North Maroon Peak

Vinc a casa sol,
i el silenci cru,
desvela els rebrecs,
d’una ànima bruta.
Quan la llum s’encén,
tinc un palau nou,
fet de pedra i fang,
per les forces màgiques.

I el vidre glaçat,
al llac de l’ahir,
quan tot era nou,
i jo em feia una àliga.
Clavells de muntanya
i el vent que percut,
el rostre sorrut,
del North Maroon Peak.

Soc a casa nu,
la pell se’m tenyeix,
d’un roig mineral,
vora el fred de l’aigua.
El sostre que és blau,
es fa més profund,
i escolto els batecs
del cor del massís.

Amb els dits vibrants,
alçats vers el món,
apamo el teclat,
del piano viu.
Escarit de mots,
i afamat de déus,
descobreixo el llibre,
que la Terra escriu.