VOTACIONS del Repte Visual 376. NIT DE SANT JOAN

Bon dia!

Aquí teniu els set poemes que entren en concurs.
En podeu votar dos, per ordre de preferència.
Qui tingui més vots, serà el poema de qui prepararà la pròxima convocatòria.
En cas d'empat, guanya qui tingui més primers.
Però guanyar és haver fet un poema.

Endavant!


1.- Sé d’una nit


Sé d’una nit que encara em parla,
que, de tan diàfana, em captiva
quan em diu tot allò que vaig ser.

Nit ancestral, nit d’encanteris,
bressol de rituals i llegendes,
d’experiències vitrificades al foc.

Sé d’una nit fosca i encesa alhora
per falles que obren camins de llum,
per fogueres sulsint el temps passat,
per coets estriant l’espai d’espurnes.

Sé d’una nit, aquella nit de juny
en què, per fi, vaig saltar sobre el foc,
prodigi iniciàtic, preludi a fer-me gran.


2.- Com la flama

El més bonic no és que creï formes, la flama,
que és lliure, sinó que s'arrauleixi i ajupi
o exuberant s'ajunti involuntària
amb altres flames.

Permetem-nos que duri tant com es pugui,
aquest foc que ens uneix,
aquest moment potser fugisser
de dolcesa extraordinària,
abans no mori.

Aquest corrent d'unió i de veritat que ens transforma
i ens fa millors, mirant-nos als ulls,
sense imposats somriures.

A qui vols sadollar, perquè sí;
a qui mires tranquil per donar-li de franc
el que li cal, i ho reconeix i accepta,
i li ofereixes aquest pur moment
humà i alhora diví.
Perquè sí, de franc.
Perquè se t'apropa oberta, sincera
i defugint camins rebuscats.

Queda la sensació que amb calma pots obrir
corriols en el seu cos i es deixarà fer,
o actuarà!, amb la naturalitat més gran,
amb calma sempiterna
com prevista des dels segles.

Igual que la brisa matinal d'estiu
que ens refà i ens uneix a la vida,
com si s'hagués d'acabar el món.

Com una nit fresca a la vora del foc
amb la flama creant imatges del no-res.

Entre nosaltres només hi ha aquesta veritat
pura i gratuïta,
com la flama.


3.- La nit és una flama


La nit és una flama
de color de rubí.

Sobre l’arena ballen
les ombres enllaçades
amb guspires que fugen
del crepitar del foc.

Les rialles enceses
il·luminen els rostres
de mirades que parlen
amb pensaments vermells.

El fum ple de sagetes
llisca per pells humides
que giren sense treva
entre braços que cerquen
les bruixes de l’estiu.

De sobte un tro que peta
ressona en les entranyes
esbotza les barreres
i un cos que cau a terra
amb mirada de lluna
implora el do del bes.

Els llavis que s’hi acosten
fan una gran onada
i li deixen l’escuma
a l’escletxa del vent.

La nit és una flama
i respira tan fonda
que crema molt de pressa
la por i l’enteniment.

Quan arribi el nou dia
recollirà el paisatge
del vell combat secret.


4.- Hi hem posat

Hi hem posat
taules trencades
bancs i cadires
que o bé coixegen
o s’han romput.

Hi hem posat
vocabulari antic
pamflets de propaganda
recordatoris nuls
factures velles.

Hi hem posat
amics absents
diagnòstics mèdics
amors fallits
i tota la gent cruel

Flama de molts colors
negra de mort
groc del passat
lila de l’enyor
roig d’estimar..

La cendra és blanca.

5.- Acords de nit

El foc càlid espetega
temptant la dansa,
embogint qualsevol ànima
que té a prop.

La nit de lluna clara
gelosa se’n deleix
mentre li vesteix la vetllada
que ressona entre acords.

I tot s’apropa,
I es fa més íntim,
I l’entorn ja no importa.
Només tu i jo, en els acords de la nit…


6.- Camins paral·lels

Dues maneres de celebrar el solstici.
A la platja, al voltant del foc,
amb el taronja de les flames,
una majoria gregària, sociable.
Nedant sota la lluna, de blanc gelat,
sols trobem els més agosarats, els solitaris,
els que poden arribar a fer-ne poesia.
Tots plegats transiten per la nit fosca,
cercant la llum, però de diferent manera.
I la segona és indispensable,
aquella que ens salva sempre
justament perquè no ho sembla.
L'única connexió entre les dues maneres
d'entendre la nit és la mateixa foscor.
Una nit que és la més curta, la més
embolcallada de llum pels dos costats,
com aquell túnel més lleuger de travessar,
com una culminació de l'existència.


7.- El foc de Sant Joan

A la vora de la mar
Hem fet una gran foguera
Ara és l’hora de ballar
Enduts per la insensatesa
Que ens encomana l'alcohol
Que era dins d’eixes botelles
Hem begut sense parar
Assedegats, amb desfici
Volem sentir l’alegria
D’abraçar-nos ran del foc
Tot contemplant les estrelles
Així passarem la nit
Qué és més curta del que sembla
Entre petons i rialles
I quan ja estem sadollats
Fatigats de tant desori
Ens treure'm l’olor del fum
I l’ensopiment dels ulls
Dins la mar fins que claregi.


.