tardor

Un relat de: edgar naúj

Por a la tardor
A les tardes curtes
A la foscor precipitada
A la caiguda de les fulles
A la soledat incrustada.

Por al fred inevitable
A les hores sense fi
A les parelles abraçades
Als petons furtius
A les primeres glaçades.

Pànic al fred del llit
A no trobar el lloc
Al silenci esgarrifós
A les paraules buides
A la companyia efímera.

Por, pànic, esgarrifança
gramàtica en estat pur
Alhora sentiment.
Tardor, període romàntic
Estació perillosa
per ànimes errants...

Comentaris

  • Desesperança...[Ofensiu]
    Maragda | 22-11-2005 | Valoració: 10

    Un poema que, contràriament al que hom esperaria, pel títol, transmet literalment tristesa. No desprèn l'inevitable melangia que al meu entendre inspira la tardor, una mescla de recança i benestar, o l'enyor vers un instant afable de l'existència, aquest poema llança un plany al buit. Es un cant a la deseperança. Però alhora s'ha escrit amb un autèntic lirisme, escollint acuradament cada mot, acolorint cada estrofa, donant-li la cadència justa i adient.
    És un escrit franc, net, al qual no li sobra ni li manca res.
    Enhorabona Edgar i rep de mi una abraçada des d'un hivern tot just encetat que espero et dugui tot el caliu que fins ara et mancava! Un caliu infinit!

  • no saps com t'entenc![Ofensiu]
    mirrina | 10-10-2005 | Valoració: 10

    de veres. no crec q sigues l'única persona que se sent així a la tardor. jo mateixa ho sent, any rere any, amb la soledat que m'envolta, i l'entenc encara més, si és possible, ara, que estic lluny de casa, en un país on la tardor va començar ja fa gairebé un mes.

    però el més important és que el relat està molt lograt, m'agrada molt com escrius. no t'havia llegit mai, però d'ara endavant, ho faré, i miraré de comentar-te els altres relats, ara que és tardor, i les tardes són curtes, amb la foscor precipitada i amb la soledat incrustada!

    que no morgue la paraula MAI!

    petons!

  • una profunda mirada...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-09-2005

    Sensacions que fan olor de fulles seques, de molsa i melangia.
    Les descripcions de les imatges del paisatge barrejades amb els sentiments i les emocions gairebé es poden sentir.
    Intensament profund cada vers, ple de cadències i melodies.
    Aquesta por abstracta que es reflecteix està desgranada d'una manera encisadora, però alhora una boirina de foscor i fred ens fa sentir una mica més petits.
    Déu ni do quin poema, no crec que pugui deixar indiferent a ningú...

    Una abraçada i fins aviat!

  • és molt bonic[Ofensiu]
    Perestroika | 03-09-2005 | Valoració: 9

    però m'ha fet venir pors que no tenia...

    salut!

  • Sovint faig retalla i enganxa dels poemes o relats per fer el comentari, per no oblidar-me de petites coses que en llegir me'n recordo i en passar pàgina ja no. Abans d'enviar el comentari m'he oblidat d'esborrar-lo; ho sento, coses que té estar despert aquestes hores!
    Salut!

  • Tons de tardor[Ofensiu]

    No és fàcil parlar de la tardor sense caure en els tòpics i donar-hi voltes repetidament, i aquest poema aparentava bé perquè només en feia un incís.

    L'he trobat àgil, treballat quant a la forma i molt plàstic respecte del contingut, barreja de sensacions/sentiments i imatges pròpies d'aquesta època de l'any.

    L'última estrofa és especialment destacable. En primer lloc, pel contrast Gramàtica - sentiments.

    En segon lloc, pel neguit misteriós que reflexesen els dos últims versos, que et conviden a pensar un moment.

    Espero llegir-te algun altre poema. Aquest m'ha sorprès gratament.

    Salutacions!

    or a la tardor
    A les tardes curtes
    A la foscor precipitada
    A la caiguda de les fulles
    A la soledat incrustada.

    Por al fred inevitable
    A les hores sense fi
    A les parelles abraçades
    Als petons furtius
    A les primeres glaçades.

    Pànic al fred del llit
    A no trobar el lloc
    Al silenci esgarrifós
    A les paraules buides
    A la companyia efímera.

    Por, pànic, esgarrifança
    gramàtica en estat pur
    Alhora sentiment.
    Tardor, període romàntic
    Estació perillosa
    per ànimes errants...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: