...em vas dir que no et donara les gràcies, però que més puc fer, després que m'hages escrit aquest relat tan bonic? no t'imagines la força que m'ha donat aquests dies. l'he llegit una vegada i una altra i una altra...i per les nits, abans de dormir, per somniar en el dia que novament estiguem juntes i em pugues abraçar. però de moment, aquest relat és com l'abraçada més dolça que mai ningú m'ha donat.
la teua amistat té un preu impagable, sort que tu ets tan generosa i me l'has regalada amb el dolç envoltori d'una de les teues abraçades.
gràcies pel relat i gràcies, sobretot, per ser la meua AMIGA.
t'estime.

mira'm, ja estic volant cap al Penyagolosa!!

i no deixes mai d'escriure, xq el bé que te fas i el que ens fas als que t'estimem, tampoc no té preu.

...per haver escrit aquest relat. quan pensava que era només per a núria, ja em semblava preciós, xq núria es mereix un relat així de meravellós. però ara que sé q jo tb em puc sentir representada al relat, l'emoció que sent és grandíssima. i el més bonic és que les tres sabem que és un relat que, a més d'estar molt ben escrit, és sincer i és de veres. i que si l'haguera escrit núria per a tu i per a mi, o l'haguera escrit jo per a qualsevol de les dos, seria igual de real i igual de sentit.
us estime molt a les dos i ara que som 3 les que escrivim, sé que estarem més unides que mai. oi q sí, núria? q açò d'escriure uneix?
us trobe molt a faltar a les dos. me feu molta falta.

petonets i seguiu escrivint les dos, eh??

filla meua! com pot ser que hages tardat tan de temps en publicar els teus relats si escrius meravellosament bé??
m'ha encantat aquest relat, m'ha agradat molt la manera en què ho has descrit tot, com ha anat passant i com has aconseguit que el que sent la noia se trasmeta a qui ho estiga llegint.
molt bé, si, si, molt bé.
segueix escribint i publicar que ja vull més relats teus. has sigut el gran descobriment del 2006! i quin descobriment més bo.

mil besets, floreta!

Fa un parell de dies ens van dir que la meua àvia té càncer. En llegir el teu relat no he pogut fer altra cosa q plorar. Crec q aquests tipus de relats no és important com estan escrits (encara que estiga ben escrit com aquest) sinó el que diuen les paraules.
Jo també li he escrit un relat a la meua àvia. I després d'enviar-lo perquè me'l publiquen, he vist el teu ací i no he pogut evitat entrar-hi per a llegir-lo.
Escriure m'ajuda a treure el que duc dins. Supose q a tu tb. Jo he escrit el de la meua àvia per no dur aquesta càrrega tan pesada a dintre meu, i en llegir el teu, he vist q els dos sentim el mateix.
Té raó flor d'hivern quan diu, ai...els avis! i q faríem sense ells? doncs jo encara no ho sé, però de moment, estar amb ells i tornar-los tota l'estima que ells ens han donat fins ara.
Ànims capicua.
I segueix escribint! Segur q el teu avi així ho vol.
1 petonàs ben gros d'algú q te comprén perfectament.

clar que sí, carinyet, ara et toca a tu. m'agrada que t'hages adonat que te toca, que és el teu moment, i m'agrada encara més que ho hages escrit, que ho digues als quatre vents i que tothom ho sàpiga.

i tant que ara et toca!

i jo estaré amb tu, ara i sempre, per recordar-te que te mereixes que te toque, perquè una persona que paga tant la pena com tu, s'ho mereix sempre!

molts besets, preciosa!

t'estime

sí, la teua copa de vidre, eixa que dius que tens ben amagada...doncs sí, la tens amagada. Però crec que puc dir amb orgull que jo l'he vista i he provat el seu contingut, eixe vi tan especial, tan dolç, tan ben cuidat. Quan els relats eixen d'una copa com la teua és quan paguen la pena, quan aboques el contingut de la copa i transformes el vi en lletres i en relats que cada dia van millorant i amb el temps són més bons. Com els bons vins beguts de les bones copes.

...jo crec que cada dia escrius millor. T'ho dic de veres, No ho dic perquè sí. Ho pense de tot cor.
M'ha agradat molt el començament, i no m'esperava el que vindria després. Potser cap al final és una miqueta llarg. Però ara, el final del tot, perfecte i sorprenent. Fins i tot m'has fet rellegir la història.
Enhorabona per aquest nou relat (bé, nou almenys per a mi).
Segueix per aquest camí de la constància i ja voràs com arribaràs lluny.
Molts besets neboda i, passe el que passe, mai deixes d'escriure.

