Incendi

Esgarrinx de llum a la carn flonja de la terra viva;
traç d'ira del cel a la nit trista de la gent que plora,
com un torb absurd, que sosté l'aura d'una joia adversa
com si tot fos clar i la mort boja copulés rabiüda.

Qui sosté el concert i aquest devessall d'orgia i ferida?
L'acarnissament d'un mestre mesquí en conjurar el misteri,
i esbotzar el tapís del bosc moribund per tornar-lo cendra,
dissenyant dolors, esclats d'un final balmat de senderi.

Qui té l'últim mot, l'atzabeja estèril o l'alè de l'aigua?
El neguit brillant al pou de l'ofec, o el sol entre els arbres?
El raig per l'escletxa del fum cegador quan torna el silenci,
i aquell primer brot d'un nou començar quan tot s'apaivaga.