Cercador
Ser ocell
Un relat de: Percival Ashford- Compartir:
el vent enterc del nord que em sosté al cel.
Fóra sens vent tan sols matèria morta.
Fóra sens cops un ésser sense esperit.
Ara m’envolo i albiro crespons nivis,
al mar obscur enllà del roig Montgrí.
Ara davallo a frec de les onades,
per no oblidar d’on soc i que soc viu.
Tinc als meus ulls una humitat salada,
ballo pels núvols, lliure com l’instant.
No tinc res més que aquest present on ploro
de tan feliç com soc sols per ser ocell.
Comentaris
-
un comentari perdut[Ofensiu]Atlantis | 08-03-2026
Tenia el convenciment que t'havia comentat el poema, inclús recordo el què pensava dir. El poema, en el repte, em va agradar molt, per la forma ( l métrica acurada) i per la personificació de ser un ocell i un cant a la llibertat de volar.
-
Volar[Ofensiu]SrGarcia | 26-02-2026
Una poesia amb una mètrica molt cuidada que li dona un ritme lent, solemne.
L’ocell és un símbol de llibertat, plenitud i consciència del present.
Que anomenis el Montgrí localitza les paraules de la poesia i li dona un sentit concret, més lluny de l'abstracció.
La poesia es pot entendre tant en un sentit literal, com si l'ocell pogués parlar, com metafòric, la persona que és feliç pel fet de ser ella mateixa, que entén la vida com un "Carpe diem".
Una poesia breu, però plena de significat: cal volar alt sense oblidar qui ets.
-
Aerodinàmica[Ofensiu]llpages | 26-02-2026 | Valoració: 10
En llegir-lo, m'he sentit volar, talment com si fos ocell. Curiós, oi? Això vol dir que el relat té mèrit, molt ben escrit!