A voltes no puc, saps, amor

que arriben al cor, la descripció d'un amor profund barrejat amb els nostres clars-obscurs, mol i molt maco, felicitats lladestany

senzillament és preciós. Tornaré a llegir-te ben aviat, segur.
Sibil·la

No sabria valorar aquest poema, preciós i precís i que guanya força gràcies a la reiteració dels mots, de les imatges. Bonic intens i amb una engruna d'enyorança subtil entre mots que no dius. Mol bé.

Crec que els autors i autores del fòrum de RC ja estan preparant-se per posar-se a tremolar...si participes en els reptes (meloreptes, reptes o nanoreptes) a més de disfrutar, guanyaràs més d'un i et tocarà convocar i organitzar el següent.
Són reptes en què a partir d'un tema, una extensió, una data límit -normalment establida pel guanyador o guanyadora de la convocatòria anterior a eixa- es reben textos que, després, se sotmeten a votació entre els lectors de RC. Jo únicament he participat en un MELOREPTE (repte a partir d'una cançó). Per saber un poc més, ja que jo com a "puripedia" et seré insuficient, vés al fòrum i consulta les entrades que facen referència als reptes. En quant t'animes, ja tens un vot: el meu. M'encanta com dius-escrius el que sents.
Reptes-petons!!!
PS: disculpa l atardança en respondre't :)))

reiteratiu dóna un color màgic a tot el poema, li dóna una força que recobreix de tristesa i desig. Bell, Illadestant, molt bell!

Inefable amor, paraules que desfan els deserts. Versos en els quals l'amor batega com una respiració que es nega a ser continguda. Paraules, les teues, que em fan recordar el sabor deliciós de l'amor, aquest sabor que cada dia mantic al paladar dels meus sentiments.
Preciós poema Preciós
Pura Maria