Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Sobre caselles literàries
Intervenció de: Percival Ashford | 24-06-2026 A escriure, se n'aprèn escrivint; com bé dius. Però també se n'aprèn llegint. Igual com allò que ens alimenta passarà a formar part del nostre cos, i per això és tan important menjar bé; allò que alimenta la petita part del nostre cervell que gestiona l'escriptura s'alimenta del que llegim.
El meu consell és que, sense deixar d'escriure, llegeixis bon material, i en català: Josep Pla, Jaume Cabré, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig... No llegeixis res més; i quan llegeixis, fixa't en frases, en construccions, en paraules.
I finalment, un exercici que molts odien, i del qual en diuen pestes, però funciona: imita escriptors o escriptores; copia'ls l'estil; imagina't que ets Montserrat Roig i escriu un conte que pugui passar com a seu. Fes-ho amb diferents autors, però només dels bons. Acabaràs no pas escrivint com ells, sinó escrivint amb el teu propi estil; però per trobar-lo, primer cal imitar els grans.
I del tema comercial... Oblida-te'n, o no escriuràs mai bé.
Òbviament, fes el que vulguis! Només faltaria! Però en català, si parlem de diners, tenim tres o quatre places que ja estan ocupades.
Primer escriu bé; després, si els dimonis del món t'escullen, ja vendràs, i si no vens, continuaràs escrivint bé.
J.V.Foix despatxava a la pastisseria quan ja era J.V.Foix, és clar que eren altres temps, però tornem a aquells temps per desgràcia.
Kafka va morir sense saber que algú el llegiria.
Hamlet no signava les seves obres.
I avui dia moltes editorials escullen els autors i autores en funció de molts factors dels quals la qualitat de l'escriptura només n'és un.
Jo faria totes aquestes pràctiques i m'aniria presentant als diferents premis literaris. Els primers que guanyaràs et faran molta il·lusió.
Respostes
-
RE: Sobre caselles literàries
aleshores | 24/06/2026 a les 13:32Jo diria que interessar a molta gent és només a l'abast d'algunes poques persones. I cal saber-ho transmetre, a més a més!
Qui llegeix tot el que s'acaba publicant, que és enorme?
Jo trobo que Relats és molt bon lloc, perquè és produeix en forma més comunitària, no tan solitària com s'enten que és la tasca d'escriure.
També és cert que le crítiques són sempre una mica edulcorades.
-
RE: Sobre caselles literàries
Percival Ashford | 24/06/2026 a les 17:45A escriure, se n'aprèn escrivint; com bé dius. Però també se n'aprèn llegint. Igual com allò que ens alimenta passarà a formar part del nostre cos, i per això és tan important menjar bé; allò que alimenta la petita part del nostre cervell que gestiona l'escriptura s'alimenta del que llegim.
El meu consell és que, sense deixar d'escriure, llegeixis bon material, i en català: Josep Pla, Jaume Cabré, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig... No llegeixis res més; i quan llegeixis, fixa't en frases, en construccions, en paraules.
I finalment, un exercici que molts odien, i del qual en diuen pestes, però funciona: imita escriptors o escriptores; copia'ls l'estil; imagina't que ets Montserrat Roig i escriu un conte que pugui passar com a seu. Fes-ho amb diferents autors, però només dels bons. Acabaràs no pas escrivint com ells, sinó escrivint amb el teu propi estil; però per trobar-lo, primer cal imitar els grans.
I del tema comercial... Oblida-te'n, o no escriuràs mai bé.
Òbviament, fes el que vulguis! Només faltaria! Però en català, si parlem de diners, tenim tres o quatre places que ja estan ocupades.
Primer escriu bé; després, si els dimonis del món t'escullen, ja vendràs, i si no vens, continuaràs escrivint bé.
J.V.Foix despatxava a la pastisseria quan ja era J.V.Foix, és clar que eren altres temps, però tornem a aquells temps per desgràcia.
Kafka va morir sense saber que algú el llegiria.
Hamlet no signava les seves obres.
I avui dia moltes editorials escullen els autors i autores en funció de molts factors dels quals la qualitat de l'escriptura només n'és un.
Jo faria totes aquestes pràctiques i m'aniria presentant als diferents premis literaris. Els primers que guanyaràs et faran molta il·lusió.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA] (1 comentaris)
- La sal de les ferides 41/60 (1 comentaris)
Nous més llegits
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (6052 lectures)
- Sobre les inquietuds (485 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (271 lectures)
- POLS DE LLUM (260 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (193 lectures)
- Confiança en les Alternatives (177 lectures)
- La impudícia del vestit (154 lectures)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (147 lectures)
- El fals temps d'ahir (134 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (125 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (2 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)