PERDÓ

Ja res no m’importa que no sigues tu. He renunciat a l’èxit, a la riquesa, la fama o qualsevol prestigi que pugués adquirir.
He soterrat els meus pecats amb l’esperit del perdó, m’he quedat nu per tu, diàfan, transparent, amb una nova innocència per començar de nou... Si vols, si tu vols.

Si no, deixaré anar l’últim criteri de la meua consciència i, des d’aquest savi silenci, comprendre que, de vegades, les paraules, les actituds, les accions, arruïnen no sols la nostra vida sinó també la d’aquelles persones que ens estimen de debò... I ja el mal és irreparable, i la ferida, sovint, irreversible.

Ho confesso: Deixar-se portar per les aparences externes, per l’atracció de la imatge, en vore belles formes, és apostar per allò caduc, allò que el temps deteriora i destrueix. L'atractiu no és suficient. Cal mirar la bellesa que viu amagada al darrere d’allò que no és tan ostentós, tan perfecte, doncs això mai no desapareix, sempre és jove i resta viu.

Sí, la veu de la consciència m’ho diu, però, ja és tard i visc en pena. En sóc conscient.