la seua carn uns instants que adquirixen la intemporalitat que posseïx la felicitat sense lligams. Amb les seues mans excitades em rodeja el coll i amb la delicadesa d'un murmuri deixa el meu cap sobre la banyera. De nou, em cobrix les parpelles i m'invita sense paraules a mantindre els ulls tancats. A continuació, percep la textura d'una esponja recorrent tota la superfície del meu cos, abandonant en ell un aroma a almesc que s'intensifica al contacte amb la meua epidermis, encara enardida. Delicadament aboca aigua sobre la bromera que m'impregna i la desfà en l'espai temporal en què intercala els seus moviments amb besades minúscules però pronunciades, precises. Després d'esbaldir-me, m'ajuda a incorporar-me i m'embolica amb una tovalla.
-No òbrigues encara els ulls, imagina't, imagina'm, sent el que este instant t'evoca sense imatges.
Em permet ser levitat en els seus braços, un punt suspés en la seua voluntat.
Em deixe guiar fins a l'habitació contigua. Desitge viure, una vegada més, el moment en què el meu cos s'inclina, provocat pels seus braços, i s'abandona sobre la superfície del llit. Ara són les seues besades els únics sons, parlant-li a la meua esquena, les meues cuixes, el meu ventre, els braços, el coll...Ara és ell la mostra més intensa del plaer que no finalitza, que
creix en ell mateix.
Sent les seues paraules travessar la meua oïda:
-No me n'aniré del teu cos. Estaré en tu fins que torne...
La meua mirada continua tancada a l'exterior que no és ell. Les seues passes inicien un adéu inexistent. Li allunyen del meu cos perquè el seu retorn siga encara més desitjat.
-No me n'aniré del teu cos. Estaré en tu fins que torne...
És cert, mentres ell s'allunya, jo comence a pressentir-lo...





Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    puramaria3 | 07-10-2009

    Com m'agrada llegir i sentir que allò que vull expressar és entés i sentit. Sí...sóc dualitat, com la paraula i la vida.
    Gràcies per les teues paraules
    Pura Maria

    (la Marçal m'encisa amb els seus versos)

  • Dualitat[Ofensiu]
    franz appa | 07-10-2009

    M'agraden molt els versos que has inserit a la teva bio, els de Teresa Pascual, que a mi m'evoquen la sal de Maria Mercè Marçal, el símbol de la feminitat rebel que s'autoafirma en la seva veu d'independència.
    Aquest doble relat teu d'elevada intensitat eròtica, molt ben conduït en cadència i imagineria i en textualitat suggerent, conté també un doble joc, una dualitat. Com diu la veu narradora, en la submissió de la dona au el seu poder sobre l'home, en aquesta història en què la protagonista es deixa dominar i penetrar fins a la més íntima intimitat. No és, per tant, un relat feminista d'autoafirmació, encara que sí, crec, una aposta per la integració i l'afirmació sensual, sexual i vital.
    Un ritual que jo diria té l'ambició absoluta del tantrisme . I que aboca a una nova dualitat: sovint es contraposa interior i exterior en aquesta feble línia que separa cos de ment, és a dir, d'esperit.
    Salutacions,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de puramaria3

puramaria3

56 Relats

87 Comentaris

47612 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agradaria tindre la veu que hi tenen altres, veus de salnitre, color i llum

"A TRAVÉS DEL CAMÍ
-VIATGERS DE LA SAL-
PASSEN ELS TEMPS CONFORMES
AL FUTUR QUE ACOMPANYEN.
EL SECRET DE LES HORES
CREUA EL SOL DE LES DUNES."

TERESA PASCUAL
REBEL·LIÓ DE LA SAL
..........................................................................

"PERÒ HE APRÈS QUE LES COSES NO CREIXEN PARAL·LELES,
I QUE, OCULTS, HI HA SENTIMENTS QUE BROSTEN A LES FOSQUES"

JOSEP LLUÍS ROIG
Peixos d'un mar sec

****************

puramariacreativa@gmail.com

Enllaça'm i visita'm...fes clic en les paraules següents:
SEXE I CIRCUMSTÀNCIES: JO
EROS Y PALABRAS
EVA Y SUS ADANES
FOTOPOEMES EN FLICKR
ELS MEUS E-BOOKS
LA MOSCA ROJA
FOTOPOEMES EN FOTOCOMMUNITY