els bons temps del nanorepte!

Segur que mossèn Ernest no esbronca als que se li van a confessar, com feien alguns capellans, perquè mossèn Alfred els escoltarà amb coneixement de causa. I administrarà amb generositat aquest poder de perdonar que algú li deu haver atorgat. Un relat tan divertit com reflexiu, Montseblanc.

Un relat que traspua sensibilitat i serenor. Enhorabona!

Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

M’encanta aquesta àvia que, al mateix temps que ret homenatge als elements primaris tradicionals, hi incorpora tocs contemporanis. Bonic relat, Viladoms.

Es veu que tens la inspiració i la creativitat en forma, Montseblanc. I els aspectes hortícoles que apareixen al relat son força versemblants. També m’ha agradat la subtilesa amb que t’ajustes a la temàtica del mes.

Quin conte més ben portat! El text ens va conduint cap al final amb eficàcia, amb escenes que podem reconèixer, sense deixar cap cap per lligar i, alhora, mantenint el secret en secret. Bonic tornar-te a llegir, Montseblanc.

Amb una bona i acurada combinació de diàleg i narració fas una nova fotografia d’un context, d’un clima, d’un bocinet de temps que s’allunya. Ha estat bonic aguaitar i veure’t cada mes d’aquest curs, Viladoms.

Entre les dues primeres os, allí on hi ha una ela hi ha d’anar una pe (Dissetena lletra dels alfabets hebreu i arameu). I sí, ja veus, a vegades m’equivoco, jo.

Mira quins records tan emotius que provoques! Un relat molt característic d’E. Viladoms, en el qual et mous amb l’encert, la desimboltura i l’eficàcia que ens tens habituats. A veure què faràs per tancar el curs ¿pel•lícula o fotografia?

se't troba a faltar, ovella esgarriada.

Ostres, que bé que has traslladat la idiosincràsia d’una residència per a gent gran! Amb uns pocs matisos ben triats i ben escrits has dotat el relat d’un realisme contundent!
Fins al mes que ve, Viladoms, el de la poesia... o la literatura... o el còmic... a veure si el meu personatge és més curós amb les sensibilitats.

A veure, a veure si el mes que ve ballaràs i faràs teatre... de moment ens has delectat amb una escena infantil escrita des de l’enyorança; tendra, visual. I amb un rerefons molt ben insinuat.

Deliciós. Un primer paràgraf que estableix el context i després el relat llisca intimista i sensorial —aquesta primera persona— en paral•lel al Boig Per Tu. I hi havies d’incloure el petó desmaiat.