Molt bonica la història per comprendre els conceptes de manipulació, culpa induïda, gaslighting... M'hi he enganxat.

Canviant de tema. Has guanyat el repte, l'Apardalat, una prosa molt bona. I ara et toca a tu de convocar el següent. Quan puguis et passes pel fòrum i pots llegir el veredicte i els comentaris. Si tens algun dubte de com es fa, pots preguntar.

Fins aviat!

No visquis en pena.
Aquella bellesa que copses i que estimes continua existint encara que no sigui teva, i el que t'ha de fer feliç és que continuï existint.
No necessitem posseir allò que estimem per sentir-nos bé, en tenim prou amb la seva llibertat.

Si estimes una realita, una persona, una cosa... deixa-la lliure.
Si és per tu, tornarà...
I si no torna, és que mai ha sigut per tu...

Però continua sent, i és lliure... I així podràs trobar altres realitats, persones, coses... immensament belles, en el teu camí.

Llegint de Maria, jo no soc neutral. La meva formació catòlica de jovenet deixa emprempta, i ara, cregui o no, dir Maria és pronunciar un nom que m'atorga pau i esperança. No soc cristià ara per ara, però Maria va existir, i em penso que Déu se l'ha mirada molt sigui com sigui, i no m'estranyaria que l'hagués adoptat com a mare.
M'agrada el que has escrit.

Bona prosa. Es llegeix bé, sobretot en veu alta, i descrius molt bé uns sentiments que poc o molt compartim tots; la por a ser el centre d'atenció, la lluita per sobreviure fisicament i social.

Bona llista. Llista de moments dolços. Jo de vegades l'he feta i he acabat agraït. Ara bé, estic convençut que has estat feliç en moment ordinaris, pel sol que brilla, per la pluja, per la pau del dia a dia, per caminar pel carrer...
Gran escrit!

Molt ben pensat. Enginyós. Ben escrit. Divertit. La història del significat del lila!

Tinc ganes de saber per què callaven, què volia dir el que passava. Se'm fa curt. Em demana continuar llegint.

Ben trenada la tensió en la decisió que ha de prendre, i l'acompanyament de les flors, i el destí que es va obrint pas sense pensar gaire.
A mi també em costaria decidir-me; crec que no renunciaria mai a la meva independència; però suposo que t'hi has de trobar.
Molt bon relat!

Si mires el blog nuesaliteraria.blogspot.com, al dia 3 d'abril, hi ha un comentari al poema, per part d'un lector, que capta força bé el seu significat.
Una altra opció és preguntar-li a la IA. Us autoritzo, com autor del poema, a fer-ho. Jo, quan li he ensenyat a la IA i li he preguntat que volia dir el poema, i m'he trobat que l'ha interpretat tal com jo l'havia pensat.
No obstant, a mi m'agrada més, en comptes d'explicar-ho jo, que cadascú intenti trobar-ne el significat.

(Ja sé que a molts no us agrada que un autor s'autocomenti però m'ha semblat la manera més senzilla de respondre a Llpages.)

M'agrada el canvi de punt de vista del relat tradicional de Sant Jordi. És una idea que he explotat sovint. I és que el relat tradicional està coix de totes, totes.
De primeres, pretendre matar un drac, que probablement sigui un animal en perill d'extinció. En segon lloc, pretendre "donar" la mà de la princesa a qui mati el drac, com si la princesa pogués ser moneda de canvi, com si no tingués res a dir sobre amb qui s'uneix i amb qui no.
M'agrada més la teva història, amb puff el drac màgic, i el nen Jordi. Llàstima que tot i que els dracs duren per sempre, els nens es fan grans.

Noi... M'has despertat la curiositat i he vingut a l'origen, a veure el primer capítol de la saga d'Osset de Pelutx.
Es llegeix fàcilment i es fa interessant. Intentaré seguir-la.
Veig que tens una intensa activitat intel·lectual a diferents webs. A veure si trobo moments per descobrir tant de valor literari i humà com hi ha en aquest web.
Salut!

Un bon relat d’aventures, amb narcos, barques, foscor… Gairebé em sembla veure-hi el José Coronado. Compleix molt bé les tres etapes d’una història. M’agrada que descrigui el que va passant sense fer més elucubracions, i deixant que el lector ho vagi descobrint.

Una bona crònica d’una aventura amb intencions d’investigació històrica, de la qual la veu narradora fa una analogia amb la interpretació religiosa, i concretament cristiana, de la vida humana i el seu judici absolut. Parla de Joan Bosco i la seva suposada capacitat per veure el futur i per albirar l’estat de gràcia de les ànimes. Un relat que té el regust d’aquelles històries antigues, escrites per evangelitzar i convertir els humans mitjançant la por a la condemnació eterna.

Una bella història de sirenes amb gir final. Tenim les tres parts d’un bon guió ben treballades. M’agraden molt les sirenes; la meva filla ho ha heretat de mi. Fins i tot vaig fer un curtmetratge sobre sirenes. M’agrada molt també ficar-me al mar sense roba. Per tant, aquest relat té elements que se’m fan molt atractius.

De primeres, quan el vas presentar al repte, em pensava que això era un relat més. Després, un cop he anat llegint, he descobert un interessant assaig sobre la manera com diferents autors han parlat del mar. És curiós de quina manera ens captiva. Jo, de petit, que vaig rebre un fort adoctrinament religiós, estava força preocupat perquè a l’Apocalipsi hi posava que quan tornés Crist de nou, ja no existiria més el mar. Sembla una ximpleria, però amb deu anys, aquest verset, em frustrava força. El que has escrit m’emociona molt; fins i tot el tros d’havanera de la gavina. De tot el que hi ha al món, el mar és una de les realitats més imprescindibles, l’estimo gairebé d’una manera espiritual i eròtica alhora. .