...preciós! Ara sí que et ficaré als meus preferits. Què bonic és el que contes!
Jo sempre m'he preguntat si realment és possible que dues persones que porten tants anys junts se puguen seguir estimant. Després de llegir el teu relat, no em queden dubtes. De ben segur que sí!
Realment escrius molt bé, amb la senzillesa que fa que les paraules parlen per elles mateixes. No et fa falta emprar paraules rimbombants per fer literatura. El que contes i com ho contes, això és literatura en estat pur.
I com sempre dic jo, i en aquest cas t'ho dedique a tu especialment, que no morgue la paraula MAI! I sobretot, que no moguen les teues paraules, que tan enriqueixen aquesta pàgina.

Petons!

...per entrar realment ben aviat a la meua llista. No sé si aquest relat teu serà en certa manera autobiogràfic. Però si no ho és, te puc ben assegurar que hi ha gent (jo mateixa) que se sent invisible moltes vegades i que has descrit perfectament aquest sentiment, amb la teoria de què si ningú no et recorda, no has existit.
Molt bé, Paula, segueix escrivint. I ja saps, que no morgue la paraula MAI!

Petons!

...enhorabona pel teu relat. M'ha agradat molt. no m'esperava el final i m'ha sorprés gratament.
En certa manera tots som el senyor Romà. Sempre hi ha quelcom que esperem i esperem i mai arriba.
Proberé de llegir els altres relats teus, perquè si m'agraden la meitat del que m'ha agradat aquest, de ben segur que tindràs un lloc dins els meus autors preferits!
que no morgue la lletra MAI.

petons!

de veres. no crec q sigues l'única persona que se sent així a la tardor. jo mateixa ho sent, any rere any, amb la soledat que m'envolta, i l'entenc encara més, si és possible, ara, que estic lluny de casa, en un país on la tardor va començar ja fa gairebé un mes.

però el més important és que el relat està molt lograt, m'agrada molt com escrius. no t'havia llegit mai, però d'ara endavant, ho faré, i miraré de comentar-te els altres relats, ara que és tardor, i les tardes són curtes, amb la foscor precipitada i amb la soledat incrustada!

que no morgue la paraula MAI!

petons!

hola neboda, jejeje!!! m'ha agradat mooooolt el relat. ja saps tu que a mi el tema de la pluja també m'agrada. potser perquè som mediterrànies i no en tenim gaire, de pluja, no?

bé, la qüestió és que, malgrat estar a aquestes latituds nòrdiques, sé apreciar els bons relats. i aquest ho és. i no ho dic per dir-ho. jo no dic les coses per dir-les, sinó, m'haguera pogut callar i no comentar-te'l, no? osti, què rotllera sóc! torne! la qüestió és que està molt ben escrit, no perd la força en cap moment, és més, ne va guanyant. i el duet de veus és molt interessant, veure la perspectiva d'ambdós sempre li dóna més vitalitat.

açò de comentar els relats és difícil, eh? bé, que vull que sàpigues que cada relat teu que he llegit m'ha agradat. i m'agrada encara més que superes les "crisis creatives" i seguisques escribint. que no morgue la lletra MAI!

és un plaer llegir en la meua llengua materna (sobretot ara que el món que m'envolta és tot en alemany, cartells en alemany, tendes en alemany, productes en alemany...) i és un plaer llegir-te.

petons i una abraçada molt gran de la teua tieta!!jejeje.

m'has deixat. T'ho dic de veres. La poesia no és un dels meus gèneres predilectes, però he llegit el títol d'aquesta teua i m'ha cirdat l'atenció, perquè ha sigut com un missatge sublim, com si t'estigueres adreçant a mi, com si m'estigueres mirant als ulls i m'ho digueres. L'estiu és una bona època per renàixer, perquè no veus a la gent que veus tots els dies, fas coses diferents,... I després de llegir el teu poema, em sent amb més ganes de renàixer. I sé que si algun dia em costa més que un altre, sempre podré llegir el teu poema que tant m'ha ajudat.

Moltes gràcies per haver escrit el que has escrit i per haver-ho escrit tan bé.

Petons i una forta abraçada.

Mirrina

Hola wapíssima! m'ha agradat molt aquest relat. la poesia no és el meu, ja ho saps tu, però aquesta està molt bé.
a més el tema que tractes m'arriba molt. és molt difícil estar emamorada d'un amic teu. i t'ho dic per experiència. jo només he estat enamorada una vegada i va ser d'un amic meu (que per cert, tu coneixes) i va ser molt difícil. però ara ja estic curada,jejeje.
segeuix escribint tan bé com ho fas que ja saps que jo sempre seré fan teua.
molts besets!

Ei, sóc la mirrina de nou. Aquest relat també està molt bé, però l'altre (t'ho he de confesar) m'ha agradat més. La narrativa i l'estil d'aquest és impecable, però l'altre està més ple de sentiment.
però hi ha coses molt bones, com això dels reis mags. i el traure-li la llengua a un xiquet.
segueix escrivint!