ET MIRE

Un relat de: puramaria3

Dormen.

La nit i el temps dormisquegen, calmant el seu color, mentres les hores parpellegen. La ciutat és un estany transparent, poblat de peixos d'acer i cristall, alçades fletxes que assenyalen el firmament indivisible que fosqueja.

El món és una pausa sense ombres, un pentagrama despoblat en el que la culpa i el silenci es retiren a somiar amb el matí pressentida.

Dorm el cor múltiple dels hòmens i dones que dormen, en el racó perenne de l'ocàs.

Dormen els sons. Res es percep més que una brisa acabada d'apalissar, amb dolçor, per les mans ingents del fosquejar.

Tot dorm en un llit d'astres que van ser llum quan el temps era tan sols un anunci del futur.

En un racó d'arena, sense nostàlgia, cobert per un tul dens de rosada, on finalitza la ciutat i comença l'escenari de la nit, en l'altell que allibera l'orografia de la terra i la convertix en pressentiment distint, ets unes mans que busquen la seua resposta.

Obert. Sinuós. Palpitant batec. Veu callada. Calze humitejat per la teua llengua, escampant l'aigua continguda, vibrant en espasmes com a lliris germinats de la llavor indispensable del desig, el meu cos s'oferix, rendit i convençut, als llavis que precedixen a la teua boca.

Beses.

Em beses.

Mossegues cada síl·laba de la carn que recita la luxúria amb luxúria.

Deixes caure els teus dits vehements sobre la vehemència que desencadenen al fregar-me.

Oberta la silueta del meu cos.

Oberta la frontera que el forma.

Oberta, com a finestra de llum que no dissipen els dies amb les seues hores, la mirada de la lluna en esta nit.

Oberta la teua llengua enardida, vagant sense pudor pel paisatge que es rendix davant de les seues aigües.

Et mire, mentres l'única veu que ens recorre és el buit.

Et mire i sent el teu sexe, pronunciant-se en el meu interior com el punt final del seu camí.

Et mire i, entre espasmes, escolte el teu gemecar i sóc gemec.

Et mire, enfront del món, deixat de la seua hipòcrita ombra, real, veritat i cert.

Et mire el cor i sóc, amb ell, batec.






Comentaris

  • uau....[Ofensiu]
    joandemataro | 08-07-2010 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt de veritat, quina riquesa i quina torrentera de sensualitat...
    et seguiré llegint mica en miqueta

    que vagi provant l'estiu
    una abraçada refrescant
    joande

l´Autor

Foto de perfil de puramaria3

puramaria3

56 Relats

87 Comentaris

48748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agradaria tindre la veu que hi tenen altres, veus de salnitre, color i llum

"A TRAVÉS DEL CAMÍ
-VIATGERS DE LA SAL-
PASSEN ELS TEMPS CONFORMES
AL FUTUR QUE ACOMPANYEN.
EL SECRET DE LES HORES
CREUA EL SOL DE LES DUNES."

TERESA PASCUAL
REBEL·LIÓ DE LA SAL
..........................................................................

"PERÒ HE APRÈS QUE LES COSES NO CREIXEN PARAL·LELES,
I QUE, OCULTS, HI HA SENTIMENTS QUE BROSTEN A LES FOSQUES"

JOSEP LLUÍS ROIG
Peixos d'un mar sec

****************

puramariacreativa@gmail.com

Enllaça'm i visita'm...fes clic en les paraules següents:
SEXE I CIRCUMSTÀNCIES: JO
EROS Y PALABRAS
EVA Y SUS ADANES
FOTOPOEMES EN FLICKR
ELS MEUS E-BOOKS
LA MOSCA ROJA
FOTOPOEMES EN FOTOCOMMUNITY