Melangia

33 Relats, 46 Comentaris
32987 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com

Últims relats de Melangia

Últims comentaris de l'autor

  • Melangia | 26-08-2007

    Benvolgut Gica,

    El poema "Fuma'm" és una metàfora de fer l'amor. La metàfora és un dels recursos literaris més importants i té un alt poder suggeridor. Es basa en la identificació de dos termes; un de real i un altre que apareix al text. El real en aquest cas seria fer l'amor i l'imaginari aquest literal fuma'm que ja porta per títol el poema. Però en un i altre cas apareixen adjectius comuns com el que suggereixo en el text; la intensitat de fumar i de fer l'amor o com tu suggeries que t'agrada xuclar amb intensitat o com la intensitat que desprèn el teu poema "Bes en tuf d'orgasme".
    Si filtre és una metàfora de preservatiu evidentment que l'amor s'ha de fer amb preservatiu (amb filtre).
    Per cert, aquesta repetició (anàfora en termes literaris) que dius m'has plagiat "mai, mai" ara no tinc present on l'he escrit recentment?
    En tot cas, m'ha quedat clar que després d'un "Fuma'm" (quiqui) et ve de gust una pepsi…

    Melangia

  • Melangia | 18-03-2007

    M'agrada molt, sobretot si abans i després puc observar empassar el fum...

  • Melangia | 01-12-2006

    El teu poema inspira incertesa. El poema parla de silenci, de transició, de no saber cap a on es va. Però fas esment dues vegades de la paraula espera i qui espera vol dir que té esperances. I l'esperança és el darrer que es perd. Però la vida és una espera? O és un combat diari com apuntaves? La vida és una lluita constant de viure i sentir a cada moment i cada instant sense tenir por al que vindrà.

    Molts ànims.

  • Melangia | 23-08-2006 | Valoració: 10

    Jordi,

    No m'he pogut d'estar de contestar-te el teu relat. Ja m'ha cridat l'atenció el títol, perquè justament escric sota aquest pseudònim. M'ha agradat la sensibilitat, amb la qual descrius aquest sentiment de melangia i solitud. Un sentiment de melangia i solitud que molts cops et poc abocar a la buidor, a la incertesa...
    Però també m'ha agradat aquest toc d'esperança del final del relat: "si algun dia, mirem sols la pluja per darrera els vidres, podem obrir la finestra, allargar la mà i agafar aquestes gotes plenes del nostre propi amor i podem apagar el foc d'aquesta melangia que ens crema el cor".
    És fantàstic. Segueix escribint així.

    Melangia.

  • Melangia | 02-01-2006

    Felicitats per aquesta poesia. Tot un regal per les que som romàntiques i idealistes.

  • Melangia | 31-10-2005

    Una poesia curta però reflecteix molt bé aquests sentiments d'amor i solitud alhora.

  • Melangia | 31-10-2005

    Entenc molt bé aquesta sensació de buit que està per omplir. L'has reflectida molt bé en aquest poema.
    Felicitats.

  • Melangia | 30-10-2005

    Un poema que expressa el que és la vida i la nostra existència. Ho expressis molt bé des del principi fins al final. Tant cert com que "tot penja d'un fil".
    Felicitats pel teu poema.

  • Melangia | 30-10-2005

    Un poema ple de sentiments i d'emocions. M'agrada com relates el renéixer d'aquest poeta.
    Felicitats!

  • Melangia | 30-10-2005

    Un poema que ens parla de l'enyorança d'un passat feliç, de la incertesa dels sentiments en el present. Tot i que desprèn enyorança, m'agrada el vers que diu "volia agrair-te aquell temps"... A la vida, cal recordar allò positiu de les experiències viscudes.

  • Melangia | 30-10-2005

    Sens dubte, cal fer present i pendre conciència d'aquells que van morir defensant la llibertat. Aquest poema és un homenatge merescut a Salvador Puig Antich. Cal recordar, perquè els horrors d'ahir, demà no tornin a passar.
    Felicitats pel poema!

  • Melangia | 16-10-2005

    Felicitats. M'ha agradat aquest poema. És molt bonic. Proclames amor etern i ho fas amb un gran sentiment i romanticisme.
    Felicitats altre cop!

  • Melangia | 08-10-2005

    Felicitats per com has expressat aquest sentiment de nostàlgia; el tornar a reviure aquells records, on els sentiments estaven a flor de pell i que es troben gravats al cor.

  • Melangia | 04-10-2005

    Gica, un cop més és un relat nostàlgic, sentimental i apassionat. Però em resulta trist. Un cop més expresses la més cruel solitud. Hi ha una frase del relat que m'ha trencat el cor: "Entre fiblada i fiblada hi trobo les imatges de la confusió de tu: quants cops et vaig veure ahir sense que tu hi fossis". Caldria preguntar-se si ella va sentir el mateix.

  • Melangia | 04-10-2005

    És una sensació que jo també comparteixo i que en moltes ocasions sento. Però hem d'intentar poder amb aquesta vida rutinària que ens ha tocat viure. Nosaltres hem de poder amb la rutina i no la rutina amb nosaltres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: