Mai

Un relat de: mirrina

És curiós com a vegades hi ha gent que està lluny de tu i la sents molt a prop i gent que tens a prop la sents lluny. A tu et tinc al meu costat i et sent lluny. M'abraces i em beses a la galta, però estàs lluny. Les teues abraçades estan carregades de tendresa però no d'amor. I això és el que jo necessite de tu. Amor, però no d'amic. Amor que jo desitje cada volta que et veig i que no em dones. No sé si és que no me'l saps donar o no pots donar-me'l perquè tu no m'estimes. L'amistat és molt bonica, però no és el que jo et demane quan et mire amb els meus ulls plens d'amor i estic tremolant de por per si tu ho descobreixes. M'enfade amb mi mateixa perquè sé que aquest sentiment que m'envaeix ho enviarà tot a la merda. Farà que la nostra amistat es trenque. I mira si en sóc jo, de conformista, que et prefereix tenir com a amic que no tenir-te.
Perquè tu ets per a mi com una droga. Cada dia vull més de tu. Vull estar a la teua ment, al teu cor, als teus somnis, al teu llit. Sí, al teu llit. I que m'acaricies tot el cos i em fages teua. Que em mires i em morga de desig i que tu et morgues per mi, per tocar-me, per tenir-me, per fer-me teua. Que no pugues passar ni un dia sense besar-me, sense agafar-me de la mà, sense saber que sóc tota teua i només per a tu. Que tot l'amor que he estat acumulant any rere any siga tot per a tu. Que m'ensenyes a estimar-te i que jo et puga fer sentir com tu necessites.
Però mai seràs meu. Mai et moriràs de desig per mi. Mai m'estimaràs. Mai.

Comentaris

  • uffff[Ofensiu]
    AnNna | 17-12-2005 | Valoració: 10

    quin mal ens fa l'amor! és una gran putada això de que s'hagi de trencar una amistat, i per desgràcia, passa sempre! :( o sovint.... jurs quin rollo!

    això de mirrina, és per la lisístrata???

    petons!


    annna

  • Bo, "mirrina"!...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-10-2005

    ...T'he llegit "PLOU" també. I l'he trobat millor que aquest.
    Potser, Laura, la manca de comentaris de què et queixaves al "fòrum" potser és deguda a l'excès d'intimisme dels teus escrits... Són "desfogaments" quotidians d'una ànima pura, sutil i jove... Que no és cap desgràcia! Però que tenen un "públic" molt concret... És, només, la meua lleugera impressió, molt subjectiva...
    L'estil és molt acceptable, correcte en extrem... I fluid...
    Jo, de tu, seguiria publicant... A veure...!

  • Has fet diana[Ofensiu]
    brideshead | 22-03-2005 | Valoració: 9

    amb aquest relat teu. Passa sovint, oi? que tu sents alguna cosa molt especial, sense correspondència per la altra part, o al menys, no corresposa com tu voldries. Potser des de la seva amistat ell t'estima molt, segur, però només amb amor d'amic... però i si ell pot sentir el mateix que tu, i tampoc no s'atreveix a dir-t'ho? Hi has pensat?
    Et recomano "Carta a Ella" de George Brown. És una carta amb un contingut molt similar al teu, però que conté més dubtes que el teu relat... Tu ho dónes per fet que no t'estimarà mai.... i si no fós així?
    En qualsevol cas, m'ha agradat molt. Està escrit amb molt sentiment i amb molta senzillesa.
    Felicitats! miraré de llegir "Plou" i comentar-te'l. Endavant, segueix escrivint, que ho fas molt bé!
    Un petó!

  • un home i una dona...[Ofensiu]
    Pertuipersempre | 22-03-2005 | Valoració: 8

    diuen que podem ser només amics, però és mentida, segur que sempre hi haurà un que senta alguna cosa més! i mentre un d'ells faça el que dius al text, és a dir conformar-se amb amistat, seran amics, però tot no dura per sempre, a tots ens ha passat, segur!
    el text m'agrada molt conforme va arrivant al final, és curt però agradable de llegir.
    SEGUEIX PUBLICANT!!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mirrina

mirrina

7 Relats

26 Comentaris

11327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
El meu nom real és Laura. Vaig nàixer a Castelló el 1984 i des de ben petiteta sempre he escrit.
Les coses canvien. Diuen que amb els anys guanyes experiències noves que t'enriqueixen i t'ajuden a poder escriure coses millors o més madures. Però, fins a quin punt són importants les experiències si en créixer perds la innocència de la infantesa?
Els cops de la vida et fan forta, diuen, però poden anar fent també un forat a dintre teu per on s'escolen totes les coses que et passen, tant les bones com les dolentes. Potser per això escric, per poder capturar-hi aquests moments recents, abans no se'ls endugui el forat de l'experiència.
Que no morgue la paraula MAI!

Si algú vol ficar-se en contacte amb mi:
lauraprades@hotmail.com