Rectificació

Havien de ser suecs, o noruecs, concretament; en aquella remota època de la qual parlo poca diferència hi veiem. La història era llegida en veu alta, un cop creuada primera hora i mitja de la sessió d’estudi de 6 a 9 a l’aula silenciosa abans d’anar a sopar al menjador de l’internat. Els exploradors, noruecs, hem dit, sortien de Sud-amèrica en un viatge mai fet, en una barca o un rai, més pròpiament, molt simple, construïda per ells mateixos per demostrar la colonització de Polinèsia per part de pobles americans. Els corrents marins, segons els seus càlculs, els durien d’una banda a l’altra després d’uns mesos de navegació.

La lectura continuava cada tarda a la mateixa hora; l'esperàvem; volíem novetats dels nostres herois investigadors antropòlegs que feien valdre antigues cultures. Durant els minuts de la lectura, ens veiem reflectits en ells, els protagonistes; ens identificàvem amb ells, volien que arribessin al destí i que no caiguessin en cap decisió errònia, una empresa en què tot havia de funcionar a la primera, com era aquella, arriscada i sense temps per rectificar.

En el món de les incerteses en què ens trobàvem a aquelles edats adolescents i sota la ignorància de tot en què vivíem, sabíem no obstant o intuíem que nosaltres també empreníem un viatge en la nostra vida, amb poques opcions de rectificar, a cara o creu, amb poques eines, sense saber si la nostra barca, construïda en uns pocs anys, resistiria els embats de l’oceà en el qual ens mouríem poc temps després.

Thor Heyerdahl i la seva tripulació ho aconseguien; ho feien, però, havent recollit aigua de la pluja a mig camí, sense la qual no hauríem sobreviscut. Una sort.

La història acabava, en començava una altra, també exemplaritzant, per amorosir les llargues jornades d’estudi. La navegació pel Pacífic venia substituïda pels màrtirs d’Uganda, un exemple de fe cristiana i per la vida de sant Joan Bosco. Aquell home sant podia veure el futur i coneixia l’estat de gràcia de les ànimes i quina no era la seva preocupació si alguna ànima juvenil corria perill que el temut infern se l’empassés, per tota l’eternitat. Rectificar, rectificar abans d’hora i tornar a la fe. Bé, doncs, en cert sentit ja es veu que n’és de transcendent poder rectificar.