RE: Sobre caselles literàries

A escriure, se n'aprèn escrivint; com bé dius. Però també se n'aprèn llegint. Igual com allò que ens alimenta passarà a formar part del nostre cos, i per això és tan important menjar bé; allò que alimenta la petita part del nostre cervell que gestiona l'escriptura s'alimenta del que llegim.

El meu consell és que, sense deixar d'escriure, llegeixis bon material, i en català: Josep Pla, Jaume Cabré, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig... No llegeixis res més; i quan llegeixis, fixa't en frases, en construccions, en paraules.

I finalment, un exercici que molts odien, i del qual en diuen pestes, però funciona: imita escriptors o escriptores; copia'ls l'estil; imagina't que ets Montserrat Roig i escriu un conte que pugui passar com a seu. Fes-ho amb diferents autors, però només dels bons. Acabaràs no pas escrivint com ells, sinó escrivint amb el teu propi estil; però per trobar-lo, primer cal imitar els grans.

I del tema comercial... Oblida-te'n, o no escriuràs mai bé.

Òbviament, fes el que vulguis! Només faltaria! Però en català, si parlem de diners, tenim tres o quatre places que ja estan ocupades.

Primer escriu bé; després, si els dimonis del món t'escullen, ja vendràs, i si no vens, continuaràs escrivint bé.

J.V.Foix despatxava a la pastisseria quan ja era J.V.Foix, és clar que eren altres temps, però tornem a aquells temps per desgràcia.

Kafka va morir sense saber que algú el llegiria.

Hamlet no signava les seves obres.

I avui dia moltes editorials escullen els autors i autores en funció de molts factors dels quals la qualitat de l'escriptura només n'és un.

Jo faria totes aquestes pràctiques i m'aniria presentant als diferents premis literaris. Els primers que guanyaràs et faran molta il·lusió.