PARAULES CERTES PER UN IMPOSTOR

Libèl·lules famolenques,
arrecerades partícules,
inamovibles astres
penetrats per l'aire.
Suau remor sonor
i transparent, ritme
que només coneix el pes
absurd del silenci.
Mort a la meua memòria,
passatger del passat
que enfosquix les blaves
i profundes benvingudes.
Records esmortits:
els abraços de l'impostor
que viu la mentida
com si fos un dia vertader.
És una mentida, la proclama,
infesta pells i pubis
amb la seua falsa bromera.
Zeros seguits de zeros
són les seues besades.
El farsant mor
per trobar un miratge,
sucumbix a la derrota
quan creu véncer
i és un llampec buit.
Falses les seues passes falses.
La seua mirada es nodrix
amb els ulls crèduls
de les seues amants.
Res en sap. Tot ho calla.
Res sent més enllà
del seu cor brut.
Farsant fals amb dues veus,
cima d'un abisme,
inexistent camí
del que fugen els somriures.
L'impostor mor
en viure la seua mentida.
Mortes a la meua memòria
les identitats que el viuen.
L'impostor habita
la mentida de la vida.
Només la mort li donarà
debades una última carícia.