Cercador
AMOR ROGENT - Sant Jordi 2026 -
Un relat de: arua87- Compartir:
Anys de jocs d'infància, en Paf estimava a Jordi
més que a si mateix, era la seva única família.
Anys més tard Paf era guardià d'una muralla que protegia la princesa.
Jordi era un valent cavaller i tenia una missió encomanada: emportar-se la princesa a una altra regió contra la seva voluntat, excusant-se, que el Drac era una amenaça.
Van retrobar-se, ben sorpresos els dos.
A en Paf, li bategava el cor amb força, els ulls se li van inundar d'il·lusió!
L'estimava com un company de vida, algú de qui no s'hagués separat. Sempre n'havia estat enamorat.
Pensava que l'havia buscat per veure'l i s'hi va apropar amb entusiasme.
Ell el mirava amb una expressió confusa, inclús menyspreant.
El tenia davant, però era com si Jordi no el veiés, com si no tingués records amb en Paf!
On era l'amor lleial que havien viscut temps ençà?
En Paf, afligit, va cridar amb la veu trencada:
Jordi! Soc jo! Que no em veus? Hola! Soc jo, estic aquí!
Jordi va aixecar el braç dret, duia una llança afilada i una expressió al seu rostre delatava que en aquell moment, un havia de prendre la vida a l'altre.
Paf, amb alçada de Drac, va saltar endavant i d'una revolada va prendre-li la llança a Jordi i la va girar.
Poc després la sang tenyia aquell metre de terra.
Aquella primavera, allà mateix, en aquell metre va brotar un roser majestuós, gran com l'amor real sovint invisible per alguns, i les roses eren lluents, roges com la sang d'en Paf.
més que a si mateix, era la seva única família.
Anys més tard Paf era guardià d'una muralla que protegia la princesa.
Jordi era un valent cavaller i tenia una missió encomanada: emportar-se la princesa a una altra regió contra la seva voluntat, excusant-se, que el Drac era una amenaça.
Van retrobar-se, ben sorpresos els dos.
A en Paf, li bategava el cor amb força, els ulls se li van inundar d'il·lusió!
L'estimava com un company de vida, algú de qui no s'hagués separat. Sempre n'havia estat enamorat.
Pensava que l'havia buscat per veure'l i s'hi va apropar amb entusiasme.
Ell el mirava amb una expressió confusa, inclús menyspreant.
El tenia davant, però era com si Jordi no el veiés, com si no tingués records amb en Paf!
On era l'amor lleial que havien viscut temps ençà?
En Paf, afligit, va cridar amb la veu trencada:
Jordi! Soc jo! Que no em veus? Hola! Soc jo, estic aquí!
Jordi va aixecar el braç dret, duia una llança afilada i una expressió al seu rostre delatava que en aquell moment, un havia de prendre la vida a l'altre.
Paf, amb alçada de Drac, va saltar endavant i d'una revolada va prendre-li la llança a Jordi i la va girar.
Poc després la sang tenyia aquell metre de terra.
Aquella primavera, allà mateix, en aquell metre va brotar un roser majestuós, gran com l'amor real sovint invisible per alguns, i les roses eren lluents, roges com la sang d'en Paf.
Comentaris
-
Els dracs duren per sempre, però els nens es fan grans.[Ofensiu]Percival Ashford | 01-04-2026
M'agrada el canvi de punt de vista del relat tradicional de Sant Jordi. És una idea que he explotat sovint. I és que el relat tradicional està coix de totes, totes.
De primeres, pretendre matar un drac, que probablement sigui un animal en perill d'extinció. En segon lloc, pretendre "donar" la mà de la princesa a qui mati el drac, com si la princesa pogués ser moneda de canvi, com si no tingués res a dir sobre amb qui s'uneix i amb qui no.
M'agrada més la teva història, amb puff el drac màgic, i el nen Jordi. Llàstima que tot i que els dracs duren per sempre, els nens es fan grans.
